Castella la Manxa - Província de Toledo


Catedral de Santa Maria
(Toledo)

39º 51,472'N ; 4º 1,450'O   




La catedral es va començar a construir l'any 1226 durant el regnat de Ferran III el Sant. Les obres es van allargar fins l'any 1493, moment en que es van acabar de construir les voltes de la nau central.  Aquest edifici es va construir, segons diu la tradició, en el mateix solar on el primer arquebisbe de Toledo, sant Eugeni, va fer edificar un temple. Aquest, tal i com consta en una inscripció trobada en el segle XVI i que actualment es conserva en el claustre, va ser consagrat una altra vegada l'any 587, després d'haver-hi practicat unes modificacions.


Durant la invasió musulmana la seu episcopal es va traslladar a l'església de Santa María de Alfizén, ja que el temple visigot es va transformar per allotjar la mesquita major de Toledo, de la que encara queden alguns vestigis.

Alfons VI va conquerir la ciutat en 1085. Això va ser possible gràcies a les capitulacions, on el monarca es comprometia a conservar i respectar els edificis de culte, els costums i la religió de la població. Poc després de la conquesta, el rei va haver de marxar, deixant la  ciutat sota la custodia de la seva esposa Constança i de l'abat del monestir de Sahagún, convertit en arquebisbe de Toledo, els quals van aprofitar l'absència del monarca per col·locar un altar en la mesquita i una campana en el punt més alt de l'alminar. Aquest fet va estar a punt de provocar una rebel·lió i un alçament entre la població. Segons la tradició, el rei, en assabentar-se d'aquest fet va dictar sentència de mort per a tots els implicats i només la intercessió d'Abu Walid, va poder aplacar la còlera del rei. En agraïment per aquest gest, en el segle XV es va esculpir  una imatge d'Abu Walid en un dels pilars de la capella major. D'aquesta manera la mesquita major va ser convertida en catedral cristiana.

El 18 de desembre de 1086 la nova catedral es posava sota l'advocació de Santa Maria. S'aprofita aquest moment per adaptar-la al culte cristià, modificant l'orientació de la capella major. L'edifici va restar pràcticament intacte fins l'any 1222, quan una bula papal va autoritzar la construcció d'un nou temple, la primera pedra del qual es va col·locar en 1226.

El temple té cinc naus. Les dues més exteriors són més amples que les altres dues laterals.

    Creuer


Inicialment es va projectar el temple amb tres naus, però es va modificar el projecte inicial per a que el temple ocupés tota la superfície de l'antiga mesquita. Totes elles estan cobertes amb voltes de creueria i estrellades.

Interior del temple    Transsepte    Interior del temple


El temple es va començar a construir per la capçalera, formada per una doble girola, que envolta la capella major. 

Girola      Retaule "Transparent" a la girola


Inicialment aquesta estava dividida en dos parts independents: la capella dels Reis Vells i el presbiteri. El cardenal Cisneros considerava que aquest darrer espai no era digne de la catedral toledana i va patrocinar la demolició de la capella per tal d'ampliar el presbiteri i poder-hi encabir el retaule gòtic que ell mateix havia encarregat.


Es tracta d'una de les darreres manifestacions de l'art gòtic, ja que es va iniciar en l'any 1497 i es va acabar set anys més tard. Presideix el retaule la imatge de la Verge amb el Nen, xapada en plata. En espais centrals es representen el Naixement de Jesús, l'Ascensió i un Calvari. En la resta d'escenes podem veure diferents moments de la vida i passió de Crist.


Envoltava la capella major una "reixa" de pedra ricament decorada. La part corresponent al costat de l'Evangeli va ser destruïda per ubicar-hi el sepulcre del cardenal Mendoza.

Mur de la capella major i sepulcre del cardenal Mendoza     Mur de la capella major


En la capçalera encara es conserven les finestres del trifori i que originàriament recorrien tot el temple. El nivell inferior està format per arcs lobulats, de clara tradició mudèjar, que descansen en parelles de columnes.  Encara durant l'època gòtica es va suprimir els triforis de les naus per tal de poder fer més grans els finestrals.

Interior del temple     Interior del temple


La façana principal, situada als peus del temple, va ser construïda entre els anys 1460 i 1468.  Té tres portes, la central es coneguda com la Porta del Perdó.


En el mainell es va representar a Crist beneint als fidels que busquen el perdó, en travessar aquesta porta. L'acompanyen els dotze apòstols agrupats de sis en sis a banda i banda de la porta. En el timpà veiem a  Sant Ildefons, que rep la casulla de mans de Maria.


La porta del costat esquerre es coneguda com la Porta de l' Infern o de les Palmes, per la seva decoració vegetal. La del costat dret, en canvi, representa el Judici Final. 

Porta de l'Infern      


En el segle XVIII va ser necessari reforçar els murs del temple i modificar la façana, dotant-la d'un aspecte més neoclàssic. En la part superior es van esculpir un Sant Sopar. 


Aquesta façana havia d'estar flanquejada per dues torres. Es van començar a edificar a finals del segle XIV, però la del costat dret no es va acabar. Només es va construir la part equivalent a l'alçada de les naus i va ser acabada per una cúpula en el segle XVII i actualment acull la coneguda com a Capella Mossàrab. La torre del costat esquerre si que es va acabar ja ben entrat el segle XV, com ho demostra la seva decoració, molt propera al renaixement.


En el braç nord del transsepte s'obre la Porta del Rellotge, també coneguda com Porta de Feria, de Chapinería o de les Olles. És la més antiga de tota la catedral. En el seu timpà es van esculpir tres frisos on es relaten diverses escenes de la vida de Crist. Podem veure l'Anunciació, la Nativitat, l'Epifania, la matança dels innocents, la fugida d'Egipte, la circumcisió, Jesús entre els doctors, el baptisme en el Jordà i les noces de Canà. Durant la reforma neoclàssica s'hi va afegir un rellotge, d'aquí el seu nom, que tapa parcialment la rosassa gòtica. El nom de la portada de les Olles ve donat per les grans tines de vi de l'escena de les noces de Canà.


En el braç sud del transsepte trobem la coneguda com a porta dels Lleons, degut als sis lleons que hi ha sobre les columnes on es sosté la reixa que protegeix la porta. També es coneix amb el nom de Porta de l'Alegria, ja que en ella veiem l'Assumpció de Maria als Cels.


És la més monumental de totes i es tracta d'un dels millors exemples escultòrics hispano-flamencs. Querubins i àngels músics, esculpits en les arquivoltes, acompanyen a Maria en el seu darrer viatge. Va ser construïda entre 1452 i 1465, tot i que la majoria d'escultures corresponen a la reforma del segle XVIII, entre elles la Verge que presideix el mainell.


En el mur sud s'obre també la Porta Plana, ja que per accedir al temple no cal pujar cap esglaó. Es va realitzar a finals del segle XVIII i principis del XIX en estil neoclàssic, substituint a una porta anterior. Per la seva condició d'estar a nivell de terra, s'utilitza per a les processions de Corpus i Setmana Santa.



* Les imatges que no porten el identificador de la web han estan extretes del Banc d'Imatges del Ministeri d'Educació i Ciència, degut a la prohibició de fer fotografies en l'interior de la catedral.