Castella i Lleˇ - ProvÝncia de Salamanca


Catedral de Santa Maria
(Salamanca)

40║ 57,635'N ; 5║ 39,960'O   




En l'any 1102, Raimundo de Borgonya i la seva esposa Urraca, van fer donaciˇ de diversos bens i rendes al bisbe Jeroni de PÚrigord per tal que es reparÚs el temple dedicat a Santa Maria, que durant l'ocupaciˇ musulmana havia perdut al culte.


Sobre aquest temple visigot o preromÓnic es comenša a construir la nova esglÚsia romÓnica a principis del segle XII. Quatre segles mÚs tard, l'augment de fidels que experimentÓ la poblaciˇ de Salamanca i l'apogeu de la seva noblesa, fa que sigui necessÓria la construcciˇ d'un nou temple, mÚs acord amb l'estatus de la ciutat.


ContrÓriament al que Ús habitual, per a construir la nova catedral no es destrueix el temple romÓnic, si no que es construeix al seu costat. La Catedral Vella s'utilitzarÓ com a temple pels feligresos de la zona.

Catedral Vella i Catedral Nova    Catedral Nova i Torre del Gall

El nou temple es comenša a construir en 1513, patrocinada pels Reis Cat˛lics, i es trigarÓ dos segles en concloure totes les obres i consagrar-la solemnement. Per aquest motiu hi haurÓ una variaciˇ en l'estil arquitect˛nic, comenšant-se en estil g˛tic i acabant-se en estil barroc.


TÚ planta rectangular, amb tres naus.

Nau central       Nau sud

Les naus estan cobertes per voltes estrellades.

Nau central

    Volta de la nau central     Nau nord


Entre els contraforts dels murs podem trobar divuit capelles laterals profusament decorades.


La Capella Major tÚ planta rectangular. EstÓ coberta amb una volta estrellada, ricament decorada amb filigranes daurades.

Volta de la Capella Major 

En ella es venera la imatge de la Verge de l'Assumpciˇ, feta en 1624 per Esteban de Rueda. A banda i banda de la capella trobem dues urnes de plata, que contenen les restes de Sant Joan de Sahag˙n, patrˇ de la ciutat i de Sant TomÓs de Villanueva.


Com que no es va enderrocar el temple romÓnic, on es podia seguir realitzant el culte, es va produir un altre fet poc corrent en la construcciˇ dels temples. ContrÓriament al que Ús habitual, es va comenšar el temple pels peus de la nau i es va acabar per la capšalera. Aquesta es va modificar d'acord amb els gustos de l'Ŕpoca i es va substituir el plantejament inicial de capšalera semicircular, per una de rectangular d'inspiraciˇ Herreriana.


En el creuer s'alša un cimbori barroc, ricament decorat per la seva part interior amb escenes de la Verge.

Cimbori   Exterior del cimbori

L'esglÚsia estÓ ilĚluminada per noranta finestrals, que originÓriament van ser realitzats a Flandes. Noranta sˇn tambÚ els medallons, que decoren els murs del temple. En ells es van representar profetes, evangelistes i altres personatges importants. Completen la decoraciˇ els nombrosos escuts catedralicis distribu´ts pels diferents murs.

Vitralls i elements escult˛rics     Interior del temple

En el segle XVIII es va construir el cor, que ocupa dos trams de la nau principal.


L'exterior del temple mostra clarament traces renaixentistes i barroques, per tant s'escapen de la temÓtica d'aquesta web. Malgrat tot, farem una breu descripciˇ, per donar una visiˇ completa del monument.


L'element mÚs destacat Ús la fašana principal, decorada amb relleus corresponents al naixement de Jes˙s i l'Epifania.


Al seu damunt veiem a Crist Crucificat, envoltat per Sant Pere i Sant Pau.


La Portada de Rams estÓ situada en el mur nord, prop dels peus de la nau. En ella es representa l'Entrada de Jes˙s en Jerusalem.


Es en aquesta porta on trobem la imatge mÚs buscada pels turistes que s'acosten a la catedral: l'astronauta. Evidentment no es tracta d'una imatge original del segle XVI, si no que va ser esculpida durant unes obres realitzades en 1993. TambÚ podem veure un drac, o una mona segons la interpretaciˇ, amb un gelat de tres boles.


Les altres dues portalades  es troben en els brašos del transsepte,

Porta del braš nord del transsepte     Porta del braš sud del transsepte


Una altra porta comunicava les dues catedrals a l'alšada la capella de la Verge de Morales. Amb el pas dels anys, es va remodelar aquesta capella, cegant la porta i va ser necessari construir una nova porta a l'alšada de la capella de Sant Llorenš, als peus de les catedrals. GrÓcies a aquesta porta, de senzilla factura, podem accedir a la Catedral Vella i al claustre.

TambÚ als peus de la nau trobem la Torre de les Campanes, que va ser aprofitada de la Catedral Vella, per˛ a la que se li va afegir un nou cos d'estil plateresc.


En 1705 va patir un incendi, que va obligar a restaurar-la. Aquestes obres es van aprofitar per construir un nou pis. El terratrŔmol de Lisboa de 1755, va causar nombrosos desperfectes, que van estar a punt d'ensorrar-la. Per sort es van poder reforšar els seus murs i salvar-la aixÝ de la destrucciˇ.