Regne de Navarra


San Miguel in Excelsis d'Aralar
(Uharte Arakil)

42º 56,828'N ; 1º 58,006'O    




El Santuari de San Miguel d’Aralar, o San Miguel in Excelsis, està situat en un dels cims de la serra d’Aralar, on antigament existia un temple romà per a protegir l’antiga via romana que transcorria per la vall. És un dels centres d’espiritualitat més importants de Navarra.


Entre els anys 60 i 70 del segle passat, es van fer unes excavacions i es va descobrir que el santuari està edificat damunt d’una església pre-romànica del segle IX, de la que queden alguns carreus en l’absis central, d'un color més fosc, i tres finestres de ferradura que hi ha en el mateix absis.

Els primers documents que parlen del santuari, un cop destruïda l'església pre-romànica, daten del 1032. Posteriorment sabem que fou consagrada el 1074, probablement en acabar la capçalera del temple. Després de quaranta anys de treballs, en el 1141, es va acabar l'edifici durant la primera meitat del segle XII, moment en que es va tornar a consagrar.

El temple té adossat a migjorn un cos de dues plantes i de factura posterior, que permet l'accés al recinte.

Nàrtex   Nàrtex

Des d'aquest espai s’accedeix a un nàrtex, situat de manera transversal als peus  del temple donant-li un sentit independent com si es tractés d’una nau, que permet l'accés al temple. Està cobert amb volta de canó reforçada per arcs dobles, que es recolzen en pilars rectangulars.


El nàrtex es comunica amb  les nau mitjançant tres portes enreixades.


La porta principal és la més gran, amb arc de mig punt envoltat per un guardapols escacat, dues columnes amb impostes llises i capitells decorats amb una cara simiesca d’on surten motius florals i sanefes enllaçades per la seva boca.


Les tres naus consten de quatre trams, essent les laterals més estretes que la nau central.

Nau nord  Nau central  Nau sud

La separació entre naus es realitza mitjançant arcs formers de mig punt, que es recolzen en pilars de planta cruciforme menys un, que té planta circular.

Arcs formers  Arc former

Arc former   Arc former i pilar circular


Estan cobertes amb volta de canó, reforçades amb arcs doblers de mig punt  i es rematen en tres absis, sent circulars els laterals. L'absis central té planta octogonal per l'exterior, mentre que per l'interior presenta un perfil ultrapassat. En ell s'obren tres finestres de mig punt i doble esqueixada. En els absis laterals només s'obre una finestra d'aquestes mateixes característiques.


A cada banda del presbiteri principal hi ha una credença excavada en el mur amb arc de mig punt.

Credença del costat nord   Credença del costat sud

En l’exterior dels absis encara es conserven algunes mènsules decorades amb caps humans.

Mènsules esculpides   Mènsules esculpides

L'actual cimbori i la cúpula sobre la que s'alça són de recent construcció, ja que el que va existir antigament es va ensorrar.

Cimbori   Cúpula del creuer

En el tercer tram de la nau central es troba l'element més característic d'aquest temple: la capella de Sant Miquel.  Va ser construïda a finals del segle XII, per allotjar-hi un retaule d'esmalts de Limoges, present del rei Sanç VI de Navarra i del bisbe Pere.


La capella fou edificada a l’interior de l'església amb coberta a dues aigües. La seva orientació és igual que la del temple, és a dir, amb la capçalera orientada cap a l’est.

Consta d’una sola nau amb volta apuntada. Segons la llegenda, es va edificar damunt d’una cova on es va aparèixer Sant Miquel. La seva imatge es venera a l’altar d’aquesta petita capella. Està tallada en fusta i revestida amb argent daurat. Al seu interior es conserva un tros del Lignum Crucis, portat pel cavaller Don Ramiro en la creuada del 1099.


Damunt la fornícula on està la imatge de Sant Miquel, hi ha una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt i dos capitells decorats amb motius vegetals.

S'accedeix a la capella per una petita porta de mig punt, decorada amb una arquivolta, que es recolza en dues columnes amb els capitells de tipus vegetal.

Porta de la capella   Capitell esquerre de la portalada

En el costat esquerra també hi ha una porta amb arc de mig punt que comunica amb una de les naus.


Una imposta escacada recorre tot el perímetre de la capella.

Una altra llegenda romàntica vol explicar l’existència d’unes cadenes situades a la porta de la capella i també la seva construcció. El cavaller Teodosio de Goñi va matar per error els seus pares, degut a que quan tornava d’una batalla se li va aparèixer un dimoni disfressat d’ermità, qui li explicà que la seva muller l’havia estat enganyant durant la seva absència. En arribar a casa, va matar els pares creient-se que eren la muller i el criat amb qui suposadament l’enganyava. El Sant Pare el va condemnar a vagar per les muntanyes i els camps envoltat de cadenes fins que aquestes es trenquessin. Un dia es va trobar amb un drac i Teodosio de Goñi va invocar a Sant Miquel, el qual se li  va aparèixer, va matar el drac i el va alliberar de les seves cadenes. En memòria d’aquest fet, es diu que el senyor de Goñi va fer construir l'església dedicada al sant, en el mateix indret on se li va aparèixer i les cadenes que hi ha penjades junt a la porta són un fragment de les que el cavaller portava i de les que el sant el va alliberar.


La peça més preuada de tot el temple és sens dubte el magnífic retaule d’esmalts i cristall de roca. Va ser realitzat durant la segona meitat del segle XII per un taller de Limoges.


Està format per un conjunt de 37 imatges. La imatge central correspon a la Verge amb el Nen, està envoltada d’una mandorla i els símbols dels quatre evangelistes a cada cantó.


Hi ha dotze arcs disposats simètricament al voltant de la Mare de Déu, col·locats en dues fileres de tres, que contenen les imatges dels apòstols, dels Reis Mags, d'un personatge alat, una dóna amb nimbe (alguns autors la identifiquen amb Maria que juntament amb l'àngel formarien l'escena de l'Anunciació)  i un home ricament vestit amb casquet i ceptre (potser es tracta de Sanç VI). Els darrers estudis acurats del retaule han posat de manifest que les figures originàriament no estaven disposades com les veiem en l'actualitat. Les cares, peus i mans de les imatges estan cisellades en coure daurat. Les cares disposades en relleu tenen l’acabat dels ulls esmaltat.

Els tres Reis   L'Anunciació i Sanç VI

A la part superior del retaule hi ha quatre figures més petites que representen també els Apòstols i dotze medallons circulars representant escenes de lluites entre animals fantàstics i motius vegetals. En alguns dels medallons no hi ha la peça original, ja que no es van poder recuperar del robatori sofert a finals de la dècada dels anys setanta del darrer segle per la banda d’Eric el Belga.

Al costat de l’edifici hi ha un aljub d'època posterior.