Regne de Navarra


Monestir de Santa Maria de l'Oliva
(Carcastillo)

42º 22,313'N ; 1º 27,977'O   




Va ser fundat pel Rey Garcia Ramírez l'any 1149 amb monjos provinents de l'abadia de Scala Dei, situada en el mont Yega. Nou anys abans, monjos d'aquesta mateixa abadia van fundar el monestir de Santa Maria la Real de Fitero, amb el que sempre hi va haver una molt bona relació.

Va estar habitat fins la desamortització del 1835. L'any 1927 va tornar a establir-s'hi una comunitat.


Es tracta d'un interessant conjunt monàstic que encara conserva moltes restes de les edificacions originals. No ha patit excessives modificacions, si bé al llarg dels segles s'hi han anat afegint dependències com el palau abacial, l'hostatgeria o la porteria. La modificació més important es va produir en el claustre, ja que es va fer desaparèixer el romànic per construir-ne un de nou gòtic.

En entrar al recinte sorprèn l'estructura de la façana de l'església. El temple es va iniciar a les darreries del segle XII. La façana, construïda a finals del segle XIII o inicis del XIV, destaca per la seva portalada amb dotze arquivoltes apuntades, dins d'un arc de descàrrega, també apuntat. Els seus capitells estan ricament decorats amb motius florals, com també ho està el capitell del mainell. En les mènsules laterals de les jambes hi podem veure dues figures abacials esculpides. La del costat esquerre té esculpida una creu de Calatrava, que ens fa creure que es tracta de l'abat del monestir de Fitero.

En el timpà hi trobem un bonic crismó lleugerament descentrat respecte als arcs apuntats. Dintre d'un cercle trobem la imatge de l'Agnus Dei i al seu voltant un Pantocràtor, el Tetramorf, la Verge amb el Nen, el sol i la lluna.

Sobre la portalada podem observar una de les joies del monestir. Es tracta d'una franja horitzontal esculpida. La factura de les imatges és anterior a la resta de la portalada. Sembla ser que es van reciclar d'alguna altra ubicació. Un altre argument a favor d'aquesta teoria és que la imatge del Crist crucificat no està centrada si no que està lleugerament a l'esquerra. Hi ha un total de 27 escenes. Les parells representen imatges al·lusives a la història de la música. També hi han representats alguns vicis humans. S'acaba la imposta amb escenes de l'Anunciació, cavallers lluitant, la Roda de la Fortuna i la ja citada Crucifixió.

Per sobre aquesta imposta decorada hi ha un finestral rodó que data del segle XVI i que va substituir una rosassa romànica, similar a les que podem trobar en la part inferior de la façana. Aquestes il·luminen les naus laterals i estan formades per 16 columnetes que serveixen de base a uns arcs lleugerament apuntats que s'entrellacen.

Coronen la façana una torre de quaranta metres construïda al segle XIV i dues petites torretes situades en els extrems.

Detall fris decoratDetall Agnus Dei

Detall fris decoratDetall fris decoratDetall fris decorat

Detall portalada


El temple té planta de creu llatina amb tres naus de sis trams cadascuna. Les naus estan separades per pilars cruciformes amb dobles columnes en els seus costats frontals i una en els vèrtexs interiors. Les columnes d'on arrenquen els arcs formers són molt més baixes que no pas les que serveixen de base als arcs torals. Totes elles estan acabades amb capitells decorats amb motius vegetals esquemàtics seguint l'estil del Císter. En el primer tram de la nau, podem veure capitells esculpits amb imatges. Era la part destinada al poble i per tant no eren visibles pels monjos i així no es podien distreure. Les columnes dels vèrtex serveixen de base als nervis de les voltes de creueria amb que estan cobertes les naus. Els primers trams de la nau central tenen clau de volta decorada. Podem veure una creu de Calatrava, una majestat, una Agnus Dei i l'Àguila de Navarra, emblema del rei Sanç el Fort, molt vinculat al monestir. La resta de voltes no tenen clau.

La capçalera està formada per un absis semicircular corresponent a la nau principal i quatre absis rectangulars. El central està cobert amb una volta de quart d'esfera reforçada per nervis, que descansen en columnes. Entre aquestes s'obren cinc finestres de mig punt. Exteriorment aquestes finestres estan decorades amb gelosies geomètriques. La imatge de la Verge és moderna i substitueix a una gòtica que va ser traslladada a Ejea de los Caballeros l'any 1600. El transepte té cinc trams i volta de canó. Sobre el creuer s'alça un petit cimbori octogonal on hi ha les campanes.

Interior del templeInterior absis

Volta de la nauInterior temple

Clau de voltaClau de volta

Sepulcre romànic


Al fons del temple, sota les rosasses trobem dos sepulcres romànics. El més senzill té unes petites columnes esculpides en les cantonades i uns escuts, que semblen correspondre a la família dels Almoravid. L'altre, molt més ric en decoració, sembla que estava dedicat al Rei Sanç VII, molt vinculat al monestir. Va estar durant molts segles a l'exterior i aquest és el motiu pel qual les seves imatges estan tant erosionades i costa reconèixer les imatges.

Vista general capçaleraCapçalera

El claustre es va edificar durant els segles XIV i XV substituint un d'anterior romànic. Les ales est i sud són les més antigues. La següent en construir-se va ser la del costat oest i la darrera va ser l'ala nord. Part de les decoracions de les arcades han estat reconstruïdes, però encara en queden moltes originals que ens permeten gaudir de belles traceries gòtiques. Les ales estan cobertes amb voltes d'aresta sustentades per nervis que es recolzen en capitells i en mènsules ricament decorades, formant un conjunt molt interessant. Algunes imatges estan deteriorades i no permeten identificar els seus motius. També estan decorades les claus de volta.

ClaustreGaleria del claustreVista general del claustre

ClaustreGaleries del claustre

Detall escultòric del claustreVolta del claustre


La sala capitular va ser construïda l'any 1200. S'accedeix a ella a través d'una portalada formada per cinc arcs de mig punt: la porta i dues parelles de finestres a banda i banda. Totes els arcs estan sustentats per columnes molt simples però que formen un conjunt molt interessant. Dos columnes que serveixen de suport a la volta gòtica del claustre, espatllen una mica la seva estètica. A l'interior podem veure quatre columnes centrals que sostenen les voltes d'ojiva.

Accés sala capitularSala capitular

Entre les altres dependències del monestir trobem la cuina, que necessita una profunda restauració. És una sala rectangular coberta per dos trams de volta d'aresta. A continuació es poden veure les restes del refetor i del calefactor. També ha desaparegut l'antic dormitori, del qual només ens queda l'escala d'accés des del claustre i la porta, avui tapiada, que comunicava amb el temple.

Exterior de la cuina        

Interior cuina


La sala dels monjos és també un dels espais del monestir que necessita una restauració important. LA sala es rectangular i està coberta amb volta d'aresta recolzada en dos columnes centrals amb uns capitells esculpits. Destaca la imatge de l'Agnus Dei que hi ha en un d'ells. Desgraciadament no vaig poder visitar aquesta dependència, però he cregut convenient incloure dues imatges que vaig comprar en la botiga del monestir.

Sala dels monjosCapitell amb Agnus Dei

La primera edificació religiosa del conjunt va ser la capella del Sant Jesucrist. És de reduïdes dimensions. Té una única nau quadrada, acabada en un absis semicircular, de característiques molt similars a les de l'absis de l'església abacial. Els nervis de la volta de l'absis descansen en quatre columnes amb capitells de la mateixa factura que els de la sala capitular.

Capella del Sant Jesucrist        

Interior absis capella del Sant Jesucrist