País Basc / Euskadi - Àlaba / Araba


Mare de Déu de l'Assumpció de Alaitza
(Iruraitz-Gaunako)

 42º 49,430'N ; 2º 24,857'O    




Ens trobem davant un temple romànic tardà que, malgrat ha sofert reformes posteriors, manté bona part de la fàbrica del segle XIII.


Té planta rectangular i un absis semicircular, amb dues naus separades per arcs de mig punt. La nau central té volta de canó apuntada reforçada amb arcs doblers i la lateral està coberta amb mitja volta de canó, també reforçada amb dos arcs doblers.

Volta de la nau principal   Volta de la nau secundària

En la part sud hi ha un atri al que s’accedeix per un arc apuntat. Està format per dues arquivoltes, una de bossell i l’altre presenta una escòcia còncava, envoltada d’una fina filera de puntes de diamant. Ambdues arquivoltes es recolzen en impostes amb la mateixa decoració.


Les columnes tenen uns acabats que simulen capitells, amb dibuixos geomètrics gravats.


Un cop traspassat l’atri, trobem una altra porta apuntada, tot i que incomplerta. És la que permet l’accés al temple. Pel que fa a l’estructura, és molt semblant a la descrita anteriorment.  Segurament tenia cinc arquivoltes, tres d’elles destruïdes, possiblement per poder construir l’atri.


Als muntants de la porta hi ha dibuixos de color vermellós del mateix estil que els de l’interior, alguns quasi illegibles.

Detall de la decoració de la porta   Detall de la decoració de la porta

Un d’ells ens retroba amb les Ordres Militars perquè s’aprecia clarament que és la Creu de Sant Jaume.


Però sens dubte, la principal atracció d’aquest temple, són les pintures murals que decoren el seu absis i la volta del presbiteri.


Foren descobertes en 1982 gràcies al seu rector, mossèn Juan José Lecuona, que sospitava que sota varies capes de calç, hi havia alguna cosa més, com ja ha ocorregut altres vegades.

En l’absis hi havia instal·lat un retaule barroc, del qual es va retirar algun tauló i es va poder observar que, efectivament hi havia pintures a sota.

Per aquest motiu es va retirar tot el retaule i van aparèixer unes interessantíssimes pintures baix-medievals, que han provocat nombroses discussions i controvèrsies degut al seu contingut i execució.  De fet, avui en dia encara es continuen investigant.


La primera impressió és caòtica, però si s’observen detingudament i sense presses, hom es comença a adonar de que tot  encaixa, malgrat que sorprèn trobar algunes escenes, no gaire habituals i que no conviden precisament al prec ni al recolliment.


Són monocromàtiques, d’un color vermellós fosc, molt ben conservades. Presenten una inquietant desfilada de personatges, animals i escenes,  que ens recorden l’estil naïf per la seva senzillesa.


Sorprenen els ulls del éssers humans, ametllats i amb les conques buides i dibuixats com si portessin un antifaç, el que ha fet que persones interessades en temes esotèrics prenguessin part en les discussions al voltant del seu significat i origen.


Les pintures de l’absis estan disposades horitzontalment, el que facilita la seva interpretació. Malgrat això, aquesta troballa ha despertat  tant d’interès, que actualment existeixen diverses formes de explicar-les, sense arribar a cap acord sobre quina és la més adient, el que les fa més enigmàtiques i misterioses.

Les seves escenes bèl·liques i sexuals amb personatges pagans es barregen amb les que ens parlen de la mort i la devoció. Una teoria al voltant del seu significat és que ens parlen de l’Apocalipsi, però no hi ha prou elements per afirmar-ho.

Unes dones que porten unes làmpades han estat comparades amb la paràbola de les Verges Prudents (Mt 25, 1-13).


S’ha parlat que algunes escenes poden descriure part del Llibre del Bestiari Medieval, representat per un arbre voltat d’animals on s’allotgen uns ocells.


Hi ha qui les relaciona amb l’ordre del Temple, perquè sembla que estiguin dedicades a les Ordres Militars. Alaitza és propera a una de les vies del Camí de Sant Jaume, i els Templers, en aquella poca, vigilaven els camins per protegir els peregrins, que també estan representats en les pintures.


És cert que molt aprop es va produir l’enfrontament entre Pere El Cruel amb Enric de Trastàmara i possiblement algun relleu de soldats es va quedar pels voltants, representant en les seves pintures, la guerra i la pau.

Les escenes de guerra, d’un gran realisme, ens descriuen un cavaller  amb corona reial i pontant un pendó, fet totalment contradictori perquè el rei no el transportava mai en les batalles, doncs hi havia una altra persona encarregada de transportar-lo.


Sorprèn trobar una escena on es representa la violació d’una dona per part d’un soldat, mentre un altre intenta aturar-lo. No sabem quina és la seva finalitat.


L’escena central narra l’atac a una fortificació, que alguns estudiosos relacionen amb la presa de Jerusalem, reforçant la teoria de que les pintures estan dedicades a les Ordres Militars. Dins el castell hi ha personatges amb tot tipus d’armes de l’època, fins i tot, un d’ells està a punt de llençar el contingut d’un calder. Existeix una afinitat entre aquestes escenes i les que hi ha al tapís de Bayeux, a França.


Les imatges de guerra són un veritable inventari de l’armament medieval.


Una altra escena important és el resultat de la guerra: la mort. Està escenificada per uns personatges que transporten un cadàver amb tot el seu acompanyament. Van cap a una església, mentre el sagristà fa sonar les campanes. És curiós que en el terrat de l’església hi ha dibuixat un gall.


Damunt d’aquesta escena i barrejat amb altres figures hi ha un centaure sagitari.


També trobem una filera amb un ramat d’ovelles i el llop.


Tot està acompanyat de sanefes, dibuixos geomètrics i falsos carreus en paral·lel a les pintures.


Sota la volta hi ha una inscripció, incomplerta, feta amb lletres gòtiques minúscules de color negre. S’ha pogut desxifrar:

...tum salutiferum gustandum dedit… mortis… tempore. erue … miseranter (?)… ut urat undique gehennA.

Que vol dir:

saludable va donar a tastar … en temps... de mort. Lliura…compassivament… que abrasi per totes parts l’infern.


La primera part recorda al text que es resa en els Oficis del dia de Corpus Christie, però també en aquest cas, no hi ha una única teoria que ens parli del seu significat.

En defensa de la hipòtesi que defensa que les pintures estarien relacionades amb aquesta inscripció, s’ha parlat que podria tractar-se d’un exvot en agraïment per haver sortit viu de la batalla.


Per tant, encara queda molt per discutir, desxifrar i interpretar sobre aquestes pintures.


Dins del el temple també trobem la pica baptismal, que encara conserva part de la policromia de l’època.


Durant les diferents modificacions que ha patit el temple, es van afegir diversos elements a la fàbrica romànica original. Un dels més destacats es troba en la part oest, on hi ha una finestra geminada amb arcs de mig punt sense cap decoració. Una mica més amunt observem una finestra romànica i d'una sola esqueixada.


També va ser afegit posteriorment el campanar de cadireta, de dos pisos. Presenta dues finestres apuntades en la part inferior i una de més petita en la part superior.