Castella i Lleó - Província de Salamanca


Catedral de Santa Maria
(Ciudad Rodrigo)

40º 35,953'N ; 6º 32,120'O   




Va ser fundada pel rei Fernando II en 1165, després d'haver aconseguit conquerir la zona. La seva voluntat de repoblar definitivament la zona, va crear una nova seu episcopal, tot i la forta oposició del bisbat de Salamanca, que es resistia a perdre part del territori. L' impuls del monarca a la catedral va ser decisiu per a la seva construcció,  dotant al temple de nombroses rendes i bens.


Les obres, malgrat el suport dels successius reis, van patir nombrosos retards, especialment a causa de les disputes amb Portugal, ja que la ciutat va ser blanc de l'exèrcit lusità. No fou fins 1454 que es considera oficialment acabada la catedral.  Aquest llarg espai de temps, gairebé tres segles, entre la data d'inici i la de finalització de les obres, va provocar una evolució en l'estil arquitectònic, ja que es va començar en estil romànic i es va acabar en estil gòtic.


El temple té planta de creu llatina, amb tres naus de cinc trams i capçalera amb tres absis. En l'actualitat només resta visible el del costat sud. En un dels seus contraforts podem veure esculpida la figura d'una gallina.

 

Absis sud   Imagen de la gallina


L'absis principal es va enderrocar per construir-ne un de nou en 1550. Destaca la seva volta estrellada. L'absis del costat nord, va quedar integrat dins de la sagristia i no és visible des de l'exterior.

 

Interior de la capella principal       Absis principal i sud


Les naus laterals encara mantenen les línies romàniques i estan cobertes amb voltes de canó apuntades. La nau central, en canvi, ja mostra totalment les línies gòtiques, amb voltes de creueria. La separació entre naus es realitza a través d'arcs apuntats, que descansen en columnes adossades als pilars cruciformes. També descarreguen la seva força en aquests pilars els arcs torals de les naus. Tots ells tenen capitells esculpits amb motius vegetals.

Interior del temple    Interior del temple    Interior del temple


En l'exterior destaquen les tres portes d'accés. Dues d'elles s'obren en els braços del creuer, mentre que la tercera ho fa en el mur oest, als peus de la nau. Es  coneix com a Porta del Perdó. Emparentada amb el pòrtic de la Glòria de Compostel·la i la portalada de la basílica de Sant Vicenç d'Àvila.  Les seves línies ja són gòtiques, si bé la iconografia encara respon als cànons romànics. Està formada per sis arquivoltes apuntades i profusament decorades. Aquestes es recolzen en sis parelles d'estàtues columna, on estan esculpits els apòstols. En el mainell trobem esculpida una estàtua de la Verge Maria.

Porta del Perdó


En el timpà es van representar escenes de la vida de Maria, com la dormició y la Coronació. també podem veure escenes corresponent a la Passió de Crist.


Aquesta portalada es va protegir amb un pòrtic, sobre el que posteriorment es va afegir una gran torre.

Façana oest


En el braç sud del creuer trobem la Porta de les Cadenes.

Porta de les cadenes


La porta consta de quatre arquivoltes de mig punt, les tres més exteriors recolzades en parelles de columnes.


Els seus capitells estan finament tallats i estan decorats amb aus i motius vegetals.

Capitells del costat esquerre    Capitells del costat dret


La porta queda protegida per un arc de mig punt rebaixat, sota el que podem veure cinc grans figures en baix relleu. La imatge central correspon a Crist, mostrant-nos les seves llagues, envoltat per quatre apòstols.  Són imatges d'una factura molt arcaica, que no corresponen  amb l'edifici actual i ens fa pensar que es tracta d'elements reaprofitats del temple anterior.  Podem veure una sisena figura, de les mateixes característiques, a la dreta de la portalada i que representa a la Verge amb el Nen.

Jesús i els apóstols


Sobre aquest conjunt, trobem un fris formant per dotze arcs apuntats i profusament decorats. En el seu interior s'allotgen diverses imatges de personatges bíblics i sants. Presenten diferents alçades i inclinacions, el que novament ens fa sospitar que aquest no era el seu emplaçament original.

Sants i profetes


Corona la façana una rosassa gòtica, protegida per un guardapols.


En el braç nord del transsepte s'obre una altra portalada, tot i que  més senzilla.


Es coneguda com la Porta de les Amayuelas. Sota un gran arc de descàrrega, en aquest cas apuntat i decorat amb motius geomètrics, trobem la porta, formada per quatre arquivoltes de mig punt. L'arc interior està polilobulat.


Les dues arquivoltes més exteriors es recolzen en dues parelles de columnes, els capitells de les quals estan decorats principalment amb aus.

Capitells del costat esquerre    Capitells del costat dret


Al costat esquerre podem veure un petit arc cec, però que està decorat amb petits caps humans.


Aquest mur està coronat per una bella rosassa gòtica.

El claustre es comença a construir a principis del segle XIV i no s'acaba fins el 1526. Per aquest motiu podem veure una clara transició en l'estil de les arqueries, que es culmina amb el més pur gòtic plateresc Els seus finestrals estan decorats amb traceries gòtiques. Els capitells presenten un ampli ventall iconogràfic, amb motius vegetals, animals reals i fantàstics i nombroses escenes historiades.


Ja en el segle XVII es construeix la torre campanar, en estil neoclàssic i la capella del Pilar.

Com ja comença a ser una tradició en les terres castellanes, no es permet realitzar fotografies en l'interior del temple, ni tan sols si l'objectiu de les mateixes és difondre la cultura i el nostre patrimoni. Per aquest motiu no puc aportar gaires imatges de l'interior ni del claustre. Les que podeu contemplar són extretes del Banc d'Imatges del Ministeri d'Educació i Ciència i ens permeten fer una lleugera idea de com és l'edifici.