La parròquia d'Hur apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X. Dos segles més tard, trobem que l'església de Sant Martí era una de les propietats de la canònica de Santa Maria de Serrabona, tal i com queda reflectit en l'acta de consagració del monestir rossellonès del 25 d'octubre de 1151.

El temple té una sola nau de planta rectangular, acabada a llevant per una capçalera trevolada.

Aquesta és la part del temple que millor ha sobreviscut de l'època romànica, ja que la resta de l'edifici va ser profundament reformada en el segle XVIII. En aquell moment es va construir la torre de campanar i les capelles laterals.  

Els tres absis han estat alliberats en els darrers anys d'edificacions, que els ocultaven parcialment. Estan decorats seguint el model llombard amb arcs cecs, agrupats per parelles en l'absis central i de tres en tres en els laterals. Aquests grups estan dividits per lesenes.

Sota els arcs s'obren petites finestres cegues. 

L'absis central s'il·lumina gràcies a tres finestres de mig punt, amb un arc extradossat format per lloses planes. En els absis laterals només s'obre una finestra central.

En el tram presbiteral, sota la teulada, trobem un fris de dents de serra.  

La porta d'accés es va construir en l'any 1737, tal i com consta en una inscripció que hi ha en la dovella central. 

Per a la seva construcció es van aprofitar els elements de la forja romànica amb que estava reforçada.

En l'interior del temple es conserva una interessant pila baptismal, anterior al segle XI. Està decorat amb escenes que evoquen la història del pecat original i de la redempció. La seva escultura és molt esquemàtica. Podem veure els caps d'Adam i Eva. La serp parla a l'orella d'Adam, al contrari del que es descriu en les escriptures. En la següent escena es representa a l'Anyell. A continuació veiem, representada de manera molt esquemàtica un cep, representació de Crist. Els següents elements són de difícil interpretació. Són més fàcils d'identificar els elements vegetals que trobem a continuació i l'infant que trobem en posició fetal, símbol del nou naixement que representa el baptisme. Els dos darrers registres també són de difícil interpretació. En el primer es podria haver representat el motiu de la Pentecosta, relacionat amb la idea del nou naixement. El darrer registre podria ser una palmera vora l'aigua.