Ens trobem davant d'un dels temples més antics de la zona, doncs va ser consagrada l'any 873 per Sigebod, arquebisbe de Narbona. El temple va ser aixecat per ordre dels comtes Guifré I d'Urgell i Cerdanya (Guifré el Pilós), Miró I de Conflent, Oliba II i Acfred I de Carcasona-Rasès, que el van posar sota la tutela de Sant Jaume de Jocó. Per aquest motiu, a Santa Maria, s'hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia, amb jurisdicció sobre tot el Capcir. 

L'any 1019 es torna a consagrar el temple, per l'arquebisbe de Narbona Guifré. El motiu d'aquesta nova consagració foren les obres d'ampliació del temple. Malgrat que no es va enderrocar l'anterior, les modificacions van ser tant importants que va ser necessària una nova consagració.

Fou reformada novament en el segle XII i durant el XIV  es va fortificar. En aquest moment es va sobrealçar el seu absis. 

Són especialment importants les reformes del segle XVIII, quan es construeix el campanar d'espadanya de la façana oest i les dues capelles laterals més properes a aquest mur.

Les altres dues capelles i la sagristia van ser construïdes en la segona meitat del segle XIX o en els primers anys del segle XX.

El temple presenta una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat.

Està capçada a l'est per un absis semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera, precedit d'un profund presbiteri.

Els murs laterals de les naus, van ser oberts posteriorment, per construir-hi capelles laterals i dues sagristies. 

La part més antiga del temple es troba a la capçalera. La part baixa de l'absis és encara el pre-romànic del segle IX.

Està construït a base de carreus poc escairats i distribuïts en fileres irregulars. A banda i banda del tambor absidal podem veure l'inici de les antigues parets laterals del primer temple, que avui formen un sortint d' aproximadament trenta centímetres.  

La façana oest correspon en gran part, a l'ampliació feta en el segle XII. En aquest cas la talla dels carreus és molt més acurada i es distribueixen en fileres regulars.

La porta d'accés està formada per tres arcs de mig punt en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos.

Al seu damunt hi ha una gran finestra de mig punt, resseguida per un fris de dents de serra.

A l'interior del temple es conserva una talla de Crist Crucificat del segle XII. Fins l'any 1966 es trobava situat sobre l'arc triomfal, amb una creu pintada a la paret. Fins aquell moment era considerat com un Crist gòtic, degut al fort encorbament del seu cos. En restaurar-lo es van adonar que la funció original no era la d'un Crist Crucificat, si no que formava part d'un grup escultòric del Davallament i que en algun moment, el braç dret va ser separat i clavat a l'espatlla, però en una posició més alta, per adaptar-lo a la Creu. També les diferents capes de pintura afegides al llarg dels segles havien ajudat a la confusió en la seva datació. Actualment es venera en la primera capella del costat sud.

La nostra primera visita va coincidir amb Dijous Sant i tal com és tradició encara en molts temples, estava tapat amb un mantell, que es retira a l'endemà, Divendres de Passió, dia en que es commemora la mort de Jesús a la Creu.