Edifici de principis del segle XII, va ser profundament reformat en els segles XVI, XVIII i XX, per tal d'allotjar-hi diverses capelles funeràries, patrocinades per les famílies adinerades de la població.

Va ser construïda amb tres naus, acabades en tres absis semicirculars de totxana d'estil mudèjar.  En el segle XVI Francisco Vázquez va pagar la restauració del temple i va fer construir un nou absis principal, de planta poligonal i cobert amb volta de creueria.

L'absis mudèjar està construït sobre un sòcol de carreus ben tallats, per evitar l'erosió de les totxanes per humitats i riades. Està decorat amb cinc arcs de mig punt, en els que s'obren uns de més petits. En l'arc central s'obre una finestra de mig punt. En el tram presbiteral s'obren tres arcs més.

L'empremta romànica també es pot veure en la porta nord, a la que s'accedeix després de travessar un  porxo de factura moderna. Està formada per dos arquivoltes de mig punt que descansen en pilars. Els arcs estan decorats amb flors de vuit pètals emmarcades en cercles.  Completa la decoració una imposta escacada.