Castella i Lleó - Província de Sòria


Sant Pere de Sòria
(Sòria)

41º 45,968'N ; 2º 27,529'O    




El primer temple que es va edificar en aquesta zona data de l'època d'Alfons I el Batallador, quan es va repoblar la població de Sòria a principis del segle XII. D'aquest temple no ens ha arribat cap resta, però sabem, per documents de l'època, que era petita, senzilla, rústica i de pobre fàbrica.


En 1152 el bisbe Joan d'Osma va donar el temple als canonges de Sant Agustí, que hi van crear una canònica. Un cop instal·lats van decidir millorar el temple, construint-ne un de nou, gràcies als donatius dels monarques castellans. El nou temple era de grans dimensions, la més gran de tot Sòria, amb tres naus, creuer, cimbori i capçalera formada per tres absis semicirculars. El claustre es va adossar en el mur nord.


Gràcies a disposar d'aquest temple de gran esplendor, Alfons VIII, molt agraït amb la vila, va demanar al Papa Climent IV la categoria de ciutat i la conversió de la col·legiata en catedral. Aquesta petició va ser acceptada mitjançant una butlla, però el capítol catedralici d'Osma va protestar airosament, el que va provocar l'anul·lació de la decisió. Des d'aquest moment i fins l'any 1959 les nombroses peticions per ser seu catedralícia van ser denegades. Finalment el Papa Joan XXIII va concedir-li el títol de Cocatedral, que comparteix amb la de Burgo d'Osma.

En 1520 es va enfonsar completament el temple. Segons està escrit en un document les causes d'aquest accident van ser "a instància d'una dignitat i un canonge per fer un altar a la Mare de Deu en un col·lateral junt a un pilar, tot i que el picapedrer va dir que no s'atrevia a fer-ho, es va treure i l'església es va caure".

Temporalment la comunitat es va traslladar a Santa Maria la Gran i es va iniciar la reconstrucció del temple a imatge de la col·legiata de Berlanga de Duero. Té planta de saló amb cinc naus, les dues laterals convertides en capelles. La capçalera de la nau principal la forma un absis poligonal, mentre que les laterals tenen capçalera plana. L'amplada total del temple és igual a la que tenia el transsepte de l'església romànica. Això va provocar que per aixecar el mur nord fos necessari derruir l'ala sud del claustre i els primers arcs de les galeries est i oest.


Les naus estan dividies en cinc trams i cobertes amb voltes de creueria.


La porta d'accés, d'estil plateresc, es troba en el mur sud, en el que era el braç meridional del transsepte romànic. D'aquesta època es conserven tres finestres de mig punt decorades amb arquivoltes, que es recolzen en parelles de columnes. Aquestes estan cegades i només són visibles des de l'interior. Sobre les finestres es pot veure un ull de bou.