Castella i Lleó - Província d'Àvila


Església de Sant Pere
(Àvila)

40º 39,251'N ; 4º 41,717'O   




Temple edificat fora de les muralles de la ciutat, davant la Porta del Alcàsser. La construcció del temple es situa cap a l'any 1100. 


La capçalera és la part més antiga del temple, molt similar a la de la basílica de Sant Vicenç, tot i que és de menors dimensions en no tenir cripta. La formen tres absis semicirculars, que corresponen a les tres naus del temple. El central és molt més gran i ample que els laterals. Per l'exterior dues columnes cilíndriques adossades divideixen el cilindre absidal en tres parts. En cadascun d'ells trobem una finestra de mig punt, decorada amb una arquivolta que es recolza en un parell de columnes amb els capitells esculpits. Les finestres es troben emmarcades entre dues línies d'imposta decorades. A l'alçada dels àbacs dels capitells trobem una altra imposta decorada. La decoració dels capitells es completa amb les mènsules esculpides que trobem sota la teulada. Aquesta esquema de decoració es repeteix en els dos absis laterals. 


Absis i campanarFinestra de l'absis

Interiorment l'absis està decorat amb una imposta esculpida, de la que neixen un grup d'arcs cecs amb capitells esculpits amb aus, lleons, sirenes, figures humanes i motius florals.

El temple té planta de creu llatina amb tres naus dividides en cinc trams i cobertes amb voltes de creueria gòtiques. Els nervis es recolzen en unes improvisades mènsules que es van afegir a les columnes adossades als pilars en variar el tipus de volta, que originàriament havia de ser de canó. Els capitells dels arcs torals estan decorats amb motius vegetals molt senzills.

Només el creuer manté els criteris originals de volta de canó, malgrat que lleugerament apuntada. 

Interior del templeVolta de la nau principal

Sobre el creuer s'alça un cimbori construït en el segle XIV. Té planta quadrada i una finestra de mig punt de clara inspiració gòtica en cadascun dels murs. 

En el mur nord trobem una de les portes del temple. Es troba col·locada entre dos contraforts. Està formada per cinc arquivoltes de mig punt. La primera i la quarta estan esculpides amb flors circumscrites. En la segona trobem un motiu de zig-zag. La tercera i cinquena tenen forma de bossell. El guardapols  que protegeix la portalada està esculpit amb puntes de diamant. El conjunt es recolza en tres parelles de columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals. 

Detall arquivoltes      Portalada nord

En el mur sud s'obre una portalada similar a la del mur nord però més senzilla. De les cinc arquivoltes les dues interiors són llises i les tres exteriors tenen forma de bossell. Les tres parelles de columnes on es recolzen tenen els capitells esculpits amb motius vegetals. Protegeix l'arquivolta més exterior un guardapols esculpit amb motius vegetals.

La façana principal està en el mur oest. Dos grans contraforts acabats en pinacles de granit del segle XIV, flanquegen la porta d'entrada. La portalada està formada per sis arquivoltes en forma de bossell. Estan protegides per un guardapols esculpit amb puntes de diamant. Corona la façana una gran rosassa, protegida per unes arquivoltes de mig punt recolzades en columnes de granit. La centrals està esculpida amb un motiu de zig-zag.  


Façana oest

Portalada oest


La torre de campanar està adossada al mur est del creuer nord. Té planta quadrada i tres pisos d'alçada. L'inferior té la mateixa alçada que la nau i pràcticament no té obertures. En el segon pis trobem actualment les campanes, que es veuen a través de tres finestres de mig punt. El pis superior és totalment reconstruït, ja que anteriorment era de totxana. Actualment és de pedra i té dues finestres de mig punt en cadascun dels murs, a excepció del mur sud, on hi ha l'escala de cargol adossada.


Lamentablement quan vaig visitar aquest temple, estaven a punt de tancar i només vaig poder fer les dues fotografies que heu pogut veure, mentre el capellà em convidava a sortir. Espero poder visitar-lo amb més deteniment en una altra ocasió.