Castella la Manxa - Província de Guadalajara


Església de El Salvador
(Cifuentes, Guadalajara)

41º 17,869'N ; 3º 45,028'O   




Temple edificat en les darreries del segle XIII, entre 1261 i 1268, ja en estil gòtic, tot i que encara conserva alguns elements i formes de tradició romànica. En 1645 es va eliminar la porta del mur sud, per construir-ne una de nova, més acord amb els gustos classicistes de l'època.


Està formada per tres amplies naus separades per pilars cilíndrics, que tenen columnes adossades, on descansen els arcs torals i formers, així com els nervis de les voltes de creueria. Les columnes i pilars estan decorats amb dues motllures esglaonades. Exteriorment les traces gòtiques han quedat pràcticament ocultes per elements i construccions renaixentistes.


La nau principal està capçada a l'est amb un absis poligonal, que en la darrera restauració ha recuperat les seves grans finestres de mig punt.


Però sens dubte l'element més interessant és la portalada romànica del mur oest, sobre la que trobem una rosassa gòtica.  Està construïda en un cos adossat al mur i protegida per un teuladet, que es recolza en mènsules esculpides. Es coneguda com la Puerta de Santiago.


El conjunt té una gran profunditat, gràcia a les seves vuit arquivoltes de mig punt i en gradació.  


En la segona arquivolta, començant des de l'interior, podem veure un apostolat i tres àngels. Les primeres imatges que trobem a l'esquerra corresponen a Sant Pere i Sant Pau, que comparteixen espai. El primer té a les seves mans un llibre i les claus del Cel. Sant Pau sosté una espasa. En les dues següents dovelles trobem dues parelles més d'apòstols dialogant entre ells, però no tenim elements que ens permetin identificar-los.


A l'extrem dret es repeteix la mateixa distribució, amb tres parelles d'apòstols. La majoria d'ells han perdut els seus caps, el que impedeix la seva identificació. Els personatges situats més a la dreta sostenen un llibre.


En la part central de l'arquivolta trobem un àngel amb un encenser, que també ha perdut el seu cap. El flanquegen dos àngels més, que sostenen un pergamí amb les seves mans.

ÀngelÀngel Àngel


En l'arc més exterior trobem representada l'eterna confrontació entre els vicis i les virtuts. A la part esquerra s'han representat els vicis, a través de figures diabòliques. En primer lloc trobem un dimoni molt erosionat, que sosté amb la seva mà dreta l'ànima d'un home. També trobem aquest motiu en la següent figura, tot i que l'erosió no ens deixa contemplar els seus detalls. Si que s'aprecia aquesta idea en la tercera figura, on un diable trepitja l'ànima d'un ésser humà.  També es representa un dimoni en la següent dovella. En aquest cas ens trobem amb una imatge amb dues ales allargades, sota de les quals apareixen dues llargues cames, que es recolzen en un cap que treu la llengua.  


A continuació trobem una altra figura diabòlica, amb un rostre ple d'expressivitat i amb les banyes molt enroscades. Amb les mans i els peus agafa a un personatge, molt deteriorat, al que està martiritzant. També té una cara molt expressiva el següent diable, que té una gran boca i unes grans banyes i orelles. Amb les seves potes té subjecta una presa, que en aquest cas és un quadrúpede.  Completa el grup del bèsties diabòliques la imatge d'una gran diablessa, a la que identifiquem gràcies als seus dos grans pits. Està parint a un ésser, que té una corona. Algunes fonts afirmen que es tracta d'Alfons X de Castella, el "culpable" de la solteria de la senyora de Cifuentes, patrocinadora del temple.


En el costat dret de l'arquivolta es representen les virtuts. La primera imatge que trobem correspon a una figura femenina, que té una corona sobre el seu cabell arrissat. Es creu que representa a Beatriu, reina de Portugal i filla de la senyora de Cifuentes, doña Mayor Guillén de Guzmán. A continuació trobem cinc imatges que són una reproducció d'aquesta figura. Corresponen a la restauració que es va realitzar després de la Guerra Civil. Les imatges que hi havia en aquest espai estaven tant deteriorades que no era possible identificar la seva forma o identitat i es va optar per reproduir aquesta figura.


A continuació es va representar a la fundadora del temple, la senyora de Cifuentes, que sosté a les seves mans la vara de poder. Al seu costat trobem una figura masculina. La seva rica indumentària ens fa pensar que era un personatge important del poble, probablement l'alcalde o algun regidor per la vara de poder que sosté.  És també un personatge important i masculí el que es va representar en la següent figura. Vesteix una túnica curta i capa, de la que penja una petxina de vieira, el que ens fa pensar que és un pelegrí, que fa el camí de Sant Jaume.


La següent imatge correspon a una figura eclesiàstica, amb bàcul i mitra i beneint amb la mà dreta. Al seu damunt podem llegir: ANDREAS: EPS: SEGONTINUS. Així doncs, podem identificar la figura amb el bisbe Andreu de Sigüenza, que va dirigir la diòcesis entre els anys 1261 i 1268. Al seu costat trobem dues figures, un home i una dona. Estan trepitjant un animal, que recorda a una mona.  Es creu que podria simbolitzar un matrimoni virtuós. S'acaba el conjunt amb una figura, que ha perdut el cap. Està vestida amb túnica i mantell de grans plecs i es troba en actitud orant.


Les arquivoltes de la portalada es recolzen columnes que tenen els seus capitells esculpits. També estan decorats els muntants on s'observa l'escena de l'Anunciació, en el costat dret i de l'Epifania en l'esquerre.

Capitells del costat esquerre    Capitells del costat dret


En el muntant del costat esquerre, com hem comentat, apareix l'escena de l'Anunciació. En ella trobem a l'àngel, amb un llibre a les mans, anunciant la bona nova a la Verge, que va vestida segons els cànons de la moda francesa de l'època.  Al seu costat es representa l'escena en que Déu envia a l'arcàngel a donar la bona nova a Maria.


En el capitell més interior s'ha representat una escena, que els estudiosos han identificat amb les temptacions de Crist. Malauradament les imatges representades han perdut el cap i resulta complicat donar arguments a favor o en contra d'aquesta teoria. S'observa a una figura masculina vestida amb una llarga túnica, al costat de la que trobem una figura femenina i un diable, que mossega l'espatlla a la dona. En el següent capitell s'ha representat una escena de la Passió de Crist, quan es troba apressat per dos soldats.



Novament el pobre estat de conservació del següent capitell fa que sigui difícil la seva identificació, tot i que probablement correspongui a la flagel·lació de Crist. Dos personatges agafen a un de central, al que ataquen o fins i tot despullen.


La resta de capitells d'aquest costat són de tipologia vegetal, en els que es poden veure alguns caps de lleons i altres quadrúpedes.



En el muntant del costat dret trobem l'escena de l'Epifania. En la part interior veiem a Josep i a la Verge amb el Nen, tot i que aquests darrers estan molt erosionats.  En la part exterior estan representats els tres Reis Mags. 


El següent capitell està finament tallat amb motius vegetals.  


En els tres següents trobem escenes historiades. En el primer veiem a tres figures, vestides segons els aldeans de la baixa edat mitjana. Porten objectes en les seves mans, el que fa pensar que es tracta dels pastors que porten les ofrenes a l'Infant Jesús. El capitell del mig està massa deteriorat  i no podem endevinar quina escena s'hi va esculpir. Aquest grup es completa amb un capitell on dues persones s'estan abraçant. Algunes fonts afirmen que es tracta de Sant Joaquim i Santa Anna davant de la Porta Daurada.


A continuació es va representar la fugida a Egipte. Veiem a Josep en la cara interior envoltat d'àngels molt erosionats. En l'altra cara veiem a un cavall sobre el que viatja una figura femenina, també força erosionada.



En el darrer capitell del conjunt s'hi van representar quatre dimonis amb les faccions molt exagerades.


Completa la decoració de la portalada la imposta que hi ha sobre els capitells. En el costat dret trobem bàsicament motius vegetals, com unes flors de llis, entre els que podem trobar alguna figura humana. També veiem alguns quadrúpedes i altres bèsties enfrontades.


En el costat esquerre predominen les bèsties monstruoses i les figures humanes, en molts casos enfrontades en una nova mostra de quines són les conseqüències de cometre pecats. Si comencem el nostre repàs per l'extrem de l'esquerra podem veure una au monstruosa, la cua de la qual surt de la gran boca d'un monstre. Del mateix lloc surten dues serps que mosseguen els peus d'una figura humana, que amb les mans juntes implora perdó. És tracta d'una representació de la luxúria,  pecat del qual tracta de penedir-se el petit home representat. Al seu davant té una bèstia monstruosa de quatre potes.


A continuació podem veure una figura humana amb els genolls flexionats i agafant-se les cames amb les mans. Sembla tractar-se d'una figura masculina que s'ofereix per un coit anal, tractant-se així d'una imatge relacionada amb l'homosexualitat, considerada com un vici per l'església. Prop seu veiem dues figures diabòliques enfrontant-se per aconseguir l'ànima d'un petit personatge, que hi ha sota d'una d'elles.


Un gran monstre obre la seva boca per cruspir-se a una parella abraçada en clara actitud sexual. Destaquen els trets diabòlics, molt accentuats, de les seves cares. Prop d'aquesta escena en trobem una similar, en que el monstre engoleix a un parell de figures, que podrien representar les ànimes dels condemnats.  En tots dos casos podria tractar-se de Leviatan, el monstre infernal de l'Apocalipsi, que engoleix als pecadors per conduir-los al càstig etern. Aquest motiu es repeteix en alguns altres punts de la imposta, on veiem petites figures engolides per una gran boca i monstres perseguint ànimes. Completen el repertori de bèsties diabòliques una parella d'animals, una d'elles amb cap de mussol, que envolten a una petita figura. Algunes fonts identifiquen aquesta imatge amb la dona de l'Apocalipsi, per estar coberta amb un mantell i reposant sobre una mitja lluna. La tosca factura d'aquesta imatge ens fa dubtar d'aquesta teoria.