Castella i Lleó - Província de Palència


Església de San Pelayo
(Arenillas de San Pelayo, Buenavista de Valdavia)

42º 34,894'N ; 4º 35,633'O    




L'església de San Pelayo és l'únic edifici que ens ha arribat del que va ser un monestir, fundat per la família Saldaña en 1132. En 1168 va passar a ser regit per canonges premonstratenc, un ordre creat gairebé cinquanta anys abans com una reforma de l'ordre de Sant Agustí, que van venir de Retuerta.

El temple ha patit nombroses modificacions, però manté les tres naus amb que va ser construït, tot i que s'han modificat els arcs que les separaven. Així doncs, quatre pilars cilíndrics serveixen de base de les voltes de creueria renaixentistes amb que es cobreixen les naus.

Les naus estan rematades per tres absis semicirculars, precedits d'uns amplis presbiteris. El central està cobert amb una volta de canó, mentre que en els laterals està lleugerament apuntada.

L'absis central està decorat externament amb diferents arcs cecs, amb una aparença molt propera a l'estil mudèjar. Es desconeix si sota  l'actual arrebossat ens podria trobar una capçalera d'aquest estil. Tres d'aquests arcs, els de majors dimensions, eren originalment les finestres que il·luminaven el presbiteri, però que amb la construcció del retaule barroc van quedar cegats. Al seu damunt troben una filera de finestres, cegues des del seu origen, de forma rectangular.

En l'interior del presbiteri trobem dos sepulcres, situats cadascun en un dels murs laterals, que de ben segur pertanyen a la família Saldaña, fundadora del monestir.

L'arc triomfal es recolza en dos grans capitells, decorats amb fulles d'acant. Els cimacis també tenen motius vegetals esculpits, bàsicament palmetes, entre les que podem veure a dues feres en el del costat nord. Encara conserven algunes restes de policromia en els seus rostres.

Els absis laterals són llisos i només tenen una finestra de doble esqueixada en la seva part central. Posteriorment es van practicar noves finestres, molt més grans, per dotar al temple de major lluminositat.

En l'interior de l'absis nord es conserva la pica baptismal, que té esculpida la base amb diferents motius vegetals i una creu.

La porta d'accés es troba en el mur nord, un fet poc habitual en el romànic. Es tracta d'un dels grups escultòrics més interessants de tota la província. Malauradament l'erosió li ha fet perdre gran part del seu esplendor.


Està formada per set arquivoltes de mig punt en gradació. La més interior i la cinquena estan decorades amb un escacat, mentre que en la segona podem veure diverses figures i en la tercera veiem unes palmetes esculpides. Les altres tres arquivoltes estan decorades amb bosell.


Les divuit figuretes de la segona arquivolta representen músics, profetes i una ballarina. Malauradament la majoria d'elles estan molt deteriorades.

Figures de la segona arquivolta     Figures de la segona arquivolta

Els capitells de les columnes del costat esquerre estan decorats amb motius vegetals, bàsicament fulles d'acant.  Els més interiors, en canvi, són historiats. En ells podem veure a figures que fugen de grans feres que volen devorar-les.


Els capitells del costat dret són majoritàriament historiats, però la gran erosió que han patit fa impossible la seva identificació. Els dos capitells de l'exterior són de tipus vegetal.


Sobre la porta veiem un campanar de cadireta de dos ulls, en el que es van utilitzar alguns elements escultòrics procedents d'altres indrets del temple. Així doncs podem veure un Pantocràtor acompanyat del Tetramorf i també una imatge de la Verge amb el Nen a la falda.

Des de l'interior del temple i a través d'un arc apuntat de pedra i totxana, situat en l'extrem nord-oest, podem accedir a l'antiga sala capitular, restaurada recentment. 

Es tracta d'una sala rectangular, dividida en dues naus gràcies a tres columnes, on descansen els gruixuts nervis que sostenen  les voltes de creuria.  Les bases de les columnes són àtiques amb boles en els extrems. Un dels capitells no està esculpit. El central està decorat amb fulles d'acant, pinyes i volutes. En una de les seves cares trobem un cap de lleó, de la boca del qual surten dues cames. El tercer capitell està decorat amb un entrellaçat i petits caps en els angles.