Cantàbria


Torre de l'Infantat
(Potes)

43º 9,152'N ; 4º 37,199'O   




L'actual torre data del segle XV, quan es va haver de reconstruir l'edifici, després que en una revolta fos incendiada en l'any 1442. Va pertànyer a la família García González Orejón de la Lama, però ben aviat passà a mans de Don Tello, senyor de Liébana, que era germà del rei Enric II i fill d'Alfons XI.


Durant els segles XIII i XIV són constants les pugnes entre les famílies nobles de la zona, a les que va posar fi el rei Joan II, cedint el control del territori al Marqués de Santillana, don Diego Hurtado de Mendoza i Figueroa. En 1475 els Reis Catòlics concedeixen a don Diego el títol de duc de l'Infantat. En el balcó podem veure els seus escuts d'armes.

Posteriorment va passar a mans dels Ducs d'Osuna, que la van vendre l'any 1868. Actualment és la seu de l'Ajuntament de Potes.

Té planta quadrada i quatre plantes d'alçada. Una barbacana coronada amb merlets recorre els seus murs. En els angles trobem petites torres circulars, també rematades amb merlets.


Les estances interiors es distribueixen al voltant d'un pati central, un fet gens habitual en les fortificacions càntabres. Es creu que es fruit d'una reforma feta per la família Mendoza, que va portar els gustos italianitzants de la cort castellana de l'època.

S'accedeix a la torre per una porta d'arc apuntat amb grans dovelles. Sobre ella trobem un balcó, decorat amb els escuts familiars i un rellotge. En els dos pisos superiors s'obren finestres geminades.