Temple consagrat el 11 de febrer de l'any 1118. Va ser una possessió del monestir premonstratenc  de Santa Maria la Reial d'Aguilar de Campoo. 

El temple que ha arribat fins als nostres dies és el fruit de nombroses reformes realitzades al llarg dels segles, quedant poques restes dèpoca romànica. De fet en 1934 va patir els efectes de les revoltes que es van produir en aquesta zona minera i va ser volada. En els anys 40 es va restaurar, utilitzant els elements que es conservaven a la zona.

Inicialment tenia una nau acabada en un absis semicircular, precedit per un tram presbiterial, cobert per una volta de canó.  En la part exterior de l'absis, l'única decoració que trobem són les mènsules que hi ha solta la teulada. La resta de mènsules del temple es van realitzar durant la restauració dels anys 40.

Per sobre del tambor absidal, en l'angle nord-est, podem veure el relleu d'un quadrúpede, probablement reutilitzat.

La nau es comunica amb la capçalera mitjançant un arc de mig punt de triple arquivolta, que encara conserva restes de policromia.

A aquesta nau es van afegir dues naus laterals, que s'obrien a la principal mitjançant arcs formers apuntats. La del costat nord no s'ha conservat, quedant només algunes restes i un gran arc apuntat. La del costat sud, en canvi, segueix en peu i es comunica amb la nau central gràcies a dos arcs apuntats. Aquest espai era ocupat antigament pel porxo, que protegia la porta d'accés al temple.

En construir la nau sud, es va desplaçar la porta d'accés fins al nou mur perimetral. Està formada per tres arquivoltes, decorades amb un escacat la més exterior, un motiu de soga i boles la segona i amb flors de set pètals circumscrites la interior. Protegeix el conjunt un guardapols decorat amb motius geomètrics.

L'arquivolta central descansa en un parell de columnes, que tenen els seus capitells esculpits. El del costat esquerre té esculpits animals enfrontats, tot i que molt erosionats. En el de la dreta podem veure a dos lleons enfrontats, entre motius vegetals.

El campanar de cadireta, posteriorment modificat i la sagristia van ser afegits entre els segles XVII i XVIII.