L'església actual de Sant Sadurní està edificada sobre les restes d'un temple anterior d'estil romànic construït entre 1085 i 1103. L'augment de població i de poder econòmic de la vila va ser el motiu pel qual a finals del segle XIII es va derruir el temple romànic i es va construir un de nou gòtic. També és de la mateixa època la parròquia de Sant Pere, situada al centre de la població, fora les muralles del Cerco.

La seva posició dins el Cerco de Artajona li va conferir l'aspecte que té de fortalesa. El recinte emmurallat actual també és del segle XIII, tot i que envoltant el primer priorat romànic ja en va existir un altre del segle XI.

La seva planta de l'església és rectangular acabada en un absis poligonal. La nau està coberta amb volta de creueria, els nervis de la qual es recolzen en columnes adossades, que descarreguen la força en robustos contraforts. Els capitells de les columnes pràcticament han desaparegut en la seva totalitat. L'absis té tres finestrals amb arc apuntat que per la part exterior està sustentat per dues columnes amb capitells decorats. La cornisa que hi ha sota la teulada està sustentada per mènsules, algunes d'elles decorades amb motius vegetals, animals i de figures humanes seguint la tradició romànica. A l'interior del temple s'hi pot observar un bonic retaule del segle XVI, que en l'actualitat es troba en procés de restauració a la seu del bisbat de Pamplona.

En estar situada en el punt més elevat del recinte emmurallat, es van convertir també en un punt estratègic des del punt de vista militar. Per aquest motiu es van alçar els murs laterals fins el punt de la volta i construint al seu voltant un camí de ronda. La torre circular que podem veure en el costat oriental permetia l'accés a la teulada, abans de la reforma que es va fer en el segle XIV. Va ser precisament en aquest segle quan es va edificar la torre campanar. Va ser dissenyada per a que tingués diverses utilitats. El primer pis era destinat a masmorra. El seu accés era a través del sostre, on una petita obertura comunicava amb el pis superior, destinat a la estança del vigilant. En 1520 es reformaran aquests dos espais convertint-los en sagristia i obrint una porta que la comunicava amb el presbiteri. El tercer pis de la torre era destinada al cos de guàrdia i estava comunicat amb els camins de ronda de la teulada. El darrer pis, al qual s'accedia a través d'un pont llevadís situat a la teulada, és utilitzat com a campanar. Té dos grans finestrals apuntats en cada costat.

La portalada principal s'obre als peus de la nau. És l'únic punt on es trenca la sobrietat del temple i podem observar elements escultòrics força interessants. Destaca la porta emmarcada per fines arquivoltes, algunes d'elles decorades tot i que en molt mal estat. En el timpà podem veure esculpida la figura de Sant Sadurní rodejat per les figures d'un rei (Felip el formós) i una reina (Joana de Navarra) que imploren el seu favor per tal que faci sortir al dimoni de les terres del Llenguadoc i Navarra. Junt al rei podem veure l'escut del comtat de Tolosa de Llenguadoc. A la llinda es poden veure representades quatre escenes del martiri de Sant Sadurní.

Flanquegen la portalada unes galeries d'arcs cecs apuntats. En concret podem trobar sis a cada banda, el que ens fan pensar que van ser destinats a acollir les imatges dels dotze Apòstols. En l'actualitat només podem contemplar els arcs, decorats amb traceries gòtiques i recolzats en columnes de fust llis i capitells decorats amb motius vegetals.