Castella la Manxa - Província de Guadalajara


Església de Sant Bartomeu i Capella de San Galindo
(Campisábalos, Guadalajara)

 41º 16,007'N ; 3º 8,629'O   




Temple edificat en el segle XIII, format per una sola nau, acabada a l’est per un absis semicircular, precedit d’un presbiteri cobert amb volta de canó.


Posteriorment es va sobrealçar la nau, es va construir una torre de campanar i una sagristia.


L’absis està dividit externament amb dos columnes, que tenen capitells vegetals. En cadascun dels seus espais s’obre una finestra. Només la del costat nord manté el seu aspecte original. Té forma d’espitllera, protegida per una arquivolta de mig punt i un guardapols decorat amb motius vegetals entrellaçats. L’arquivolta es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals i de cistelleria.


Recorren l’absis, tant interior com exteriorment, dues línies d’imposta esculpides amb entrellaçats. També està decorada la cornisa i les mènsules en que es recolza. 


En els murs laterals del temple també trobem una cornisa esculpida recolzada en mènsules, si bé per culpa de l'erosió pràcticament han desaparegut totes i han estat substituïdes per mènsules llises.


S’accedeix al temple per una porta situada en el mur sud i protegida per un porxo de factura posterior.


Està formada per cinc arquivoltes de mig punt en gradació, la més interior polilobulada i decorada amb motius solars. La resta estan decorades amb motius geomètrics i es recolzen en quatre parelles de columnes. Els seus capitells estaven esculpits amb motius vegetals. Els del costat esquerre, encara es conserven, tot i que molt erosionats, mentre que els del costat dret van ser substituits durant unes obres de restauració.


El conjunt està flanquejat per dues altes columnes, amb els capitells de tipus vegetal, que arriben fins una cornisa, recolzada en mènsules llises.

Adossada al mur sud del temple trobem la capella de San Galindo. La seva construcció va ser patrocinada per un cavaller anomenat Galindo o Sangalindo, noble de Campisábalos, que volia convertir-la en el seu panteó, tal i com es desprèn del arcosoli que trobem en el mur nord del presbiteri.


L'única nau està coberta  amb una volta de canó que es comunica amb el presbiteri gràcies a un arc triomfal. Aquest té dos capitells decorats. El del costat nord està decorat amb lluites entre centaures, harpies i aus-sirena. L'altre capitell està molt més deteriorat però encara es poden veure uns grius enfrontats a bèsties monstruoses d'una aparença similar a la d'un drac.  

S’accedeix a la capella directament des del carrer per una porta formada per quatre arquivoltes de mig punt en gradació.


La més interior, com la de Sant Bartomeu, està polilobulada i en aquest cas decorada amb motius florals. Les tres arquivoltes exteriors es recolzen en sis columnes, que tenen els seus capitells esculpits amb motius vegetals.


Sobre la portalada trobem un teuladet sostingut per vuit mènsules esculpides amb figures animals i humanes.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida


En la capçalera s’obren dos interessants finestres: una en el mur sud i l’altre en el mur est, protegida per l’atri de l’església.


Un arc de mig punt, decorat amb motius geomètrics protegeix una petita rosassa. En el cas de la finestra del mur sud, s’ha perdut el reixat amb que estava decorada, mentre que en la del costat est, encara podem veure-hi esculpida una estrella de sis puntes, el símbol del rei Salomó.

Finestra de l'absis


Però sens dubte l’element més interessant de la capella el trobem en el mur sud, just al damunt de la finestra. Es tracta d’un fris on es va esculpir un calendari agrícola. El fet de trobar-se a la intempèrie i haver-se esculpit amb pedra calcària ha afavorit la seva erosió.


Per llegir el calendari cal fer-ho de dreta a esquerra. Les dues primeres imatges no tenen res a veure amb el calendari. En primer lloc podem veure una lluita entre cavallers. A continuació veiem la cacera del porc senglar.

El calendari pròpiament dit comença amb una escena molt erosionada, on costa veure a un home assegut en una gran taula festejant l’arribada del nou any i la vinguda del Salvador. Al seu davant un foc ajuda a passar el fred. El mes de febrer s’ha representat a un pagès preparant la terra de la vinya, removent la terra per airejar-la i arrencar les males herbes.


Ja en març el pagès cava la terra amb una aixada, per podar les vinyes en el mes d’abril. Per representar el mes de maig es va utilitzar la imatge d’un cavaller donant de menjar al seu cavall. En el mes de Juny s’han de tallar els cards i males herbes que creixen entre el blat, que es segarà en el mes de Juliol. Posteriorment, en agost, es separa el gra de la palla i aquesta s’aireja i apila. La verema és la tasca relacionada amb el mes de setembre, mentre que a l’octubre cal llaurar els camps. Novembre és el moment de fer la matança del porc i desembre es representa amb l’acció de dipositar el vi a les cubes.


El fris va quedar interromput per la porta d’accés. De ben segur que es van representar un parell d’escenes pròpies de la noblesa, com succeeix en el costat dret, però només s’ha conservat la meitat d’un tonell.