França - Llenguadoc Rosselló - Pirineus Orientals
Santa Maria de Formiguera
(Formiguera, Capcir)
42º 36,846'N ; 2º 6,183'E
Ens trobem davant d'un dels temples més antics de la zona, doncs va ser
consagrada l'any 873 per Sigebod, arquebisbe de Narbona. El temple va ser
aixecat per ordre dels comtes Guifré I d'Urgell i Cerdanya (Guifré el
Pilós), Miró I de Conflent, Oliba II i Acfred I de Carcasona-Rasès, que el
van posar sota la tutela de Sant Jaume de Jocó. Per aquest motiu, a Santa
Maria, s'hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia, amb
jurisdicció sobre tot el Capcir.
L'any 1019 es torna a consagrar el temple, per l'arquebisbe de Narbona
Guifré. El motiu d'aquesta nova consagració foren les obres d'ampliació del
temple. Malgrat que no es va enderrocar l'anterior, les modificacions van
ser tant importants que va ser necessària una nova consagració.
Fou reformada novament en el segle XII i durant el XIV es va
fortificar. En aquest moment es va sobrealçar el seu absis.
Són especialment importants les reformes del segle XVIII, quan es construeix
el campanar d'espadanya de la façana oest i les dues capelles laterals més
properes a aquest mur.
Les altres dues capelles i la sagristia van ser
construïdes en la segona meitat del segle XIX o en els primers anys del
segle XX.
El temple presenta una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil
apuntat.
Està capçada a l'est per un absis semicircular i cobert amb volta
de quart d'esfera, precedit d'un profund presbiteri.
Els murs laterals de les naus, van ser oberts posteriorment, per
construir-hi capelles laterals i dues sagristies.
La part més antiga del temple es troba a la capçalera. La part baixa de
l'absis és encara el pre-romànic del segle IX.
Està construït a base de
carreus poc escairats i distribuïts en fileres irregulars. A banda i banda
del tambor absidal podem veure l'inici de les antigues parets laterals del
primer temple, que avui formen un sortint d' aproximadament trenta
centímetres.
La façana oest correspon en gran part, a l'ampliació feta en el segle XII.
En aquest cas la talla dels carreus és molt més acurada i es distribueixen
en fileres regulars.
La porta d'accés està formada per tres arcs de mig
punt en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos.
Al seu damunt hi ha una gran finestra de mig punt, resseguida per un fris de
dents de serra.
A l'interior del temple es conserva una talla de Crist Crucificat del segle
XII. Fins l'any 1966 es trobava situat sobre l'arc triomfal, amb una creu
pintada a la paret. Fins aquell moment era considerat com un Crist gòtic,
degut al fort encorbament del seu cos. En restaurar-lo es van adonar que la
funció original no era la d'un Crist Crucificat, si no que formava part d'un
grup escultòric del Davallament i que en algun moment, el braç dret va ser
separat i clavat a l'espatlla, però en una posició més alta, per adaptar-lo
a la Creu. També les diferents capes de pintura afegides al llarg dels
segles havien ajudat a la confusió en la seva datació. Actualment es venera
en la primera capella del costat sud.
La nostra primera visita va
coincidir amb Dijous Sant i tal com és tradició encara en molts temples,
estava tapat amb un mantell, que es retira a l'endemà, Divendres de
Passió, dia en que es commemora la mort de Jesús a la Creu.
|