|
Galícia - Província de Lugo
San Miguel d'Eiré
(Pantón, Lugo)
42º 31,091'N ; 7º 38,898'O
De l'antic monestir femení de l'ordre de sant Benet, fundat en el segle XII,
actualment només queda en peu l'església.
L'element més característic és la gran torre campanar, que s'alça sobre la
nau. Aquesta va condicionar la distribució interior del temple. Té planta
rectangular, perpendicular a la nau. Té un sol pis, en el que s'obren
finestres en cadascun dels seus murs.
En els costats est i oest és on trobem
les finestres més treballades. Podem veure dues finestres geminades. Els
capitells de les columnes centrals estan esculpits amb motius vegetals entre
els que trobem caps humans i d'animals.
El temple té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular,
precedit d'un ampli presbiteri.
L'absis està dividit per quatre columnes,
que s'aixequen sobre un plint força alt i que arriba gairebé fins una
motllura, decorada amb boles, que recorre tot el cilindre absidal.
Els seus
capitells estan decorats amb motius vegetals i petits caps d'animals.
També presenten una rica decoració les mènsules en que es recolza la
teulada. La seva temàtica és de tipus vegetal, geomètric, zoomòrfica i també
podem veure figures humanes, alguna amb actitud grotesca.
Els murs laterals estan també decorats amb mènsules sota la cornisa, a
excepció del frontis. La decoració es completa amb les metopes, esculpides
amb motius florals.
La capçalera està il·luminada per cinc finestres: tres a l'absis i dos al
presbiteri.
La central és la més interessant de totes. Està decorada exteriorment amb
una robusta arquivolta, recolzada en dos columnes. Envolta el conjunt un
guardapols escacat.
Les columnes tenen els seus capitells esculpits. En el costat esquerre
sembla que es van representar tres lleons, mentre que en el costat dret veiem
dos animals fantàstics, que podrien ser dracs.
Com ja hem comentat, la construcció de la torre va condicionar
l'estructura del temple. El campanar es recolza en l'arc triomfal pel costat
est i en un arc toral, que descansa sobre dues grans pilastres. En cadascuna
d'elles trobem una columna adossada. En el capitells de la del costat
esquerre veiem uns animals, agafant-se per les potes, mentre que en costat
dret tenim uns motius vegetals i dos caps humans, curiosament col·locades de
cap per avall.
L'arc triomfal està precedit d'un triple arc de mig punt. El central es
recolza en dues fines columnes. Els seus capitells estan decorats amb pinyes.
Al seu darrera es troba l'arc triomfal, que com hem comentat serveix de
suport per a la torre campanar. Es recolza en dues columnes semicirculars
adossades. Els seus capitells estan decorats amb motius vegetals. El del
costat dret destaca per l'espai que hi ha entre les fulles corbades i la part
interior del capitell.
En la unió del presbiteri i de l'absis trobem un altre arc, similar al
triomfal, però amb els capitells molt més senzills.
Les pintures de la volta de l'absis són de factura posterior, del segle XV
o XVI.
S'accedeix al temple per dues portes. La del costat nord és la més
interessant. Està formada per dues arquivoltes de mig punt, protegides per un
guardapols escacat.
L'arquivolta exterior està decorada amb una flor circumscrita a cada
dovella.
En la dovella central es va esculpir un Agnus Dei i les lletres AGN.
La decoració de l'arquivolta interior està feta a base de motius helicoïdals
i mitges boles. Descansa en dues columnes, amb els capitells esculpits amb
motius vegetals. En el costat esquerre trobem un cap esculpit en una de
les fulles. En la resta hi ha una petita flor. En el capitell de la
dreta només veiem flors.
El timpà només conserva la part superior original.
En tots dos fragments s'han representat cercles, que s'entrellacen, creant
creus circumscrites.
El timpà es recolza en dos interessants muntants. El del costat dret té
esculpides dues bèsties, que tenen caps humans, orientats al revés que la
resta del cos. Al seu damunt es veure el text LU MA. Hi ha dues
interpretacions al voltant del significat d'aquests dos elements. Per a
algunes fonts, es tracta de dues bèsties alades i al seu damunt el mestre
escultor va deixar la seva firma Lucas Magister. Per altra
banda, hi ha qui creu que es tracta de dos símbols del Tetramorf: els de sant
Lluc i sant Marc. Tot i ser molt similars, els dos animals tenen algunes
particularitats. El del costat esquerre té dues petites banyes i les potes
acaben en peülles. Al seu damunt té les lletres LU, per tant podria
ser sant Lluc, representat per un brau. Per contra, l'animal de la dreta té
serrell, a mode de melena de lleó, urpes i en l' inscripció es llegeix MA.
Per tant podria tractar-se de la representació de sant Marc. Sembla que
aquesta segona teoria és la més encertada.
En cas de ser així, per què només hi ha dos evangelistes? En el muntant
del costat dret, on caldria esperar trobar els altres dos símbols del
Tetramorf, veiem un cap humà amb barba i situat cap per avall, sota
dues volutes.
La portalada també està decorada per la part interior. En les dovelles es van
esculpir lletres de l'abecedari, concretament les lletres A, B, C, D, E, F, G,
H, I, K, L i M. Sorprèn que es deixés en blanc una dovella, la que hi ha entre
la E i la F. Algunes fonts afirmen que el mestre d'Eiré va fer coincidir la seva
inicial, la f, en la part central de l'arc, la dovella més important, que
després va ser decorada amb una creu de consagració pintada. Aquesta teoria ve
avalada per fet que en alguns elements escultòrics podem veure aquesta lletra
com a marca de picapedrer.
Junt a aquesta porta trobem una antiga capella, que ha
perdut el sostre. Probablement estava destinada a panteó i formava part d'un
atri. En el seu interior
es conserven dos sepulcres. L'element més destacat és la finestra del mur
oest, similar a les de
Santo Estevo de Ribas de Miño. Una finestra circular
amb cercles perforats, a mode de rosassa.
En el mur oest hi ha una altra porta, molt més
senzilla. Està formada per un arc de mig punt adovellat, protegit per un
guardapols, llis per la part interior i decorat amb boles per la part interior.
Sobre aquesta porta, al nivell del cor elevat, trobem una porta, que
probablement comunicava amb alguna dependència monàstica, avui desapareguda.
Per la part interior està flanquejat per dos absidioles excavades en el mur i
que tenen un petit ull de bou.
Al seu damunt s'obre una finestra, decorada amb una
arquivolta, recolzada en dos columnes amb els capitells esculpits amb motius
vegetals. Envolta el conjunt un guardapols escacat, molt deteriorat.
Sota el cor, en l'interior del temple, es conserva la pila baptismal. Està
decorat amb motius de corda, castells, personatges amb creus i flors de lis.
Prop d'ella trobem una petita finestra geminada amb arcs de ferradura, de
clara tradició visigoda, procedent d'una edificació anterior.
En el cilindre absidal trobem una altra sorpresa. En un dels seus carreus es
pot veure un lleó esculpit.
Les imatges sense el logotip d'Art Medieval estan utilitzades amb llicència Creative Commons
de José Antonio Gil Martínez.
|