Castella i Lleó - Província de Salamanca


Catedral Vella
(Salamanca)

40º 57,635'N ; 5º 39,960'O   




La Catedral Vella de Salamanca, es coneguda amb aquest nom, per que en construir un temple nou en el segle XVI, no es va destruir l'edifici romànic, si no que es va edificar en el solar adjacent.


En l'any 1102, Raimundo de Borgonya i la seva esposa Urraca, van fer donació de diversos bens i rendes al bisbe Jeroni de Périgord per tal que es reparés el temple dedicat a Santa Maria, que durant l'ocupació musulmana havia perdut al culte.

Sobre aquest temple visigot o preromànic es comença a construir la nova església, que rebrà nombroses donacions per part dels monarques castellans Alfons VII, Ferran II i Alfons X.  En 1175 es té constància que ja s'havien aixecat els murs del creuer, malgrat que les obres avançaven amb lentitud. En el segle XIV va ser necessari fer una col·lecta per poder finalitzar definitivament el temple.

Inicialment va ser construïda amb planta de creu llatina. Aquesta va ser lleugerament modificada en construir la catedral nova, ja que es va destruir el braç nord del transsepte i l'absis lateral d'aquest sector. Està formada per tres naus, dividides en cinc trams i acabades en tres absis semicirculars. Com ja hem comentat, el del costat nord va desaparèixer en construïr-se la nova catedral.


L'absis principal està dividit en tres espais mitjançant columnes adossades, que tenen els seus capitells esculpits amb motius vegetals.


En cadascun d'aquests espais s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. Estan decorades amb una arquivolta decorada amb elements cilíndrics i un guardapols escacat. L'arc descansa en dues columnes, els capitells de les quals estan decorats amb motius vegetals, grius, centaures i altres animals fantàstics.


Sota les finestres trobem una imposta escacada. Aquest mateix motiu es va representar en la cornisa que hi ha sota la teulada i que es recolza en mènsules esculpides.


L'interior de l'absis queda ocult per un gran retaule gòtic. Va ser pintat en en 1445 per Nicolo Florentino. El formen cinquanta i tres taules pintades al temple, on es narren diverses escenes de la vida de Jesús i Maria.


A la volta podem veure l'escena del Judici Final.


Presideix el retaule la imatge de la Verge de la Vega, patrona de Salamanca. És tracta d'una imatge romànica del segle XII, on Maria asseguda, fa de tron al seu fill, que té assegut a la falda. La imatge està recoberta amb coure esmaltat i pedres precioses.


En el tram presbiteral podem observar diversos sepulcres de membres de la família reial castellana.


L'absis sud té una única finestra en la part central, similar a les de l'absis principal, sota de la qual hi ha una imposta escacada.


Les naus estan separades per cinc parelles de pilars cruciformes, amb columnes adossades en els costats plans, que serveixen de descàrrega als arcs torals i formers. En tots dos casos es tracta d'arcs apuntats.


Tant la nau principal com les laterals i el braç sud del transsepte estan coberts amb voltes de creuería.


Els gruixuts nervis de la nau central descansen en columnes adossades als angles interiors dels pilars cruciformes.


Els capitells estan decorats amb un ampli ventall de motius escultòrics entre els que podem veure motius vegetals, zoomòrfics, harpies, grius, àngels, dimonis i figures humanes.


En la intersecció del transsepte i la nau principal s'alça un dels elements més interessants de la catedral: el cimbori.


Una gran cúpula es recolza en en petxines. Està formada per dos nivells de finestres, algunes d'elles cegades i flanquejades per petites columnes amb capitells vegetals on veiem fulles d'acant i pinyes. Els arcs de les finestres del nivell inferior són de mig punt, mentre que els del pis superior són polilobulats. Entre dos finestres trobem una gruixuda columna, que serveix de suport a un dels setze nervis que sostenen la cúpula.


Si interiorment el cimbori és digne de veure, no podem deixar d'admirar la seva imatge exterior. Es conegut popularment com la Torre del Gall, gràcies al penell amb que es corona la cúpula,  que està decorada amb boles a les arestes.


Té planta quadrada, i dos nivells d'alçada.  En cadascun d'aquests nivells trobem les finestres que il·luminen l'interior del creuer, les del nivell superior decorades amb boles. En els angles trobem quatre torres cilíndriques cobertes amb una teulada cònica.

Torre del Gall     Absis i torre del Gall

El braç nord del transsepte no s'ha conservat, però de ben segur que era similar al sud.



En ell s'allotgen nombrosos sepulcres, realitzats entre els segles XII i XV i que pertanyien a nobles i benefactors de la catedral. Alguns d'ells encara conserven la policromia.


Es distribueixen de  manera totalment anàrquica pels murs del transsepte algunes pintures gòtiques, en les que podem veure a un Crist en Majestat, les imatges del Tetramorf, Sant Cristòfol i la Verge. Una petita porta, situada en aquest sector, ens condueix cap al claustre.


En el mur oest s'obre una porta, formada per dues arquivoltes apuntades, que actualment no té utilitat. L'arquivolta interior descansa en dues columnes amb els capitells vegetals.


Sobre la porta trobem una vella finestra geminada, amb dos arcs de mig punt recolzats en columnes, que també tenen els seus capitells vegetals.


En aquest sector trobem dues torres, que custodiaven la porta d'accés al temple. Són conegudes com "la de les campanes" i "la Mocha".  Aquestes es van construir com a elements religiosos, però també defensius. És per aquest motiu que sobre el pòrtic d'accés al tempre es construeix una estança coneguda com la Sala de l'Alcaide. Ja en el segle XIII s'acaba de construir la torre Mocha, de planta quadrada i que allotjava en el seu interior la presó.

La torre de les campanes va ser aprofitada en la construcció de la catedral nova. Així doncs en el segle XVI es decideix augmentar la seva alçada amb un nou cos, d'estil plateresc. En 1705 va patir un incendi, que va obligar a restaurar-la. Aquestes obres es van aprofitar per construir un nou pis. El terratrèmol de Lisboa de 1755, va causar nombrosos desperfectes, que van estar a punt d'ensorrar-la. Per sort es van poder reforçar els seus murs i salvar-la així de la destrucció.


En la seva part inferior trobem la capella de Sant Martí, també coneguda com capella dels olis, ja que aquí es guardaven les tines amb l'oli, que servia per il·luminar la catedral. Va ser fundada pel bisbe Pedro Pérez, el qual va ser enterrat en aquesta capella. Al seu costat trobem el sepulcre de Rodrigo Díaz. En 1262 es van cobrir els seus murs amb pintures murals gòtiques, entre les que destaca l'escena del Judici Final.


Al voltant de la porta d'accés a la capella, als peus de la nau nord de la catedral, també trobem unes pintures murals, on es representa a Sant Martí partint la seva capa per donar-la a un pobre.