Castella i Lleó - Província de Lleó


Castell templari 
(Ponferrada, El Bierzo)

42º 32,637'N ; 6º 35,610'O   




El castell templari de Ponferrada s’alça en l’indret on prèviament va haver-hi un castro pre-romà i una ciutadella romana, que va ser assolada en el segle IX. Dos segles més tard es reconstrueix la fortalesa. 

En el segle XII els reis de Lleó van donar Ponferrada als templaris per tal que protegissin als peregrins que anaven a Compostel·la. En 1312 es va dissoldre l’ordre del temple i el castell va tornar a mans de la Corona de Lleó.

Vista general

És durant els segles XII i XIII que es construeix gran part del castell que coneixem en l’actualitat. Està format per un gran recinte poligonal amb doble i fins i tot en algun punt triple línia de muralles, reforçades amb robustes torres. Tot el recinte envoltava un gran pati d’armes. En 1340 el rei Alfons XI va cedir el castell al seu majordom Pedro Fernández de Castro, conegut com Senyor de Lemos y Sarria. Aquest va construir noves dependències, conegudes popularment amb el nom de “Castell Vell”. D'aquest edifici queden en peu els murs perimetrals i les torres dels extrems.

Castell vell

Interior del Castell vell


En el segle XV es realitzen grans obres en el castell. Es construeix en el seu interior un luxós palau, conegut com “Castell nou”. La qualitat d’aquesta construcció no era gaire bona, doncs no ha resistit tant bé el pas dels segles com altres parts del castell. Els seus murs eren més prims que la resta del castell i hi predominen les obertures en forma de finestres i portes. Tenia vàries sumptuoses dependències com un mirador decorat amb rajoles de colors, una sala d’armes, una capella, la bodega, un ric saló o les quadres.

 

Castell nou i murallesCastell nou

MurallesDetall del mirador

Dependències Castell nouDependències Castell


També en aquesta època es reforcen les seves defenses, construint noves torres, la porta d’accés, situada en el mur sud i el pont elevat. Una rampa ens permet creuar el fossar i acostar-nos a la porta d’accés, flanquejada per dues torres units per un arc doble de mig punt. Aquest conjunt és un dels més característics del castell i està molt reconstruït. Passada a porta 

Porta d'accésPorta d'accés

El castell va arribar pràcticament intacte fins 1811. Dos anys abans els francesos havien pres la ciutat, però el castell no havia patit masses danys. Va ser en aquest any que es decideix volar els part de les fortificacions per evitar que els francesos es poguessin fer forts en el seu interior.

Muralla         Torre de la muralla

A partir d'aquest moment comença el declivi de l'edifici. Moltes cases i edificis de Ponferrada estan fets amb les pedres del castell. També es va convertir part de la zona interior de castell en zona de cultiu. Finalment en 1923 un grup de joves van intentar construir un camp de futbol, enderrocant edificis i elements de gran valor. Per sort en 1924 es declara Monument Històric Artístic i s'aconsegueix evitar la destrucció total de l'edifici, que es va començar a restaurar en 1996.




Tornar a la província de Lleó www.artmedieval.net