Molt probablement cal situar els orígens del monestir vers el segle IX, quan en aquest indret hi devia haver un eremitori. De totes maneres, no ens ha arribat cap document ni vestigi d'aquella època i haurem d'esperar fins a finals del segle X.

En el segle XII el monestir gaudeix d'una certa prosperitat, gràcies als privilegis reials i a la protecció papal. És en aquest moment quan es construeix el temple actual.

A principis del segle XVI el monestir ja estava immers en una profunda decadència i passa a ser un priorat depenent de Santo Estevo de Ribas de Sil. La seva decadència es va agreujar a partir d'aquest moment i es va culminar amb la desamortització del segle XIX, quan va passar a mans privades, que el van destinar a tasques agrícoles.

L'església, de finals del segle XII o principis del segle XII. Té una sola nau, acabada en un creuer en el que s'obren tres absis semicirculars.

El central presenta una bella col·lecció d'escultura romànica, especialment per la seva part exterior.

Està dividit en cinc espais gràcies a quatre columnes semicirculars adossades. En cadascun dels tres espais centrals s'obre una finestra.

Aquestes estan formades per un arc de mig punt, recolzat en dues columnes i protegides per un senzill guardapols decorat a base d'incisions.

Els capitells de la finestra nord presenten decoració animal. En el costat dret veiem a quadrúpedes enfrontats, mentre que en el costat esquerre hi ha dues aus.

També trobem dues aus, que picotegen alguna cosa, en el capitell esquerre de la finestra central. En el del costat dret veiem dos caps humans esculpits.

En la tercera finestra trobem un capitell vegetal i un decorat amb animals.

També estan esculpits els capitells de les columnes que divideixen l'absis, que tenen motius vegetals i les mènsules, on hi veiem representades figures humanes en diverses postures, aus, bèsties i motius vegetals.

L'interior de l'absis també està decorat amb dues impostes, entre les quals s'obren les tres finestres. Estan decorades com en la part exterior amb una arquivolta, recolzada en dos columnes i un guardapols. Els capitells són de tipus vegetal.

En 1990 es van retirar els retaules barrocs amb que estaven decorats els absis per tal de restaurar el temple. Durant aquest procés van aparèixer les restes de pintures murals de la segona meitat del segle XVI en l'absis central i en el sud.

La nau està dividida en cinc trams gràcies a quatre arcs apuntats, que suporten la coberta de fusta.

Els arcs apuntats es recolzen en mènsules bellament decorades amb motius vegetals i geomètrics.

Alguns d'ells encara conserven restes de pintura, d'èpoques posteriors.

Aquests arcs descarreguen la seva força en contraforts, adossats als murs laterals. En l'espai existent entre aquests s'obre una finestra d'una esqueixada decorada amb una arquivolta, que es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius fitomòrfics.

Una finestra molt més decorada es troba en el mur sud del transsepte. En l'interior de l'arc hi ha esculpit un fris a base de dents de serra. És el mateix motiu que trobem en les imports que hi ha sobre els capitells i en la que hi ha sota la finestra. El conjunt està protegit per un guardapols escacat.

L'arquivolta es recolza en dos columnes amb els capitells esculpits. El del costat dret és de tipus vegetal, mentre que en costat esquerre sembla que es van representar a dues figures humanes ajagudes.

Com ja hem comentat, la nau té una coberta de fusta, mentre que el petit creuer està cobert amb una volta de canó, actualment habitada per un grup de ratpenats.

Els arcs que delimiten el creuer tenen els capitells esculpits amb motius vegetals, bèsties, figures i caps humans.

La porta principal s'obre en el mur oest.

Està formada per tres senzilles arquivoltes decorades amb escacats.

Cada arc es recolza en dues parelles de columnes decorades amb motius vegetals. En els dos interiors també hi ha alguns caps humans.

Corona aquesta façana una bella rosassa, de clara influència gòtica i bellament tallada.

Adossada al mur nord trobem la torre campanar romànica, poc habitual en Galícia. Està integrada en l'ala del claustre.

En la seva base es van practicar tres arcs i creant així una petita estança. Els arcs laterals són apuntats, mentre que el de la cara nord és de mig punt i més gran.

Són també més interessants els capitells d'aquest arc central. El del costat esquerre és vegetal, d'inspiració coríntia. El dret en canvi, té esculpides dues harpies amb caps humans i serps.

Els capitells dels arcs laterals són més simples i de temàtica vegetal.

El claustre actual respon a una reforma realitzada en el segle XVI, quan Santa Cristina va passar a dependre del monestir de Santo Estevo de Ribas de Sil.

En la sala annexa a l'església, habilitada com a sagristia, es conserven fragments de pintures, de clar estil popular, on podem veure entre d'altres motius l'escut de Santo Estevo.

L'altre element interessant del claustre són les diferents làpides sepulcrals que podem veure en les parets i en alguna de les dependències.

La resta de dependències monàstiques presenten un estat molt abandonat, malgrat la restauració recent del conjunt.

Actualment accedim al claustre a través d'una bella portalada.

Està formada per una arquivolta, bellament decorada, que es recolzava  en dos columnes, la del costat esquerra s'ha perdut. Els seus capitells són de tipus vegetal. Al seu costat, trobem els muntants de l'arc interior, on s'han esculpits dos àngels que sostenen un llibre.

Probablement aquests llibres simbolitzen els Evangelis, doncs en l'intradós de l'arc es van esculpir les figures del Tetramorf.

L'arquivolta i aquest arc interior, estan esculpits amb motius vegetals. Envolta el conjunt un guardapols decorat amb una ziga-zaga.

El monestir de Santa Cristina destaca per la seva integració en el bell paratge de la Ribera Sacra. Val la pena acostar-s'hi i gaudir de les impressionants vistes, que trobarem pel camí, del  riu Sil.