Galícia - Província de Lugo


Castillo de Monforte de Lemos
(Monforte de Lemos, Lugo)

  42º 31,456'N ; 7º 30,669'O   




Les primeres notícies d'aquesta fortificació les trobem en el mes d'abril de 1104, quan Ramon de Borgonya, comte de Galícia, va encarregar a Froila Díaz la construcció d'una vila emmurallada en la zona propera al monestir benedictí de San Vicente del Pino. A canvi, li concedia el títol de Senyor de Terra de Lemos. 


Els orígens d'aquest monestir es remunten al segle X, tot i que l'edificació actual respon al segle XVI. Aquest es va alçar en la muntanya de San Vicente, en la que s'han trobat vestigis de construccions anteriors a la romanització. Concretament en el vesant nord-est es van descobrir en l'any 2007, les restes d'un Castrum, que algunes fonts identifiquen com el Castrum Dactonio. És evident que aquesta muntanya, va desenvolupar un important paper defensiu ja des de l'antiguitat. En època romana és coneix l'indret com Mons Fortis, que derivarà en l'actual nom de la població.

Al costat de monestir, es va construir el palau dels comtes de Lemos, ocupat fins al segle XVIII per la família Castro.


En la revolució irmandiña, a la segona meitat del segle XV, el castell va ser atacat pels pagesos, que es van alçar en armes contra els abusos de la noblesa gallega. Degut a la llunyania de la cort castellana i l'aïllament de les terres gallegues, els nobles de la zona exercien el seu poder de forma despòtica i amb una pressió fiscal, sovint excessiva, sobre els súbdits.

Durant aquest atac, el recinte emmurallat i la torre de l'homenatge van ser parcialment derruïts. Un cop sufocada la rebel·lió, els vençuts van ser obligats a reconstruir les defenses de la ciutat i del palau.


Actualment el monestir i el palau són un Parador Nacional.

Del recinte fortificat encara resta en peu la torre homenatge i part de la muralla.



Aquesta tenia una longitud d'uns vuit-cents metres. Algunes parts han desaparegut, però els sectors més propers al monestir, encara conserven en peu algunes de les seves torres. Les millors conservades són la torre nord, la dels monjos i la de Santo Domingo.  Aquestes tenen una alçada aproximada d'entre 7 i 9 metres.

La torre de l'homenatge té una alçada de gairebé trenta metres, amb uns murs que en la part inferior tenen un gruix de més de tres metres. La planta inferior estava destinada a emmagatzemar aigua, amb una cisterna de vuit metres d'alçada.


També es conserven en peu algunes de les portes de la ciutat. Es conserven en bon esta la Porta Nova i la de les Peixateries. La porta de les Sabateries no ha tingut la mateixa sort i només es conserven algunes restes i la barbacana que l'envoltava.


Des dels anys setanta del passat segle, s'estan portant a terme tasques de recuperació de la muralla, comprant edificis annexos, per poder-los derruir i deixar-la visible i consolidant els fragments que es conserven.