La Rioja


Catedral de El Salvador
(Santo Domingo de la Calzada)

42º 26,480'N ; 2º 57,228'O   




En el segle X vivia a la zona un jove anomenant Domingo García, que havia estat educat en el monestir de Valvanera. Va sol·licitar l'ingrés  en el monestir de San Millán de la Cogolla, però aquesta petició li va ser rebutjada. Aleshores passà a ser  deixeble i ajudant del bisbe Gregori de Ostia, qui el va ordenar capellà.


Quan el bisbe va morir, Domingo es va retirar a un indret proper al riu Oja, per tal de fer-hi vida d'ermità. Un cop allí es va dedicar a socórrer als nombrosos peregrins que creuaven la zona en direcció a Compostel·la. Ben aviat passà a alternar les estones d'oració amb les que dedicava a reconstruir la via romana que passava entre Nájera i Redecilla del Camino, per tal de facilitar la travessia als peregrins. També va construir alguns ponts, el més conegut permetia travessar el riu Oja i va ser construït en l'any 1044. Domingo va seguir la seva tasca constructiva amb un alberg i un hospital per als peregrins. En 1098 va rebre una donació d'uns terrenys propers a l'alberg per part del rei Alfons VI de Castella, per tal que hi construís un temple al servei del camí cap a Compostel·la, dedicat a la Verge Maria.  

Santo Domingo va morir l’any 1109 als 90 anys. El seu estil de vida de servei als altres, va fer que el seu sepulcre fos venerat des de ben aviat. De fet la seva visita va ser recomanada per Aymerid Picaud en el Codex Calixtinus. L’afluència de peregrins va propiciar la construcció d’un nou temple de grans proporcions, a l’estil de les grans catedrals de peregrinació.


La primera pedra es va col·locar l’any 1158 pel bisbe Rodrigo. Durant el segle XII les obres van anar a bon ritme, però en arribar el segle XIII, diverses disputes bèl·liques van fer que les obres es alentissin considerablement, fins al punt que es va haver de prioritzar l’acabament dels absis i del presbiteri, per poder celebrar-hi el culte i posteriorment es va simplificar el traçat del creuer i de les naus.


La capçalera, l’única part romànica, va ser dissenyada amb un gran absis amb deambulatori, en el que s’obrien tres absis radials i de planta semicircular. Estaven consagrats a Sant Pere, Sant Jaume i Sant Bartomeu. Tota la capçalera destaca per la seva sensació de robustesa, gràcies als seus grans contraforts adossats. Per les formes adoptades creiem que el mestre Garsión va ser molt agosarat en el projecte, tenint en compte que les tècniques utilitzades eren força arcaiques.


Només s’ha conservat l’absis central i l’espai entre aquest i l’absis nord.


En ell s’obren tres finestres dobles de mig punt, flanquejades per contraforts. Externament cadascuna d’aquestes finestres està formada per un arc de mig punt irregular, protegit per una arquivolta, que descansa en dues columnes.

Finestres del tram entre absidioles

Finestra de la absidiola central   Finestra de la absidiola central   Finestra de la absidiola central


Els capitells estan molt deteriorats i resulta difícil poder identificar algunes de les imatges esculpides en ells. Entre els motius representats veiem el somni de Sant Josep, la Fugida a Egipte, un àngel tiruferari, Sant Martí partint la seva capa, unes figures humanes en mig d’un entrellaçat, l’alliberament de Sant Pere i una cara humana.


Per la part interior les finestres presenten una estranya composició. El que per l’exterior semblen ser dues finestres, per l’interior es converteix en una sola dividida per una mainell de grans proporcions.


Sota la teulada trobem una cornisa que es recolza en mènsules esculpides, amb bèsties, figures humanes i motius vegetals. Moltes d’elles presenten un estat de conservació força deficient.  Entre elles destaca la figura d'un gos amb una pedra a la boca. Segons la tradició representa el gos que ajudava al sant en la construcció de les seves obres.


Sobre els dos contraforts de l’absis trobem dos elements escultòrics a mig camí entre una mènsula i un capitell. El del costat nord representa un àguila amb les ales obertes, mentre que el del costat sud té representat a un personatge darrera una taula i flanquejat per altres dos més petits.

Àliga esculpida   Personatge entaulat


Quan entrem a dins del temple i ens acostem a la capçalera, descobrim un espai sorprenent i que no res a veure amb edificis similars de la península. El mestre Garsión va comptar amb un escultor excepcional per realitzar aquest espai, Bango Torviso. De ben segur que les maneres i idees d'aquest escultor van variar el projecte inicial de Garsión, molt més auster i conservador.


Avui en dia podem contemplar la Capella Major amb tot l'esplendor amb que va ser concebuda, gràcies a que en 1994 es va enretirar el retaule renaixentista amb que va ser decorada a meitats del segle XVI. Després de la restauració va ser ubicat en el braç nord del transsepte. Es tracta de la darrera obra i la única feta amb fusta de Damià Forment, autor també del retaule del monestir de Poblet. L'artista va morir el 24 de desembre de 1540, quan estava a punt d'acabar aquesta obra.


La Capella Major està envoltada per set arcs. Els dos exteriors corresponen al presbiteri i són de mig punt, en canvi, els altres cinc són apuntats, el central rebaixat al ser més ample que la resta.


En els quatre pilars centrals, trobem una pilastra adossada bellament esculpida, on descansen els nervis que sustenten la volta estrellada.  Aquesta pilastra està flanquejada per dues columnes, adossades a les cantonades del pilar.

 
L’altar major estava dedicat a la Santíssima Trinitat i aquest és el tema que va inspirar a Torviso a l’hora d’esculpir aquestes pilastres, especialment la segona des de la dreta on veiem a l’Esperit Sant sobre el cap de Déu Pare, que sosté a l’Infant Jesús a la seva Falda. Just a sota veiem a Maria, que ha perdut el cap, segurament a causa de la instal·lació del retaule i dos personatges que surten d'entre la vegetació. Més avall veiem a Sant Joan, mirant amunt i assenyalant amb la mà la Santíssima Trinitat. 


També podem veure motius a base de palmetes i motius ondulants. En una de les pilastres centrals trobem al Rei David tocant un instrument

Decoració de les pilastres   Decoració de les pilastres  Pilastra amb el Rei David


Els laterals dels pilars estan recoberts per cinc petites columnes. Aquestes es transformen en arcs de doble bossell en l'intradós de l'arc.


Si accedim al deambulatori des del costat nord, trobem un capitell esculpit amb un Crist en Majestat, envoltat pels símbols del Tetramorf i per tres àngels que porten els símbols de la Passió. L’acompanyen uns personatges, alguns d’ells nimbats, amb llibres o bastons de peregrí. En el primer arc del deambulatori, El seu capitell simètric, situat en l’accés des del sud trobem l’escena de l’Assumpció de Maria al Cel. Destaca per que veiem a la Verge amortallada i pujada al Cel per dos àngels. 

Detall del capitell de la Maiestas Domini   Capitell de l'Assumpció de Maria


La resta de capitells estan decorats amb éssers fantàstics com harpies, grius, basiliscs, aus picotejant fruits o les seves potes, motius vegetals, ...


Si recorrem els capitells de les fines columnes adossades als pilars, en primer lloc veiem esculpits motius vegetals amb fulles d’acant. El segon pilar té esculpida l’escena de la pesca miraculosa. El tercer pilar té esculpits uns àngels. Un motiu ben diferent trobem en el quart pilar, ja que podem veure representades algunes bèsties monstruoses com harpies i dracs. El cinquè pilar té la imatge del “Paternitas”, abans comentada. L’acompanyen en l’àbac els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi tocant instruments musicals. En els laterals del capitell es van representar les Verges Prudents i les Verges Nècies.  En la darrer pilar trobem una escena de la vida de Sant Job, on el veiem estirat i mostrant-li a un àngel els cucs que té a la seva cama. També veiem una figura alada, que representa a Déu, que parla amb el dimoni, explicant-li que per moltes calamitats que pateixi Job, aquest no perdrà la seva fe. L’altra cara del capitell està esculpida amb motius vegetals i monstres amb caps humans, que surten de la boca d’un altre monstre.

Per sobre dels arcs de la Capella Major es van obrir set finestres de mig punt, a mode de mirador o trifori. Els seus arcs estan decorats amb bossell en l'arc interior i doble en el exterior.


La absidiola central està il·luminada per tres finestres de gran amplitud, que estan dividits per un mainell, que com ja hem comentat anteriorment es transforma a l'exterior en dues finestres. L'angle del mainell va ser tallat a mode de columna adossada amb una figureta esculpida en la part superior, a mode de capitell.


Entre dues finestres trobem una columna adossada, des d'on parteixen els nervis que sostenen la volta.


Els capitells on es recolza l'arc toral que permet l'accés a l'absidiola van ser mutilats, probablement per instal·lar un retaule. En el del costat dret es representava l'Epifania, de la que només es conserva Sant Josep. En capitell esquerre hi havia representats alguns monstres. La resta de capitells de l'absidiola són de tipus vegetal i historiats. Destaquen els de Daniel amb els lleons,  una Epifania, uns cavallers que cavalquen grius i uns homes entre motius vegetals.

Capitell de l'Epifania mutilat   Capitell de Daniel i els lleons i de l'Epifania 


Presideix l'absidiola una talla policromada romànica de la Verge amb el Nen  al la falda, a la que li falta la mà dreta. La naturalitat de les seves expressions i línies anuncia l'arribada de l'estil gòtic.


Sota el braç sud del transsepte trobem una petita cripta on es veneren les restes de Santo Domingo.

Cripta     Sepulcre de Santo Domingo


Al voltant del sepulcre es van situar les imatges de Sant Pere, Sant Pau, juntament amb la d’un peregrí que agraeix a Santo Domingo haver-lo alliberat de les seves cadenes.

Imatge de Sant Pere    Imatge de Santo Domingo i el Peregrí


En el museu es conserven dues estàtues més, de factura similar i que semblen procedir d’una portalada romànica anterior.

Flanquegen al sant dues petites columnes amb un capitell vegetal.

Capitell vegetal  Capitell vegetal


En els murs laterals de la cripta trobem altres elements reaprofitats com un fris on es representa la Passió, Mort i Resurrecció de Crist, que encara conserva alguns fragments de policromia.

Passió, Mort i Resurrecció de Crist  Crist Crucificat


Al davant del sepulcre trobem un galliner de 1445 amb un gall i una gallina blancs. La tradició diu que un matrimoni alemany va arribar a la població de camí cap a Compostel·la amb el seu fill, anomenat Hugonell. La noia de l’hostal on s’allotjaven es va enamorar del jove, però aquest no la va correspondre. Com a venjança, la noia va amagar una copa de plata en l’equipatge del noi i va denunciar el robatori a les autoritats, que el van detenir i condemnar a mort. Els pares, un cop va ser penjat el seu fill, van seguir la seva peregrinació. En arribar al lloc on estava penjat el seu fill, aquest els va parlar dient que Santo Domingo li havia conservat la vida. Ràpidament els pares van anar a explicar aquest miracle al batlle, que els va respondre que el seu fill estava tant viu com el gall i la gallina que s’estava menjant. A l’instant els animals van saltar del plat i van començar a cantar. Des d’aleshores sempre hi ha un gall i una gallina vius en l’interior de la catedral. 


En 1158 el temple és elevat a la categoria de col·legiata, coincidint amb l'inici de la segona fase de les obres, en estil gòtic, però molt proper al cistercenc, amb naus laterals estretes, arcs apuntats i capitells vegetals.


Les voltes de les naus són de creueria i estrellades en el transsepte i en els trams més propers a aquest.

Volta de la nau central       Interior del temple


En 1232 es convertida en cocatedral, compartint aquesta condició amb la de Calahorra.


Al llarg dels segles es van anar succeint les intervencions en el temple, afegint nous elements, especialment a les capelles i les absidioles de la capçalera, un procés que es va culminar en època barroca en construir la torre campanar exempta.