Castella i Lleó - Província d'Àvila


Basílica de Sant Vicenç
(Àvila)

40º 39,478'N ; 4º 41,755'O   




La tradició diu que en aquest lloc van ser martiritzats els germans Vicenç, Sabina i Cristeta. Les seves relíquies van ser traslladades a Sant Pere d'Arlanza (Burgos), durant la invasió musulmana. Un cop reconquerida la ciutat es va iniciar la construcció de la cripta i de la capçalera. En 1109 es van aturar les obres i no es van tornar a posar en marxa fins quaranta anys més tard. És en aquest moment que es construeixen les naus i el pòrtic que hi ha als peus del temple. En el segle XIII es cobreix el cimbori amb estil gòtic i es construeix el pòrtic que hi ha en el mur sud. Ja en el segle XIV s'edifica una de les dues torres de campanar previstes inicialment.

Vista general

El temple té planta de creu llatina amb tres naus dividides en sis trams. Les naus laterals estan cobertes amb volta d'aresta mentre que la central té una coberta de creueria, els nervis de la qual descansen en els capitells de les columnes adossades als pilars. Aquests capitells estan ricament esculpits amb motius vegetals i també animals.

Detall pilars cruciformes i capitellsNau principal

Volta de la nau principal


La capçalera del temple està formada per tres absis semicirculars, el central de grans dimensions. Aquest està dividit exteriorment en tres sectors mitjançant dues fines columnes. Els laterals en canvi, estan dividides en dos espais. Entre dues impostes decorades podem trobar diferents finestrals que il·luminen el presbiteri. Les finestres estan envoltades per una arquivolta que es sustenta en un parell de columnes amb els capitells esculpits. Arran de terra també podem trobar uns finestrals de menors dimensions que corresponen a la cripta. La decoració dels absis es completa amb les mènsules decorades amb caps d'animals que podem trobar sota la teulada.

CapçaleraCapçalera

En el mur meridional, protegit per la impressionant galeria d'esvelts arcs de mig punt , podem trobar una portalada formada per set arquivoltes esculpides amb motius geomètrics o vegetals. En el centre de la primera arquivolta hi podem trobar un crismó. Els capitells en que es recolzen les arquivoltes estan decorats amb aus i bèsties lluitant. Però sens dubte el que més crida l'atenció en aquesta portalada són les cinc escultures que hi ha a banda i banda de la porta. Segons la tradició, les imatges de la dreta correspondrien al rei Alfons VI i als màrtirs Santa Sabina i Sant Vicenç. En el costat esquerre hi ha representada l'escena de l'Anunciació.

Galeria porticada

Portalada lateralDetall arquivoltes i crismó

Escena de l'anunciaciósants màrtirs i rei Alfons VI


La portada occidental és la principal i manté forces similituds amb el Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostela, amb la que sovint s'ha comparat. Està formada per cinc arquivoltes de mig punt en gradació sustentades per deu columnes. Les quatre parelles més interiors les columnes estan substituïdes per vuit figures d'apòstols, encarats de dos en dos com si estiguessin parlant, que es completen amb dues imatges més que hi ha en els costats de la porta. Els capitells i les arquivoltes estan decorats de forma exuberant amb motius vegetals.

Vista de la façana des de la muralla

Detall dels apòstols Detall dels apòstols


En el mainell podem veure la imatge d'un Crist en majestat. En el timpà hi ha esculpits dos arcs geminats, que contenen un timpà decorat. Corona la façana una motllura on podem veure a figures d'homes i dones, la majoria en posicions curioses i despullats, emmarcats dins de petits arcs.

Detall arquivoltesPòrtic

Detall del timpàDetall del timpà

Façana principalDetall pòrticFaçana principal


Dins del temple, sota un baldaquí d'època flamígera, es conserva el sepulcre on descansen les restes dels tres sants màrtirs. Aquest es troba sustentat per dotze columnes que s'uneixen formant arcs polilobulats. Ens trobem davant un conjunt ricament decorat on podem veure un Pantocràtor, i escenes del martiri a que van ser sotmesos els sants i també a l'escultor com realitzava el sepulcre.

Sepulcre dels sants màrtirs

Un cop més no vaig poder retratar l'interior del temple, per estar prohibit, malgrat que has d'abonar una entrada per poder gaudir d'aquesta església. Vaig pensar que amb tota la paradeta i cartells que hi havia a la porta d'accés, aquesta prohibició respondria a criteris mercantilistes, per tal d'així poder vendre les pertinents postals o llibres. La meva sorpresa va ser comprovar que malgrat tot el desplegament publicitari que col·loquen a l'entrada gairebé no disposaven de material que oferir als visitants. Volia comprar alguna cosa per poder-me endur algunes imatges d'aquest monument, però em va ser impossible, per increïble que sigui, no tenien res. Encara em sorprenen més aquestes actituds. Entendria que no deixessin fer fotografies i que a la sortida t'oferissin material, la venda del qual ajudi a la conservació de l'edifici. Però res de res... ni pots fer fotografies amb el degut respecte a un lloc de culte i a un monument, ni et permeten comprar-ne. Malgrat ser una trista tradició en molts edificis i ja hi hauria d'estar acostumat, segueixo sense comprendre-ho.

Les poques imatges que he pogut trobar de l'interior del temple i que us ofereixo corresponen al Banc d'imatges del Ministeri d'Educació i Ciència.