La Rioja


Església de San Bartolomé
(Logroño)

42º 28,028'N ; 2º 26,621'O   




Església construïda a inicis del segle XIII, adossada a la muralla medieval. De fet, la seva capçalera i torre campanar formaven part dels elements defensius de la vila. Logroño era un important enclavament en el camí de Sant Jaume, fet que va propiciar la construcció de grans temples, com el de Sant Bartomeu.


Inicialment va ser concebut amb tres naus acabades en tres absis. El central és de planta semicircular, mentre que els laterals són plans. Tots ells han quedat ocults des de l’exterior per construccions posteriors.


En època gòtica es van modificar les naus per dotar-les de més alçada i es van cobrir amb voltes estrellades.


És especialment treballada la volta del fals creuer, així com les dels braços del transsepte, que no destaca en planta.

Volta del fals creuer

Braç nord del transsepte      Braç sud del transsepte


En construir les voltes gòtiques es van suprimir els pilars cruciformes que servien de suport als arcs formers i torals i es van substituir per pilars de planta octogonal. En ells, a mode de palmera, van a parar els nervis de les voltes i els arcs apuntats, que serveixen de separació entre les naus i els trams de les voltes.


En els murs laterals es van conservar les columnes adossades, que recollien la força dels arcs torals. Els seus capitells estan esculpits amb motius vegetals.


L’absis central està precedit d’un ampli presbiteri, cobert amb volta de canó apuntada. La volta absidial és en canvi de quart d’esfera.


En el centre de l’absis s’obre una finestra de mig punt, esqueixada per l’interior i segürament espitllerada per l’exterior, ja que formava part de les muralles. Està decorada amb una arquivolta, que es recolza en àbacs decorats amb palmetes i capitells esculpits amb motius vegetals. Envolta el conjunt un guardapols escacat.


També és escacada la línea d’imposta que recorre l’absis en el punt d’arrencada de la volta. Sota la finestra trobem una altra imposta, en aquest cas decorada amb motius vegetals.


L’absis s’uneix a la nau mitjançant un arc triomfal doble, també apuntat. Aquest es recolza en dues columnes amb els capitells vegetals, similars als que podem trobar en Santo Domingo de la Calzada.


Els absis laterals estan coberts amb volta de canó, malgrat que l'arc triomfal és apuntat. En el centre del mur est s'obre una finestra, decorada amb una arquivolta, els capitells de la qual estan esculpits amb motius vegetals.


Els tres absis es comuniquen a través d'arcs apuntats, realitzats posteriorment. 


Als peus de la nau es va construir un cor elevat. 


Prop d'aquest, però adossada al mur sud, es va construir una capella, que serveix de panteó familiar dels Márquez. En els murs laterals trobem dos sepulcres gòtics. 

Sepulcre gòtic   Sepulcre gòtic

Però sens dubte, l'element més interessant és la seva portalada.  Construïda en un cos adossat al mur oest, va ser realitzada a finals del segle XIII. La seva distribució té una clara influència francesa, segurament gràcies al camí de Sant Jaume. Manté moltes similituds amb Sant Esteve de Bourges.


Malauradament el seu estat d'erosió és considerable i ha malmès nombroses imatges. Les arquivoltes descanses en uns muntants ricament decorats, dividits en dos nivells. En el pis superior es van representar diverses escenes de la vida Sant Bartomeu.


Si comencem la descripció pel muntant de l'esquerra, podem veure el martiri de Sant Bartomeu, que ocupa dos espais. Diu la tradició, que el sant va ser escorxat a Albanópolis, a Armènia menor. El sant va convertir al cristianisme al rei Polemó III. El germà d'aquest, Astiages, va ser qui el va fer executar i apareix representat a l'esquerra del martiri. Cinc botxins són els encarregats d'executar la pena. Ajupits trobem un home i una dona, vestits segons la noblesa del segle XIII. En el següent espai veiem a Sant Bartomeu ja escorxat i portant sobre les espatlles la seva pròpia pell. Completa el conjunt un grup de figures, de les quals només la primera es va representar de cos sencer. No es coneix que signifiquen, tot i que alguns estudiosos afirmen que es tracta dels cortesans d'Astiages.


En el muntant dret es representa la troballa de les relíquies i el trasllat a la ciutat de Dallas, a Mesopotàmia, l'any 503 per ordre de l'emperador Anastasi.


Els espais situats en la façana oest són els que més han patit l'erosió, impedint en molts casos la identificació de les figures. En el costat esquerre es representa a Jesús lligat a la columna.


En el costat dret veiem a Jesús, que s'apareix a les Tres Maries. La resta d'imatges que han sobreviscut al pas del temps, no s'han pogut identificar, però probablement corresponguin a altres escenes de la Passió de Crist.

Jesús i les Tres Maries   Escultures erosionades

El nivell inferior d'arcs són de tipus trilobulats, que no allotjaven imatges, si no que tenien el fons decorat amb flors de quatre fulles.

Arcs del nivell inferior    Arcs del nivell inferior

Els seus capitells estan decorats amb diverses escenes. El capitell que hi ha junt a la porta, en el costat dret, representa l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. A continuació veiem una figura nua, que representa una ànima, pujada al Cel per dos àngels. En el tercer capitell es representen dos genets que cavalquen lleons.  També podem veure un capitell amb aus enfrontades i dos capitells amb figures humanes, que l'erosió no permet identificar.


En el costat esquerre els capitells estan molt més erosionats, el que dificulta la seva identificació. Es poden veure diferents monstres com dracs, harpies, grius, lleons i figures humanes.


En l'espai que queda entre els arcs i el nivell superior, es van omplir amb diferents imatges esculpides, on es pot veure un ampli ventall de la iconografia romànica amb monstres, sirenes, harpies, grius i figures humanes. Es creu que podrien ser elements reaprofitats de l'antiga portalada.


En el lateral esquerre de la porta trobem un Davallament de la Creu, força malmès.


En el timpà es representa un Judici Final. Crist jutge presideix el conjunt. L'acompanyen Maria, Sant Joan, que intercedeixen davant els pecadors, i quatre àngels, que porten la creu, una corona, una llaça i una columna.  En el nivell inferior trobem l'apostolat.


Trobem a faltar els condemnats i els escollits. Hi ha diverses teories al voltant de per què no es van representar. Segurament es volien representar en les arquivoltes, tal i com succeeix en la catedral de Sant Nicolau de Tudela, però la falta de pressupost o la pressa per acabar les obres, va provocar que les arquivoltes fossin llises i no esculpides. Només les dues interiors estan decorades amb àngels i flors.

Ornamentació de les arquivoltes      Ornamentació de les arquivoltes

En el vèrtex interior de les primeres arquivoltes trobem  dos àngels, que sostenen una corona.


En el segle XVI es va modificar la portalada, separant el timpà de les arquivoltes i situant-lo més avall, per poder obrir una finestra. Es creu que sota la llinda hi havia un mainell amb una imatge de Sant Bartomeu, que en fer la reforma es va eliminar. Només es va conservar el dosser, que s'hauria col·locat sota els àngels. Aquesta hipòtesi sembla poc fonamentada, ja que no sembla lògic prescindir d'una escultura del patró del temple. En cas d'haver estat suprimit en mainell, és lògic pensar que s'hauria buscat una nova ubicació per a la imatge. Per altra banda, el dosser encaixa perfectament sobre la imatge de Crist del timpà, que recordem estava just a sota. Si bé no trobem un dosser en aquest espai en cap temple coetani, sembla més lògic pensar que va ser concebut per aquesta ubicació, que no pas recol·locat.


En el segle XVI també es va remodelar la torre de campanar, augmentant la seva alçada amb dos pisos d'estil mudèjar. La seva ubicació, junt a la muralla, va fer que desenvolupés tasques religioses i defensives. Recentment ha estat restaurada, per això té aquest aspecte d'excessivament nou.


En l'escala de cargol que ens permet pujar a la torre, podem veure un curiós cap esculpit.


Una altra curiositat del temple la trobem en un dels seus murs. Es tracta d'un rellotge de sol, que està col·locat al revés i per aquest motiu no es va poder utilitzar mai, ja que no indicava les hores correctament.