Castella i Lleó - Província de Salamanca


Catedral de Santa Maria - Claustre
(Salamanca)

40º 57,635'N ; 5º 39,960'O   




El claustre va començar a edificar-se als pocs anys de començar les obres de la Catedral Vella, concretament vers l'any 1170. En construir-se la Catedral Nova no va ser modificat i es va mantenir pràcticament intacta la seva estructura. Però en 1755 va patir nombrosos desperfectes arran del terratrèmol de Lisboa i va ser necessari reconstruir-lo, utilitzant l'estil neoclàssic.


Aquesta reforma va deixar pràcticament ocultes les traces romàniques. En 1902, durant unes obres de restauració, es van descobrir les arcades romàniques que recorren els murs perimetrals i alguns sepulcres, que havien estat tapiats.


En la galeria est es troben les estances més antigues del claustre. La primera capella que trobem està dedicada a Sant Salvador. Originàriament va ser concebuda com sala capitular, com podem deduir a partir de les dobles finestres que flanquegen la porta d'accés. En el segle XVI es va construir una nova sala capitular en l'angle sud-est i es va adequar aquest espai com a capella. En 1510 Rodrigo Arias Maldonado hi va restaurar les celebracions religioses segons el ritus hispano-mossàrab i la va convertir en el seu panteó familiar, d'aquí que també sigui coneguda com a capella de Talavera. Presideix la sala un retaule del segle XVI dedicat a la Verge, sobre el que hi trobem un Crist Crucificat.


Té planta octogonal i en els seus murs s'obren setze finestres esqueixades de mig punt. Entre les finestres trobem una petita columna, amb capitell vegetal, que serveixen de suport a la cúpula d'inspiració califal. Les columnes es recolzen en mènsules, que tenen esculpits bustos de sants, àngels i reis.

Finestres de la capella de Sant Salvador  Detall de la capella de Sant Salvador


La cúpula està formada per vuit arcs de mig punt, agrupats per parelles, i que en creuar-se formen una estrella. Tots ells estan esculpits amb motius geomètrics.

Cúpula de la capella de Sant Salvador   


Una rosassa, formada per flors de sis fulles completa la il·luminació natural de la sala.


La següent estança que trobem correspon a la capella de Santa Bàrbara. La seva portalada és romànica formada per un arc de mig punt, decorat amb petits cilindres. L'envolta una arquivolta, que es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits amb fulles d'acant.  La capella va ser fundada pel bisbe Juan Lucero, que es troba enterrat en el centre de l'estança, a mitjans del segle XIV.


En la galeria sud es troba la capella de Santa Catalina, fundada en el segle XII, però reformada i ampliada en el segle XV, moment en que es van construir les voltes de creueria.

 

Capella de Santa Catalina     Volta de la capella de Santa Catalina


Al seu costat trobem la capella Sant Bartomeu o dels Anaya. Va ser construïda sobre l'antiga Albergueria per Diego Anaya, que es troba enterrat al bell mig de la capella. Està formada per una petita estança rectangular acabada en un absis poligonal i coberta amb voltes de creueria. En els murs laterals podem veure diversos sepulcres, dins arcosolis apuntats, que pertanyen a diversos membres de la família Anaya.


La portalada que comunica el claustre amb la Catedral Vella està formada per un arc de mig punt, resseguit per una arquivolta de bossell, que es recolza en dues columnes que tenen el fust decorat amb ziga-zaga. El capitell del costat dret té esculpits uns personatges nus, d'inspiració clàssica, mentre que en el del costat esquerre podem veure harpies i lleons.

Sobre la porta trobem un teuladet recolzat en 9 mènsules decorades amb fulls d'acant, aus picotejant raïms, dracs enfrontats, un cap humà, un cap monstruós i diversos motius geomètrics i vegetals.