Les primeres notícies de la ciutat de Lugo les tenim en el moment de la seva fundació l'any 25 a.C. Dues legions romanes decideixen establir-se en el que a partir d'aquell moment es va passar a conèixer com a Lucus Augusti. De la dominació romana es conserven les seves impressionants muralles, que envolten totalment la part antiga de la ciutat amb un perímetre de més de 2 quilòmetres i també unes termes.

En 1129 el mestre Raimundo de Monforte comença a construir un temple romànic, doncs el temple del segle VIII, fet construir el bisbe Odoario, es trobava molt deteriorat i amenaçava runa.

Aquesta nova catedral es va construir amb planta de creu llatina, amb tres naus, transsepte i capçalera formada per tres absis semicirculars.

La nau principal va ser construïda seguint el model creat per la catedral de Compostela, amb un bell trifori.

Les naus encara conserven bona part dels elements amb que van ser construïdes en el segle XIII.

Entre ells cal destacar els capitells, bàsicament de temàtica vegetal, tot i que en podem trobar també amb animals esculpits.

La construcció del temple es va allargar fins l'any 1273, permetent l'entrada de les formes gòtiques, com els arcs formers i torals apuntats.

La nau central està coberta amb una volta de canó, lleugerament apuntada. A les naus laterals trobem trams coberts amb volta de canó i també voltes d'aresta.

La capçalera romànica va ser derruïda entre 1320 i 1360 per construir-ne una de nova gòtica.  Està formada per un absis amb deambulatori i capelles radials.

En època barroca es construeix la sagristia, la sala capitular, el claustre i es reforma la capella central de la girola, on es venera la imatge barroca de la Verge dels ulls grossos, patrona de Lugo.

La façana oest, actualment en restauració, va ser construïda a principis del segle XIX.

Però sens dubte l'element més interessant del temple és la portalada nord del transsepte, datada en el segle XII. La protegeix un porxo del segle XVI, cobert amb una volta de creueria. La porta està formada per tres arquivoltes de mig punt, protegides per un guardapols i amb llinda bilobulada.

En la unió dels dos lòbuls de la llinda hi trobem un penjoll, esculpit amb l'escena del Sant Sopar.

Centrada en el timpà, destaca la imatge esculpida de Crist dins d'una mandorla. El seu estil és delicat i la talla molt fina, com es pot observar en els plecs del mantell. El seu estil ens recorda als mestres borgonyesos que van treballar en la península, en temples com Sant Vicenç d'Àvila, Santiago de Carrión de los Condes o Santa María de Aguilar de Campoo.

Les obres de restauració que s'estan portant a terme tant a l'interior com a l'exterior del temple i la mala il·luminació de que disposa, no ens permeten oferir-vos, de moment, més i millors fotografies d'aquesta catedral.