Galícia - Província de Pontevedra


Torres de Oeste
(Catoira, Pontevedra)

42º 40,598'N ; 8º 43,544'O   




A la riba del riu Ulla, allà on comença la ria d'Arousa, s'alcen les restes del que un dia va ser una de les fortaleses més importants de Galícia. Es creu que incialment era una illa independent, envoltada de terrenys pantanosos.


Els seus orígens es remunten abans de la romanització, quan en aquest indret hi havia un castrum. A partir del segle I, ja sota la dominació romana, es converteix en un important punt comercial. Per això es reforcen les seves estructures defensives. En les excavacions realitzades des de meitats del segle XX es va poder confirmar l'origen romà d'alguna de les torres de la fortificació, gràcies a l'aparició de grans carreus en les seves bases.

Posteriorment va jugar un paper molt important com a defensa de Compostel·la. Els normands van "visitar" per primera vegada les costres gallegues l'any 843. La Jacobsland, o terra de Sant Jaume, era molt interessant per a aquests visitants del nord, que trobaven en ella molts minerals i terres fèrtils, a banda de bons cavalls. Ja en l'any 851 arriben a la ria d'Arousa i per tant troben camí lliure per desplaçar-se fins la seu episcopal de Iria Flavia. El bisbe i els canonges van haver de traslladar-se fins a Santiago de Compostel·la, fugint dels atacs normands.

Tres anys més tard, un cop van ser expulsats els normands, el bisbe Sisnando decideix construir les fortaleses de La Lanzada i Cedofeita per poder fer front a futures incursions. Aquesta acció no va ser suficient, doncs en la primavera del 968 es va produir un nou atac normand a la ria d'Arousa. En principi va ser repel·lit per les tropes de Sisnando. Però en un dels combats el bisbe va ser alcançat per una fletxa, que li causà la mort. Els normands, coneixedors de la notícia, recuperen terreny i tornen a saquejar Iria Flavia i les seve rodalies.

Els atacs vickings van continuar en els següents anys, sense que els habitants de la zona poguèssin fer res per aturar-los. També van saquejar l'altre seu episcopal important de la zona, Tui. Davant aquesta situació, el rei Alfons V va dirigir-se cap a la zona i aconsegueix desembarcar a la zona de Catoira, en la petita fortificació de Torres de Oeste. Allí, un cop expulsats els normands, es decideix unificar temporalment les dues mitres i establir la seu en Compostel·la. Tanmateix, el rei li encomana al bisbe la defensa de la zona i li fa donació de la ciutat d'Oneste (Oueste). Aquesta és la primera referència històrica concreta de la fortalesa de Torres de Oeste.

A partir d'aquest moment, el bisbe Cresconi comença a ampliar i reforçar la petita fortalesa existent, edificada sobre les restes romanes. S'amplia el perímetre, s'eixamplen els murs i es reforcen amb grans torres. També es construeix un petit temple, dedicat a Sant Jaume.

Són els seus succesors, Diego Peláez i Diego Xelmírez els encarregats d'ampliar i millorar encara més la fortificació. Els seus mandats es corresponen amb el declivi de la flota normanda i les primeres incursions sarracenes a la zona, tot i que molt minces. Tal és el període de tranquil·litat i la solidesa de la fortificació que es decideix construir una nova torre al bell mig del recinte. Va ser coneguda com la Torre de Lugo, doncs la van construir homes provinents d'aquella regió, i era molt més estreta i alta que la resta. En una segona fase d'obres, es construeixen estances nobles i s'enderroca el petit temple, per a construir-ne un de majors dimensions.


A meitats del segle XII comença a perdre el seu valor estratègic davant invasions externes i durant els segles XIII, XIV i XV servirà d'escenari a les diverses lluites entre els nobles i el poble gallec.

A partir de la segona meitat del segle XV, la fortificació comença a entrar en decadència, que es culminaria en 1525, quan són destruïdes bona part de les seves estances.


Gràcies a les diferents campanyes d'excavacions arqueològiques s'ha pogut dibuixar el perímetre de la fortalessa. Tenia planta elíptica amb set grans torres torres. Aquest espai estava dividit en dos recintes. L'interior conserva restes de quatre torres, de la capella i altres estances de diferents èpoques. Aquesta és la part més antiga de la fortificació i la que conserva elements de l'assentament pre-romà i romà.


El segon recinte, corresponent a les ampliacions dels segles XI i XII, conté les altres torres, entre elles la coneguda com Torre de Lugo.

Malauradament avui només es poden veure les restes de dues d'aquestes torres i els fonaments de la resta. També es conserva, tot i que amb algunes modificacions, l'església del segle XII.


És un temple d'una sola nau, acabada en un absis semicircular, que s'uneix a una de les torres de la fortificació. L'interior de la nau està coberta amb una volta de canó, amb un perfil lleugerament ultrapassat.


Té dues portes d'accés, de similars característiques. Una s'obre en el mur sud i l'altre en el oest. Estan formades per un arc de mig punt adovellat, que envolten un timpà fet amb pedruscall i una llinda. En el cas de la porta del mur oest, aquesta llinda és poligonal.


En el mur nord s'obren algunes petites finestres amb arc de ferradura.


Fa uns anys, però, "algú" va tenir la brillant idea de construir un gran pont, que permet creuar el riu Ulla amb tota comoditat, gairebé al seu damunt. És evident que la infraestructura és necessària per al desenvolupament de la zona, però no podien trobar una millor ubicació?


A principis d'Agost es celebra un aplec en el que es recorden les invasions normandes, amb vaixells i "tropes vickingues". Malauradament la nostra visita a aquest monument va coincidir amb els dies previs a aquest esdeveniment i els seus preparatius impedien acostar-s'hi. Per això les fotografies d'Art Medieval estan fetes des de la llunyania. La resta de fotografies són de José Antonio Gil Martínez, utilitzades sota llicència Creative Commons.