Castella i Lleó - Província de Sòria


Muralles
(Almazán)

41º 29,204'N ; 2º 31,974'O   




En 1088 Abderraman III va fundar la vila d'Almazán. Malgrat tot, el domini musulmà va durar poc temps, ja que deu anys més tard era abandonada i destruïda abans que Alfons VI la conquerís. A principis del segle XII Almazán adquireix protagonisme, en convertir-se en una plaça estratègica en la frontera entre Castella i Aragó. 

L'any 1128 Alfons I d'Aragó es refugia a la població en la seva lluita contra Alfons VII de Castella i decideix fortificar-la. Les hostilitats entre els dos regnes per dominar aquesta vila van durar en els següents anys, als que es van afegir els atacs de Sanç el Fort, rei de Navarra, l'any 1196.  A finals del segle XIII són especialment violents els atacs entre Sanç de Castella i Pere II de Catalunya (III d'Aragó).


En 1296 la família dels Cerda conquereixen Almazan i creen una cort pròpia, sense voler retornar la vila a les tropes castellanes fins l'any 1305. Aquests nou anys són molt turbolents i la vila s'empobreix.

A meitats del segle XIV, Pedro I el Cruel de Castella instal·la la seva cort en la població per aturar les incursions dels Trastàmara des d'Aragó. En morir el rei castellà es concedeix la vila als Beltrand Duguesclin com a pagament pels seus serveis en favor d'Enric de Trastàmara.

En 1375 es firma un tractat entre Castella i Aragó coneguda com "la Pau d'Almazán". Vint anys més tard es cedeix a la família Hurtado de Mendoza el control sobre la vila. Anys més tard, ja en el segle XV s'abandona el castell per construir un nou palau davant l'església de Sant Miquel, l'actual Palau dels comtes d'Altamira. Això va provocar que el castell s'anés deteriorant progressivament fins la seva total desaparició en el segle XIX.


Les muralles d'Almazán van ser destruïdes parcialment durant la guerra de la Independència pel  general Durán per que no les poguessin utilitzar els francesos. Per sort les portes es van conservar.


Actualment podem veure alguns fragments de muralla, algunes torres i tres de les cinc portes que tenia la població.

Restes de muralla   Restes de muralla

La Porta del Mercat era la més propera al castell i per tant la més important de totes. Destaca per la seva imatge robusta amb dos torres de planta rectangular que flanquegen la porta formada per una arc apuntat. Sobre ella hi ha un matracà, ocult des de l'exterior. 


La Porta de la Vila està situada prop de l'església de Sant Miquel. També és coneguda com Porta del Rellotge i dóna pas a la Plaza Mayor. Com la Porta del Mercat està flanquejada per dues grans torres, en aquest cas circulars. 


La mateixa forma té la Puerta de los Herreros, en el sector sud-est de la vila.


Destaca la decoració que té aquesta torre en el seu interior. Podem veure a banda i banda de la porta unes motllures decorades amb boles.

Decoració de la porta  Decoració de la porta

També es conserven dues portelles: la de Santa Maria i la de Sant Miquel, conegudes així per estar al costat dels respectius temples.

Portella de Sant Miquel    Portella de Santa Maria

Portella de Santa Maria


El Rollo de las monjas és un baluard defensiu situat al nord-oest. Està format per una torre circular coronat amb un matracà.