Castella i Lleó - Província de Segòvia


Església de la Vera Creu
(Segòvia)

40º 57,340'N ; 4º 7,928'O   




Ens trobem amb un dels temples més enigmàtics del romànic espanyol. La seva semblança amb la mesquita d'Omar, seu dels templaris a Jerusalem i possible antic temple de Salomó, i amb altres edificacions templàries de la península com l'església de Tomar a Portugal o les del Sant Sepulcre o Nostra Senyora d'Eunate a Navarra ha fet que durant molt de temps s'hagi atribuït la seva construcció a aquest ordre.  Les darreres investigacions s'inclinen pel la tesi que els seus fundadors fossin els cavallers de l'Ordre del Sant Sepulcre. En 1531 aquesta ordre es va unir a la de Sant Joan de Jerusalem, actuals propietaris del temple. 

Vista general des de l'alcàsserVista general

La data de la seva construcció, en canvi, no ofereix cap tipus de dubte gràcies a una làpida que trobem en l'interior del temple, on s'indica que fou el 13 d'abril de 1208. En aquell moment es va consagrar el temple al Sant Sepulcre.

Làpida fundacional

Té planta poligonal de dotze costats, en tres dels quals s'obren uns absis semicirculars.  Posteriorment s'hi afegí un quart absis que fa les funcions de sagristia.

Absis, campanar i alcàsser       Absis, campanar i alcàsser

En un dels costats també trobem la torre campanar, de planta quadrada. Originàriament aquesta es va construir separada del temple, a l'estil dels campanars italians de l'època, però posteriorment es va tornar a edificar una torre, en aquest adossada al temple. De la primitiva torre encara es poden veure alguns murs just al davant de l'actual. Es desconeix el motiu del canvi d'ubicació del campanar, el més probable podria ser un ensorrament del primer.

Vista general i base de l'antic campanar

Exteriorment el temple es caracteritza per la seva sobrietat. La màgia i la grandesa la trobem en l'interior. Un cop hem travessat la porta d'accés ens trobem que tot el temple s'organitza al voltant d'un habitacle, també poligonal de dotze cares, que hi ha en el centre. En les arestes trobem columnes adossades que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals i geomètrics. Aquests serveixen de recolzament a uns arcs torals radials, que reforcen la volta de canó amb que es cobreix el temple.

Interior del temple    Interior del temple - arcs torals

Capitells i arcs toralsCapitells i arcs torals

CapitellsCapitell

Interior del temple


L'estança central està dividida en dos pisos. L'inferior és de reduïda alçada a mode de cripta. Podem veure els capitells, on es recolzen els dos nervis de la volta, gairebé arran de terra. Té una porta en cadascun dels punts cardinals, mentre que en els altres costats trobem un arc cec en el mur exterior.

Cúpula del recinte inferiorRecinte inferior

Gràcies a una doble escala s'accedeix al pis superior, lloc on encara avui els Cavallers de l'Ordre de Malta hi celebren els seus ritus litúrgics. Es cobreix amb una cúpula que es recolza en dos parelles d'arcs, similar a la que veiem en l'església de San Millán de la mateixa ciutat.

Escala          Cúpula del recinte superior

En el centre de la sala trobem un altar. Està decorat amb baixrelleus on estan esculpits arcs apuntats que s'entrecreuen i es recolzen en columnes amb el fust en zig-zag. Aquests arcs ens recorden als que podem contemplar en el claustre de San Joan de Duero de Sòria. Els laterals de l'altar estan esculpits amb arcs de ferradura que es sostenen gràcies a columnes amb el fust llis.

Recinte superior

Lateral de l'altarFrontal de l'altar


Com en el cas del pis inferior, els murs exteriors de la sala estan decorats amb grans arcs cecs, però que aquest cas són apuntats.

Arcs, columnes i capitells vegetals

Es creu que sobre aquest pis encara hi ha un altre, en que hi hauria una cambra secreta.

Tot el temple es caracteritza per l'austeritat en la decoració. Malgrat tot encara es poden veure restes de pintures murals del segle XIII i també d'èpoques posteriors.

Pintures murals del segle XIIIPintures murals del segle XIII

Els absis també destaquen per la seva nuesa decorativa, que es limita a una arquivolta amb columnes i capitells esculpits en les finestres i als capitells dels arcs triomfals.

Absis esquerre  Absis central  Absis dret

Capitells dels arcs triomfalsCapitells dels arcs triomfals


En l'absis central trobem una talla del Crist Crucificat que data del segle XIII.

Talla del segle XIII

En el del costat dret trobem la imatge de la Verge de la Pau. És una talla en pedra romànica.

Talla romànica de la Verge en pedra

Si ens acostem a l'absis esquerre podrem contemplar l'arqueta on es guardava la relíquia d'un fragment de la Creu de Crist, que dóna el nom al temple (Vera Creu).

Arqueta de la Vera Creu

Posteriorment, en el segle XVI, es va habilitar una capella en la base de la torre campanar, en que es venerava aquesta relíquia.

Capella del Lignum Crucis

S'accedeix al temple per dues portes. La principal està en el mur oposat a l'absis principal, a l'oest. Està formada per quatre arquivoltes decorades amb dents de serra. Aquestes es recolzen en tres parelles de columnes amb els capitells esculpits, on es poden veure guerrers lluitant, harpies i unes bèsties emportant-se a un pecador. En el timpà, que és llis, hi ha pintada una creu vermella. A banda i banda de la porta també trobem dues creus de Malta pintades. 

Portalada oestDetall arquivoltes portalada oest

Capitells de la portalada oestCapitells de la portalada oest


Corona la portalada un teuladet recolzat en mènsules esculpides, alguna d'elles molt deteriorada.

Mènsules portalada oestMènsules portalada oest

Mènsules portalada oest


L'altra porta està junt a la torre de campanar. És l'actual accés al temple. Presenta una estructura més senzilla que la porta oest. Està formada per quatre arquivoltes que es recolzen directament en el mur o en dos parells de columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals, animals i algunes figures humanes. Sobre la portalada es poden distingir unes escultures que representaven a les dones que van anar a veure el Sepulcre de Crist. Davant seu un àngel i el sepulcre buit. El grau d'erosió fa difícil la seva interpretació. 

Porta lateral

Capitells portalada lateralMènsules portalada oest

Les dones amb l'àngel davant el Sepulcre






Tornar a la província de Segòvia www.artmedieval.net