El monestir d'Irache és una dels grans monestir navarresos. A diferència dels altres, pràcticament no ha estat mai abandonat, tret de petits moments durant els segles XIX i XX (invasió napoleònica en 1809 i exclaustració en 1839). Això ha permès que es conservin gairebé totes les dependències monacals.

Els seus orígens els trobem molt abans del segle X, però la primera constància escrita de la seva existència data de l'any 958. Està situat en el camí que comunica Navarra amb La Rioja i a peu del camí que va cap a Compostela. Això va propiciar que durant els segles XI i XII el monestir anés adquirint una forta importància.

El temple actual es va començar a edificar al segle XII. A aquesta època correspon la capçalera i el creuer. La resta del temple correspon al segle XIII i es va construir segons les regles que marca el Císter.

A la capçalera s'obren tres absis semicirculars. S'accedeix al principal des d'un doble arc triomfal apuntat, amb capitells decorats ricament amb motius vegetals i historiats. Pel que fa a la decoració, el trobem dividit horitzontalment en tres trams separats per impostes decorades amb tacs, motius vegetals i puntes de diamants. Aquesta darrera es perllonga pel creuer. La part inferior de l'absis no té decoració. En el tram intermig podem veure una sèrie d'arcs de mig punt, alguns lleugerament apuntats, amb tres arquivoltes que es sustenten en columnes amb capitells historiats. La més exterior està també decorada amb tacs. En aquest nivell s'obren tres grans finestres. En el pis superior una sèrie d'ulls de bou que s'alternen amb arcs cecs de mig punt.

Els absis laterals, molt més petits, tenen una finestra esqueixada de mig punt amb una arquivolta que descansa sobre dos columnes amb capitells decorats, situada entre dues impostes.

Es creu que va existir un cimbori romànic sobre el creuer, sustentat per quatre trompes. Posteriorment, en el segle XVI, es va substituir per una cúpula amb volta de mitja taronja. En les quatre cantonades hi ha un gran capitell emmarcat entre dos caps, sota el qual podem trobar imatges dels quatre evangelistes recolzats en un capitell vegetal. Externament forma un cos octgonal. A les cantonades trobem uns cilindres amb cúpula cònica dividits per petites columnes.

L'església té tres naus de tres trams cadascuna. La principal és el doble d'ampla que les laterals. El creuer té la mateixa alçada que la nau principal i no està destacat en planta. Les naus estan cobertes amb voltes de creueria que es sustenten en grans pilars cruciformes amb columnes i mitges columnes adossades. Els capitells estan decorats de manera molt simple, seguint la línia del Císter, amb motius vegetals. Les claus de volta tenen medallons esculpits.

L'absis central té adossats uns contraforts que li donen un aspecte molt sobri. Es podem veure els cinc ulls de bou i les tres grans finestres de mig punt que il·luminen el presbiteri. Aquestes tenen una arquivolta amb fines columnes amb capitells decorats que la sustenten. Sota la cornisa es troben unes mènsules decorades amb caps d'animals, monstres i persones. A continuació podem trobar uns arcs trilobulats que també descansen en mènsules esculpides amb els mateixos motius.

Els absis laterals estan dividits per columnes adossades. En la part central s'obre una finestra de mig punt, que segueix l'estil de decoració de les del principal. També trobem arcs trilobulats i mènsules decorades sota la teulada.

En el costat nord trobem la porta de Sant Pere. Formada per cinc arquivoltes en gradació apuntades, que es recolzen cinc parells de columnes. Aquestes tenen els capitells decorats amb motius historiats. Degut a l'erosió en alguns d'ells costa reconèixer les imatges. Destaquen, en el costat dret, cavallers, animals, lluites entre centaures, harpies, ... A l'esquerra, on estan més deteriorats els capitells, troben el somni de Sant Martí, i animals fantàstics. Al centre de la primera arquivolta hi trobem un Crismó.

És una llàstima l'estat d'abandó en que es troba tota aquesta zona, tant pel que fa a la vegetació, com per la porta de ferro que hi ha col·locada que desvirtuen aquesta portalada.

L'altre accés al temple des de l'exterior es realitza a través d'una portalada amb atri que hi ha als peus de la nau. Un arc apuntat doble dóna pas a l'atri, cobert amb dos trams de canó lleugerament apuntats, que es suporta en tres arcs acabats en mènsules amb caps de bèsties. La porta és del segle XII i està formada per cinc arquivoltes llises recolzades en columnes amb els capitells decorats amb elements vegetals. Com en la portalada de Sant Pere, sobre la primera arquivolta trobem un crismó esculpit i que té la característica d'estar sostingut per la mà de Déu. Sobre el pòrtic medieval s'obre un coronament barroc del segle XVIII amb les imatges de la Verge Immaculada i de Sant Veremundo. Junt a la portalada hi ha una gran torre acabada a principis del segle XVII en estil herrerià i inspirada en les torres del monestir de El Escorial.

El monestir té dos claustres. El més antic és el més interessant de tots dos i està al costat de l'església. Es comunica amb el temple a través de la anomenada Puerta Especiosa. Construïda com si fos un arc triomfal, té tres arcs de mig punt sobre els que hi trobem una imatge de l'Ascensió de la Verge, rodejada d'àngels i de Sant Benet i sant Bernat. En el frontó hi trobem la imatge del Pare Etern. Als costats de l'arcada hi trobem les imatges de Sant Pere i Sant Pau.

Com tot el claustre, està construïda en estil plateresc. El claustre, edificat al llarg del segle XVI, té planta rectangular i hi trobem galeries amb arcs apuntats i voltes d'estrella ricament decorades amb medallons. Els pilars octogonals, sobre els que descansen els nervis també estan decorats. El pis superior és manierista.

La construcció d'aquest claustre correspon amb un segon moment d'esplendor del monestir, que havia entrat en decadència als segles XIV i XV.

Són de la mateixa època la sagristia i la sala capitular, de la que destaca la seva volta estrellada construïda l'any 1574.

L'apogeu del monestir al segle XVI va provocar que hi albergués un col·legi, que fou convertit en universitat l'any 1615. Fou necessari doncs edificar noves estances i un nou claustre de grans dimensions. En l'actualitat s'està restaurant tot aquest recinte per fer-ne un Parador Nacional.