Regne de Navarra


Sant Martí de Tours d'Artaiz
(Untziti)

42º 44,909'N ; 1º 28,177'O    




Els orígens d’aquesta església són incerts. No existeix documentació que expliqui la seva pertinença a algun monestir navarrès i tenint en compte que està situada dins un poble de poques cases, es creu que podia ser patrimoni de personalitats navarreses de l’època.


La seva construcció es pot situar en la segona meitat del segle XII, moment en que es creu que es van fer els capitells de la porta d’entrada, realitzada pel taller de Pamplona.

Consta d’una sola nau i un absis semicircular construït amb carreus molt ben col·locats, sense cap decoració, tret de les mènsules esculpides amb diversos motius.


També està esculpida la cornisa, decorada amb motius vegetals. Entre els motius esculpits a les mènsules de l’absis trobem un signe fàlic, cares grotesques amb actitud burlesca i diversitat d’animals.

Mènsules de l'absis  Mènsules de l'absis

També trobem mènsules esculpides en els murs laterals del temple.

Mènsula del mur sud  Mènsula del mur sud

Són variades i una d’elles presenta un cap tricèfal, estilitzat i ben conservat.


Al seu costat i esculpida en baix relleu hi ha la figura d’un personatge mitrat.


La porta d'entrada s'obre en el mur sud.


Està formada per tres arquivoltes en degradació, en forma de bossell, tret de la més exterior, que mostra una sanefa decorada amb rosetes. El guardapols està decorat amb un escacat.


Les arquivoltes es recolzen en tres parelles de columnes amb els capitells esculpits.


D’esquerra a dreta podem veure un capitell amb formes florals. El següent ens mostra una persona tricèfala i barbada en actitud asseguda i agafada a volutes vegetals, envoltat de dos caps humans. El tercer capitell és una barreja formada per volutes vegetals, una cara inquietant, un lleó, un gos i dos personatges mig amagats.

El quart presenta dues àligues encreuades en actitud de pessigar els caps de dues persones, una d’elles passa el braç damunt l’esquena de l’altre. Fent angle hi ha un lleó amb una persona en moviment saltant damunt la esquena.


En el cinquè hi ha dues harpies. El darrer capitell està molt malmès però es pot veure una figura humana amb un dit assenyalant el que queda d’un animal i a l’altre costat veiem també una figura animal difícil d’interpretar.

Les arquivoltes envolten un timpà, on hi ha gravat un crismó trinitari, que conserva restes de policromia, amb el signes alfa i omega i a cada cantó. Flanquegen al crismó dos cercles concèntrics decorats amb una flor de sis pètals.


El timpà es recolza en dos muntants esculpits. En el costat dret veiem una cara demoníaca, mentre que a  l’esquerra hi ha un rostre humà d'elaboració molt senzilla.

Cap humà en el muntant esquerre   Cap de bèstia en el muntant dret

Per sobre de la portalada i flanquejant-la trobem dos lleons esculpits. El de l’esquerra està devorant a un ésser humà i en té als peus un altre amb els ulls tancats.


El lleó de la dreta està en actitud de protegir una persona que somriu.


L'excepcional porta d’entrada està construïda en  un cos avançat i protegida per un teuladet, sota el qual hi ha set mènsules intercalades amb metopes. Al damunt hi ha un fris formant una sanefa amb forma de niu d’abella. La majoria de mènsules són de caràcter profà exceptuant la de la dreta.


S’observa per ordre d’esquerra a dreta una figura toca una cítara, un personatge que està en posició de cantar o ballar, un home que toca un instrument de vent i una quarta imatge amb un rabec sostingut al revés. La mènsula següent ens mostra un home amb un orinal mirant-nos fixament amb cara de burla.


La sisena mènsula ens presenta una dona parint amb una ganyota de dolor poc freqüent en les imatges de nativitats i es dedueix que vol significar el pecat, tenint en compte que la partera porta vel, signe de la dona casada, voldria representar l’adulteri. L’infant que neix porta un punyal.

La setena i última mènsula representa un cavaller cristià amb un escut on hi ha gravada una creu, porta també una llança i aixafa amb els seus peus un drac. Algunes fonts han identificat aquesta imatge amb Sant Jordi o Sant Miquel, però és més probable que representi a un cavaller que amb les armes de Crist, venç totes les temptacions i pecats representats en les altres mènsules.

Entre les mènsules trobem unes metopes esculpides. Aquestes no tenen cap punt de connexió amb les mènsules. Són de caràcter variat i la primera ens representa el Judici final amb Sant Miquel i el Diable pesant les ànimes. Hi ha un tercer personatge que simbolitza el difunt.


La següent metopa està molt mal conservada però es pot entreveure el sacrifici d’Isaac.

En la tercera es representa a Crist baixant als inferns després de la seva resurrecció per alliberar als justos que estan esperant dins un món de tenebres. Porta una creu amb la que aixafa la cara del Dimoni. En un extrem hi ha un gos que prova d’evitar la alliberació d’una de les ànimes.

A continuació ens mostra la paràbola del banquet del ric Epuló, als seus peus hi ha el pobre leprós Llàtzer, i el gos que menja les engrunes que cauen de la taula i llepa les seves ferides.

La darrera metopa ens mostra dos cavallers enfrontats en una lluita.

El campanar és de planta quadrada amb una finestra d’arc de mig punt a cada façana, afegit en el segle XIII.

També es va afegir al costat nord de l’absis una capella que comunica amb la sagristia.

A pocs metres del temple trobem una altra veritable joia de l'art romànic: es tracta d'un aljub o pou d'aigua.