Regne de Navarra


Nostra Senyora de Muskilda
(Otsagabia)

42º 54,901'N ; 1º 5,137'O     




A primer cop d’ull, hom diria que es tracta d’una església del nord d’Europa, però ens trobem davant d'un temple situat al cim del Muskilda, a més de 1000 metres d’alçada en plena vall pirenaica de Salazar.


L’ermita, la casa de l'ermità i la casa del capellà estan envoltades per un petit mur de pedra.

Va ser edificada al segle XII, durant el regnat de Sanç VII de Navarra, conegut com el Fort.

El temple té planta rectangular, format per tres naus dividides en quatre trams. Aquesta divisió és visible des de l'exterior gràcies als contraforts afegits posteriorment.

La separació entre naus es realitza mitjançant tres arcs formers de no gaire alçada, que es recolzen en columnes molt baixes, decorades amb una motllura amb boles. També es recolzen en aquestes columnes els arcs torals que reforcen les voltes de les naus. En el cas de la nau central, la coberta és apuntada, mentre que en les laterals trobem voltes de quart de cercle, també apuntades.

També en una època posterior la capçalera actual, edificada entre els segles XVII i XVIII. Per a la construcció d'un cambril i de la sagristia es va enderrocar l'original capçalera romànica, de la que es desconeix la seva forma original.

Separat de la resta del temple per una reixa del segle XV, trobem un retaule barroc on hi ha una talla de fusta policromada de la Verge i el Nen datada a finals del segle XIV, però que manté la tradició romànica. Segons la llegenda, es tracta d’una Mare de Deu trobada.


En aquesta reforma també es va construir el campanar de torre, que s'alça sobre el sector més occidental de la nau central i la porta d'entrada que es va construir en el mur oest.


El temple té una altra porta, en el mur sud i de factura romànica.


Està formada per tres arcs de mig punt llisos, dos dels quals tenen una escòcia decorada amb una filera de boles i guardapols llis.