Castella i Lleó - Província de Sòria


Monestir de Santa Maria de la Huerta
(Santa Maria de Huerta)

41º 15,691'N ; 2º 10,608'O    




Els orígens del monestir els trobem vers l’any 1150, quan uns monjos del monestir francès de Berdous van instal·lar-se en la vila de Cántavos, actualment abandonada. En 1151 el rei Alfons VII de Castella va autoritzar la fundació del monestir. Els monjos no s’hi van estar gaire en aquest indret, ja que en 1162 es traslladen a Huerta, a uns 15 km, on tenien una granja i les condicions de vida eren millors. El primer abat va ser Sant Martí de Finojosa. Des d’aleshores hi va haver una comunitat del Císter, fins que en 1835 va ser desamortitzat el monestir. En 1930 un grup de monjos del monestir càntabre de Viaceli van tornar a ocupar el cenobi.


El monestir estava envoltat per muralles, ja que es troba en plena frontera entre els regnes d'Aragó i Castella. Encara es conserven alguns fragments dels seus murs i algunes torres circulars.


En el segle XVI, quan ja no hi havia tensions entre els dos regnes, es va construir un portal renaixentista a l'estil d'un arc de triomf.


El temple monacal té tres naus i transsepte, en el que s’obren quatre absidioles laterals i un absis principal. Aquest destaca per la seva amplitud, tot i que actualment resta parcialment ocult per un retaule barroc.


Per a col·locar aquest retaule va ser necessari tapar les finestres de doble esqueixada, que il·luminaven el presbiteri. Només s’ha conservat la central, mentre que les laterals van ser substituïdes per unes de noves en un nivell inferior i adaptat al retaule.


Exteriorment està decorat amb cinc grans arcs cecs de mig punt, que descarreguen la seva força en uns contraforts en forma de lesena.


Aquesta mateixa decoració es repeteix en els braços del transsepte i en les absidioles, de planta quadrada.


Les naus laterals estan separades de la principal per cinc arcs, alguns dels quals són apuntats i altres de mig punt. Els pilars són cruciformes, que reben la força dels arcs formers i torals. Aquests segons, de perfil apuntat, descansen en grans permòdols esglaonats, similars als que trobem en el monestir de Santa Maria de Santes Creus.


La nau central està coberta amb voltes de creueria, més senzilla en els trams propers al presbiteri i molt més elaborada en els trams que ocupa el cor. Les naus laterals, molt més estretes, estan cobertes amb voltes d’aresta.


En el transsepte, cobert amb voltes de creueria, s’obren quatre arcs apuntats, que ens permeten l’accés a les absidioles laterals.

 Braç nord del transsepte      Volta del creuer


Les absidioles són de planta rectangular, cobertes amb voltes d'aresta. La situada més al sud conserva restes de pintures murals gòtiques.


A l'absidiola situada més al nord conté una pila baptismal, decorada amb una sanefa feta amb dues línies que s'entrecreuen formant cercles. Està datada a principis del segle XIII.


En el braç nord del transsepte podem veure l'escala que conduïa cap al dormitori dels monjos.


Al peus del temple podem veure el sepulcre de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo i benefactor del monestir.


La porta d’accés està en el mur oest, als peus de la nau principal. Està formada per sis arquivoltes apuntades, protegides per un guardapols decorat amb puntes de diamant.


Aquestes estan decorades amb arcs cecs, dents de serra i bossell. Encara es conserva part de la policromia amb la que van ser decorades en el segle XVI.


Les arquivoltes descansen en sis parelles de columnes, que tenen els seus capitells esculpits amb motius vegetals.

Capitells vegetals     Capitells vegetals


Aquesta porta estava protegida per un atri, format per tres espais coberts amb voltes de creueria i que allotjava dos arcosolis. En 1581 es va enderrocar per a construir l'hostatgeria. A la dreta de la portalada encara podem veure el traçat apuntat d'una volta.


Per sobre de la portalada  trobem la impressionant rosassa. Els seus cercles estan decorats amb puntes de diamant. La seva part central ha estat totalment reconstruïda, ja que va ser tapiada per obrir noves finestres més acord amb els gustos de l'època.


El claustre, adossat al mur nord del temple, és de factura gòtica, malgrat que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. Va ser construït en el segle XIII amb grans arcs apuntats que s'obren al pati central. Aquests arcs van ser reformats ens 1659, cegant-los parcialment. L'obertura de l'arc es va reduir i es va construir un petit òcul sobre el nou arc de mig punt. En 1768 es va cegar aquest nou arc i en alguns casos es va construir una petita finestra quadrada. Caldria una restauració per retornar-li un aspecte més digne.


En el segle XVI es va construir un segon pis, en estil plateresc.


Les galeries estan cobertes amb voltes de creueria.


En alguns punts del claustre podem veure elements escultòrics que s'han anat trobant al llarg dels darrers anys, com capitells o mènsules.


En el sector est, junt a la porta que comunica amb el temple, trobem els arcosolis on van estar els sepulcres dels comtes de Molina i de Pedro Manrique.

Arcosoli de Pedro Manrique     Arcosoli dels comtes de Molina


En aquesta mateixa galeria es trobava l'antiga sala capitular, que en el segle XVIII es va destruir per ampliar la sagristia. Encara es conserven, tot i que cegades, les seves finestres i la porta d'accés.


Les finestres estan formades per dos finestres geminades, emmarcades dins un altre arc, lleugerament apuntat.

Finestres de la sala capitular     Finestres de la sala capitular


En el claustre fins no fa masses anys es conserva una imatge gòtica i policromada de la Verge amb el Nen.


Des de la galeria nord del claustre podem accedir a un dels elements més interessants del monestir: el refetor.


S'accedeix a ell després de travessar una porta amb tres arquivoltes apuntades i decorades amb dents de serra.


Els seus capitells estan esculpits amb motius vegetals.

Capitells del costat esquerre   Capitells del costat esquerre


Sobre la porta podem trobar una rosassa a imatge de la que trobem en el mur oest del temple.


El refetor va ser construït en 1215. Té planta rectangular i destaca per la seva amplitud i lluminositat, que té gràcies als nombrosos finestrals oberts en els seus murs.

Refetor     Refetor


Les seves voltes estrellades no requereixen de cap columna i descarreguen la seva força directament als murs laterals.

Volta del refetor   Clau de volta del refetor


En el mur est té una escala construïda en l'interior del mur , que condueix fins al púlpit on es situava el monjo encarregat de llegir passatges de les Escriptures durant els àpats.


L'escala s'obre al refetor mitjançant deu arcs, recolzats en columnes octogonals i amb els seus capitells de tipus vegetal.


Situada al terra de l'angle sud-est veiem una bonica pica, que probablement servia per que els monjos es rentessin les mans abans dels àpats. Desconeixem quina era la seva ubicació original.


En el seu mur esquerre podem veure la petita obertura que comunica amb la cuina i que permetia fer arribar els aliments d'una estança a l'altra.


La cuina és de factura gòtica. Destaca la seva gran xemeneia, situada al bell mig de la sala.


Al seu costat trobem el refetor dels conversos. És l'estança més antiga del claustre i també destaca per la seva bellesa. Cinc grans columnes divideixen l'espai en dues naus.

Refetor dels conversos   Refetor dels conversos


Els nervis de les voltes de creueria descansen en aquestes columnes, que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals molt esquemàtics.


La bodega és també una de les dependències més antigues del monestir. Cinc grans arcs de mig punt, que arrenquen pràcticament des del terra, serveixen de suport a la coberta de fusta. Al damunt d'aquesta estança es troba l'antic dormitori dels monjos, avui convertit en biblioteca.


En el segle XVII es construeix un nou claustre, en estil herrerià.

Claustre Herrerià    Claustre Herrerià