Castella la Manxa - Província de Guadalajara


Església de Sant Miquel de Beleña de Sorbe
(Cogolludo, Guadalajara)

40º 55,488'N ; 3º 11,412'O   




Els orígens del temple cal situar-los cap a l'any 1170, quan Alfons VIII va donar la vila a la família Valdés, deixant de formar part de la Comunitat de Vila i Terra d'Atienza. A partir d'aquest moment la vila adquireix notorietat i per aquest motiu es necessari construir un nou temple a principis del segle XIII. D'aquest edifici no ens ha arribat gran cosa, només part de la galeria porxada i la porta d'accés, ja que en el segle XVI es van fer grans reformes, especialment en la capçalera i en l'interior de la nau.


El porxo està distribuït al voltant d'un arc principal d'entrada, que es recolza en dobles columnes, els capitells de les quals estan esculpits amb motius vegetals molt esquemàtics.


A la banda esquerra d'aquest arc d'entrada trobem sis arcs distribuïts en dos grups de tres. La separació entre els dos grups es fa mitjançant un pilar, que té adossades parelles de columnes, on es recolzen els arcs de mig punt dels extrems. La resta dels arcs es recolzen en pilars rectangulars.


Al costat dret de l'arc d'entrada trobem només un grup de tres arcs, el darrer dels quals va ser mutilat en el segle XVI, quan es va construir la nova capçalera amb un gran creuer.


En el costat oest del pòrtic trobem dos arcs més, que es recolzen en una columna, que té la columna i la basa reconstruïdes.


La galeria porxada protegeix l'element més interessant del tot el temple, la seva porta d'accés. Està formada per quatre arquivoltes, que inicialment estaven protegides per un guardapols. La primera i quarta arquivoltes són planes, mentre que la tercera està decorada amb una aresta en forma de bossell. La segona, en canvi, està ricament decorada amb un calendari agrícola.


En els dos extrems de l'arquivolta podem veure la representació del Bé i el Mal. En l'extrem esquerre, que representa l'inici de l'any, trobem un "àngel blanc", símbol de la puresa i del Bé. En el costat dret podem veure la cara del conegut  com a "àngel negre". Es tracta d'un personatge, amb el cabell arrissat i amb trets exagerats d'una persona de color. Representa el Mal, ja que molt probablement es tracta d'un infidel, un musulmà.


Al costat de l'àngel trobem la representació del mes del gener, on es representa la matança del porc. Un pagès clava el seu ganivet en l'animal, per poder extreure-li la sang, que s'aprofitarà per fer embotits. No és habitual trobar aquesta imatge en el mes de gener, doncs és més pròpia de finals d'any. En canvi en el mes de desembre trobem un home assegut en una taula plena d'aliments, gaudint dels fruits que el camp ha donat al llarg de l'any. En alguns cançoners de l'època, així com en altres calendaris agrícoles castellans, trobem aquesta escena en el primer mes de l'any. Això planteja un dilema: van ser col·locades expressament en aquest ordre en contra del que podria semblar lògic o bé van ser un error de la persona que va col·locar les dovelles? Com és habitual en aquests casos, no es disposa de cap indici que ens pugui fer decantar per una opció o una altra, però sembla lògic pensar que no es va produir cap error i estan col·locades correctament.


El mes de febrer s'ha representat amb un vell que s'escalfa prop d'un foc. Sorprèn veure com s'aixeca els faldons per escalfar-se els genitals. 


La següent imatge ens representa a un home barbut podant arbres i arbustos, preparant-los així per l'arribada de la primavera. És precisament l'arribada d'aquesta estació la que celebra la noia que trobem en l'espai dedicat al mes d'abril. A les seves mans sosté uns poms amb flors. Completa el cicle primaveral una escena que representa la pràctica de la falconeria. En el mes de maig veiem a un noble a cavall que té un falcó en la seva mà esquerra.


Els mesos d'estiu es representen novament amb accions al camp. Al Juny un pagès neteja el camp de males herbes, per poder-lo segar amb la falç durant el mes de Juliol. L'Agost és el moment de tornar ma preparar la terra amb una arada tirada per dos bous.


Els mesos de setembre i octubre estan relacionats amb la fabricació de vi. En primer lloc trobem una escena de la verema, on veiem a un personatge recollint gotims de raïm d'un cep i deixant-los  en un cistell de vímet. En Octubre el pagès aboca el most en una tina de fusta, per que en fermentar es converteixi en vi. Es tanca el cicle del camp amb el mes de Novembre, on el pagès distribueix les llavors que té en una bossa pel camp amb l'ajuda de dos bous.


També estan ricament esculpits amb motius historiats els quatre capitells on es recolzen les dues arquivoltes intermitges.


En el capitell situat més a l'esquerra podem veure a Adam i Eva després d'haver comés el pecat original. En ell Déu està vestint a Adam.


Al seu costat trobem dos diables monstruosos torturant l'ànima d'un pecador.


En els capitells del costat dret es va representar la resurrecció de Crist. En el més interior veiem a les tres Maries, que s'acosten cap al sepulcre. Aquest està en el segon capitell i es troba obert. Al seu damunt es troba un àngel. En la cara exterior, tot i que molt erosionats, es trobem els soldats que custodiaven el sepulcre.



La decoració escultòrica del temple es completa amb les mènsules on es recolza la teulada del porxo. Aquestes estan esculpides amb cares humanes i d'animals feréstecs, així com motius geomètrics.