Castella i Lleó - Província de Segòvia


Església de Sant Just
(Segòvia)

40º 56,819'N ; 4º 6,839'O   




Església d'una única nau construïda  en el segle XII. És un temple senzill que no destaca especialment pel seu exterior. Només ens criden l'atenció la bella torre de campanar i les arquivoltes decorades de la façana. Aquest modest temple té amagades en el seu interior dues joies del romànic: les pintures murals que decoren l'absis i la talla del Cristo de los Gascones. En segles posteriors se li van afegir algunes capelles laterals. 


Durant les tasques de neteja de l'absis, que es van dur a terme durant la dècada dels setanta del passat segle, es van descobrir unes pintures murals molt interessants datades al segle XII. Tenen una clara influència oriental, com queda palès en la figura central del pantocràtor.  Aquest està separat per la mandorla dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsis. Una segona mandorla els separa de les imatges del Tetramorf. 


En el centre de l'absis s'obre una finestra de mig punt. Aquesta està flanquejada per les escenes de la Crucifixió, a l'esquerra, i del Davallament, a la dreta. Aquesta darrera escena no la va poder acabar el mestre pintor com va deixar escrit en l'absis. Així doncs podem llegir "Non poteo facere pinturas" (No puedo hacer estas pinturas). 



A la volta presbiterial totes les escenes estan distribuïdes al voltant de la imatge de l'Anyell. Les dues escenes més properes són de difícil interpretació i els entesos no es posen d'acord sobre que volen dir. r sota tenim l'escena del Darrer Sopar i la del petó de Judes en l'Hort de les Oliveres.


En l'intradós de l'arc triomfal estan representades escenes d'Adam i Eva, així com alguns animals i bèsties salvatges.


Prop de la capçalera podem trobar una porta que comunicava el temple amb la torre. És una petita obertura de mig punt on hi trobem un timpà esculpit i amb restes de policromia. En ell es pot veure a una reina, que es troba acompanyada per dues dames, un bisbe i un personatge que està amb un encensari davant un sepulcre. Tot el conjunt està envoltat per un arc esculpit amb motius d'entrellaçats geomètrics i un guardapols decorat amb tauler d'escacs.


Una altra de les joies que podem contemplar en l'interior del temple és el Crist dels Gascons. Es tracta d'una talla de finals del segle XII o principis del XIII que s'utilitzava per a les representacions litúrgiques de la Setmana Santa. Gràcies als mecanismes d'articulació que té, es podia representar l'escena del Davallament de la Creu.

La torre, de planta quadrada, és una de les millors conservades de la ciutat. Té tres cossos. En el superior podem trobar dues finestres de mig punt en cada mur. En el segon pis es repeteix la distribució de les finestres, però en aquest cas estan cegades. La teulada és de factura posterior, així com les petites finestres que hi ha just a sota.

L'absis semicircular. és molt simple i sense decoració. Únicament trobem dos frisos de dents de serra sota la teulada. 

La porta principal està formada per tres arcs de mig punt. El més exterior i el més interior estan decorats amb flors esculpides i ens recorda molt a la portalada del temple de Sant Quirze. L'arquivolta central està recolzada en dues columnes amb els capitells esculpits.