Regne de Navarra


Col·legiata de Roncesvalles
(Roncesvalles)

43º 0,576'N ; 1º 19,171'O   




Indret que té un lloc destacat dins la mitologia medieval. La Cançó de Rotllan ens explica que en aquest indret va tenir lloc una terrible batalla entre musulmans i cristians en la que va morir l'heroi Rotllan, un cavaller cristià famós per les seves gestes. 

El fet real en el que es basa aquesta llegenda va passar l'any 778. Els vascons van atacar per sorpresa la reraguarda de l'exercit de Carlemany, que no coneixia la derrota fins aquell moment. Carlemany no va poder venjar la mort del seu cavaller, per que no sabia on podia trobar al seu enemic. I és que el lloc de la batalla no es coneix amb precisió, però la tradició la situa a pocs quilòmetres d'on avui s'alça la col·legiata.

Però la importància de Roncesvalles li ve donada per ser l'entrada a la península del camí de Sant Jaume que prové de l'Europa central. Al voltant del camí es va construir un hospital, dormitoris, menjadors, una església i un cementiri.

L'edifici més antic que es conserva és la Sitja de Carlemany o també coneguda com capella de l'Esperit Sant. Diu la tradició que la va fer construir el monarca per tal d'enterrar en ella a Rotllan i la resta de soldats morts a la batalla. En ella a més es custodiava la pedra que Rotllan va partir amb la seva espasa. Data del segle XII, malgrat que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. 


La part central l'ocupa un gran pou, cobert amb volta de canó, que va servir d'ossari pels milers de peregrins que van morir al llarg dels segles en aquest indret.

Sobre el pou trobem la capella pròpiament dita. Té planta quadrada i està coberta per una volta de creueria amb dos nervis marcats.


En el segle XVII, en enfonsar-se el claustre gòtic de la col·legiata, els monjos van començar a enterrar als seus membres en aquest espai, tradició que s'ha mantingut fins els nostres dies, ja que tots els habitants de Roncesvalles-Orreaga tenen dret a ser enterrats en aquesta capella. Són d'aquesta època les galeries amb arcs de mig punt que envolten la sitja.


Al seu costat trobem la capella de Sant Jaume. Es va edificar en el segle XIII i tot i les seves reduïdes dimensions, era el temple parroquial fins el segle XVIII.

Església de Sant Jaume

Té planta rectangular i capçalera plana. Els seus murs, originàriament romànics, sostenen una volta de creueria gòtica molt senzilla. 

La porta d'accés la trobem en el mur oest.  La formen tres arcs apuntats en gradació, que es recolzen en parelles de columnes amb capitells esculpits molt esquemàticament amb motius vegetals. En el timpà trobem un crismó molt erosionat. Coronen la façana un ull de bou i un campanar de cadireta afegits en el segle XX.

Porta d'accés

Però sens dubte l'element més interessant de Roncesvalles és la seva col·legiata. Va ser construïda al voltant de l'any 1200 com una petita catedral, es creu que sobre les restes d'un temple anterior. És el millor exemple de gòtic francès que podem trobar a Navarra. El seu impulsor va ser Sanç VII el Fort, que també va triar-la per a construir el seu panteó. 


El temple va patir nombrosos desperfectes amb el pas dels segles, especialment amb els incendis de 1445, 1468 i 1626. És desprès d'aquest darrer incendi que es decideix restaurar el temple amb criteris barrocs, ocultant la factura gòtica en gairebé tot el temple. Només es van salvar l'absis i el primer tram de la nau. En 1940 es va procedir a restaurar el temple, retornant-li l'aparença gòtica. 

La façana també va ser reconstruïda durant aquesta restauració. De la façana original gòtica només queda en peu la porta d'accés, molt reformada. Està formada per arquivoltes apuntades, que envolten un timpà de factura moderna.


Té planta basilical de tres naus, dividides en cinc trams. La central està acabada en un absis poligonals amb vitralls de factura moderna. Les laterals, en canvi, tenen capçalera plana.


La separació entre naus es fa mitjançant arcs formers apuntats, que es recolzen en pilars circulars. Aquests també recullen la força dels nervis que sustenten les voltes de creueria amb que estan cobertes les naus.  Sobre els arcs formers, en la nau central, trobem el trifori, que té quatre arcs apuntats en cada tram de la nau. 


La imatge de la Verge de Roncesvalles presideix el temple. Es tracta d'una talla de fusta gòtica, del segle XIV i que posteriorment va ser folrada en plata. Destaca per la seva naturalitat, especialment visible en els rostres de la Verge i del Nen.

Verge de Roncesvalles

Sota el presbiteri i part del creuer, per tal de salvar el fort desnivell del terreny, es va construir una cripta, que manté la forma poligonal de l'absis del temple. El primer tram està cobert amb una volta de canó lleugerament apuntada, mentre que la capçalera té una volta gòtica, on els nervis encara conserven la policromia. Lamentablement no es permet la seva visita, tret d'en ocasions molt especials.  

Esterior de l'absis

Adossat al mur sud del temple trobem el claustre. Una forta nevada va enfonsar el claustre gòtic en l'any 1600. Alguns cronistes de l'època el comparaven amb el de la Catedral de Pamplona. Posteriorment es va reconstruir en el mateix segle XVII amb robustos arcs apuntats i sense cap decoració, per tal que no es tornés a repetir la història.

Claustre

L'element més destacat del claustre gòtic és la seva sala capitular. També és coneguda com capella Reial o capella de Sant Agustí. S'accedeix a ella a través de una gran porta apuntada, flanquejada per dues finestres també ogivals, amb un esquema similar a la capella dels Barbazana de la seu de Pamplona.

Entrada a la Sala Capitular

Té una planta quadrada, coberta amb una impressionant volta estrellada, amb les claus decorades. 

Volta de la Sala Capitular

En el centre de la sala trobem el sepulcre de Sanç VII el Fort, que va ser instal·lat en aquesta capella l'any 1912. De l'original sepulcre del monarca només es conserva la llosa amb la imatge del rei esculpida, del segle XIII.

Sala Capitular o Mausoleu del Rei Sanç el Fort

En el mur est s'obre una petita capella coberta també amb volta de creueria, amb la clau esculpida amb la imatge de Crist beneint.  

Exterior de la sala capitiular