Regne de Navarra


Catedral de Santa Maria
(Tudela)

42º 3,814'N ; 1º 36,307'O   




En el solar on ara s'alça la catedral va haver la Mesquita Major, edificada al segle IX per Muza II. Alfons el batallador al conquerir la vila, va concedir a la comunitat musulmana, entre d'altres privilegis, utilitzar la seva mesquita durant un any més. En 1121 es va convertir en església sota l'advocació de Santa Maria.

En 1168 es comença a construir l'actual temple sobre les restes de la mesquita. Les seves obres van durar fins ben entrat el segle XIII. En un principi es va construir com una col·legiata, si bé la creació del bisbat de Tudela, per la segregació del de Tarazona, la va convertir en catedral.

Té planta de creu llatina. Està formada per tres naus de quatre trams que van a parar a un gran creuer de cinc trams, ja de l'època gòtica. En ell s'obre una capçalera que té tres absis semicirculars, corresponents a les tres naus, als que posteriorment s'hi van afegir dos de quadrats en els extrems.

En l'absis principal podem veure un gran retaule del segle XV. Al seu davant podem veure l'altar, que descansa en dues pedres on hi ha esculpits arcs cecs de mig punt. Són restes de la primitiva ara romànica.

En la separació entre la capella major i la de Sant Joan Evangelista es troba la imatge de Santa Maria la Blanca, adossada en una columna. Es tracta d'una bonica talla romànica del segle XII.

El cor està situat en el centre de la nau i es va construir en estil gòtic florit, com es pot veure en els rics detalls de les ornamentacions tallades en els respatllers, amb motius animals, vegetals, bèsties salvatges i imatges humanes.

Malauradament la meva visita a la ciutat de Tudela va ser l'estiu del 2005, quan aquest edifici estava patint una restauració total, que a dia d'avui encara dura. Mentre duren les obres no es pot visitar el temple i les vistes exteriors són molt poc "fotografiables" ja que està tot ple de grues, bastides i material de construcció. Així doncs no vaig poder gaudir d'aquesta catedral, segons diuen els habitants de Tudela, la gran desconeguda de totes les catedrals espanyoles. El meu recorregut fotogràfic es limitarà doncs a les tres portalades que té el temple.


El temple té tres portes. La més important està situada als peus de l'església. Es coneixa amb els noms de la Porta del Judici o la Porta Pintada, ja que originàriament va estar policromada. Es va construir ver l'any 1200, essent un dels darrers elements a construir-se de la catedral medieval. La seva iconografia respon a motius típics del romànic, en canvi la seva estructura és clarament gòtica.

La portalada està formada per vuit arquivoltes apuntades amb un total de 122 dovelles esculpides. Estan recolzades en vuit parells de columnes llises amb els seus capitells decorats.

La porta era la més utilitzada pels fidels, per tant es presenta amb clar sentit alliçonador sobre el Judici Final, representat en les dovelles. A l'esquerra podem veure el Paradís, mentre que en el costat esquerre es representa l'Infern, amb escenes que representen càstigs eterns, vicis humans, ànimes condemnades, ...


Sobre la portalada hi ha una cornisa amb mènsules decorades amb imatges humanes. Just al seu damunt, emmarcada en un gran arc apuntat, podem veure una gran rosassa.


Al costat d'aquesta porta podem trobar una torre romànica i al seu costat una renaixentista, construïda amb totxanes.

La porta de Santa Maria es troba en el costat nord del creuer. Es va construir al voltant de l'any 1186. Té una estructura molt senzilla, formada per tres arquivoltes apuntades i decorades amb motius vegetals i geomètrics. Com succeeix en la Porta del Judici, el timpà no té cap element esculpit. Destaquen els capitells on es recolzen les arquivoltes. Malgrat el seu important deteriorament, en el costat esquerre es poden identificar imatges relacionades amb el martiri de Sant Joan Baptista. En els capitells del costat dret, també molt deteriorats, es representes escenes relacionades amb Sant Martí de Tours.

Porta de Santa Maria

Capitells del costat esquerreCapitells del costat dret


A l'altre costat del creuer s'obre una portalada. Es coneix com la Porta de la Verge, o porta del Portal. És la més antiga de les tres portes que donen accés al temple i per tant la que es correspon més amb l'estil romànic. En aquest cas les tres arquivoltes són de mig punt i estan decorades amb motius geomètrics i vegetals, similars als que podem trobar en el claustre.

Les tres arquivoltes es recolzen en tres parells de columnes amb capitells decorats. Els del costat dret estan dedicats a Sant Pere i Sant Pau. Sembla ser que el costat dret també està dedicat a Sant Pere, on podem veure un dels seus miracles, si bé hi ha qui afirma que en un dels capitells es narren els dubtes que tenien els apòstols al voltant de la resurrecció de Crist.

Porta de la Verge

Capitells costat esquerreCapitells costat dret

Portal


El claustre és un altre dels elements interessants d'aquesta catedral. Malauradament, el procés de restauració del temple també em va impedir contemplar-lo. Malgrat tot m'he permès la llicència d'escriure quatre ratlles sobre ell, per tal de donar una idea de com és. Amb aquest mateix motiu he afegit quatre imatges procedents del Banc d'imatges del Ministeri d'Educació i Ciència.


La seva ubicació respecte a la catedral no deixa de sorprendre. Està separada del temple, però unida a través d'un passadís. Això és degut a l'adaptació que va fer aquesta construcció a l'espai disponible entre la capçalera de la mesquita i de la primera església. Data del segle XII. Els costats nord i sud estan formats per nou arcs de mig punt, mentre que els costats oest i est n'hi ha dotze. Les columnes on es recolzen els arcs tenen un capitell decorat pels seus quatre costats amb històries de gran interès i riquesa escultòrica.