Ens trobem davant d'una de les catedrals més belles de la península. Va ser edificada en el mateix solar on prèviament hi havia un petit temple mossàrab dedicat a Sant Salvador. A finals del segle XI, un cop reconquerida la ciutat, es construeix la primera catedral romànica. Es va iniciar en l'any 1091 a l'estil de la basílica de Sant Vicenç i de l'església de Sant Pere. Tenia planta de creu llatina amb tres naus acabades en tres absis semicirculars.

En la segona meitat del segle XII es decideix derruir el temple i construir-ne un de nou de majors dimensions. Es construeix seguint l'estil que predominava en aquell moment en la Borgonya francesa. 

El temple té tres naus dividides en quatre trams, que acaben en un gran absis amb deambulatori de doble nau i capelles radials. Aquesta part del temple va ser la primera en construir-se i encara manté les traces romàniques, malgrat que ja s'intueix l'aparició de l'estil gòtic en els arcs i les voltes. Part del creuer i les naus ja van ser construïdes amb estil gòtic primerenc.

L'absis formava part de la muralla de la ciutat. En el segle XIV es va construir el mur de la part inferior, que deixava ocultes les capelles radials. Això li dóna un aspecte molt robust. Està coronat per un matracà i per merlets.

Les naus van ser originàriament dissenyades amb quatre trams, però en el transcurs de les obres es van reduir a tres. Això va provocar alguns desajustos  entre les naus laterals i la central, el que va fer necessari afegit nous pilars amb columnes per garantir l'estabilitat del conjunt. Les voltes estan cobertes amb voltes de creueria. 

Les obres es van aturar quan s'estaven a punt de cobrir les naus laterals. Es van reprendre a finals del segle XIII, però centrant-se en la sala capitular i el claustre, que va ser acabat durant el segle XIV, com el temple.

Al llarg dels segles van continuar les obres. En el segle XV es van col·locar els vidres de les finestres. Durant els segles XV i XVI s'acaben les capelles laterals i en aquest darrer segle també es va construir el cor.

El retaule de la capella major va ser realitzat per Vasco de la Zarza amb pintures de Berruguete i Juan de Borgoña. Va ser iniciat en el segle XV encara sota la influència del gòtic, però es va acabar seguint els criteris del renaixement.

Sorprèn la decisió de traslladar la Porta dels Apòstols dels peus de la nau al mur nord del transsepte.  Està formada per cinc arquivoltes apuntades. Totes elles estan esculpides amb figures de sants. En el centre trobem un interessant timpà esculpit, en el que destaca la imatge de Crist en la mandorla i la coronació de la Verge en la part superior. Flanquegen el conjunt les imatges dels dotze apòstols.

La porta dels peus de la nau es va deteriorar molt amb el pas dels anys. La que podem contemplar avui en dia data de finals del segle XVIII i és obra de Ceferino Enríquez de la Serna.

Aquesta façana havia d'estar flanquejada per dues torres campanar de planta quadrada. Finalment només es va construir la del costat nord. És un bloc de pedra molt robust que concorda amb la funció defensiva que també desenvolupava la catedral.  

Algunes imatges de l'interior del temple estan extretes del Banc d'Imatges del Ministeri d'Educació i Ciència. La resta les vaig fer personalment, malgrat les bastides que hi havia degut a les obres de restauració. Per aquest motiu he decidit completar la pàgina amb les imatges del Ministeri, que són de distribució gratuïta, per tal d'oferir una visió més completa del monument.