França - Llenguadoc Rosselló - Pirineus Orientals
Sant Julià d'Estavar
(Estavar, Alta Cerdanya)
42º 28,065'N ; 1º 59,772'E
Aquesta parròquia apareix citada a finals del segle X en l'acta de
consagració de la
Seu d'Urgell.
En 1094, el comte Guillem Ramon I de Cerdanya va donar en el seu testament
el terme d'Estavar al monestir de
Sant Miquel de Cuixà.
L'església té una sola nau de planta rectangular, coberta amb una volta de
canó de perfil apuntat. Està capçada per llevant amb un absis semicircular.
Posteriorment es van afegir dues capelles, a mode de fals transsepte i una
sagristia en el costat sud.
L'absis, a diferència de la resta del temple, està fet amb carreus ben
tallats, que formen fileres regulars.
En la part inferior de l'absis podem veure dos carreus amb unes incisions.
Es tracta de dos blocs de pedra d'època romana reaprofitats.
En la part central de l'absis s'obre una finestra de mig punt. Interiorment
està decorada amb un motiu de trena.
Completa la decoració absidal un fris
de dents de serra sota la cornisa, que es recolza en permòdols esculpits amb
caps humans, d'animals i de monstres. També veiem florons i creus.
L'interior de l'absis encara conserva restes de pintures murals del segle
XII, descobertes fa uns anys, doncs havien estat tapades amb calç. En la
volta absidal veiem la mandorla mística amb la figura de Crist. Al seu
voltant les imatges dels quatre Evangelistes, representats pel Tetramorf.
Les imatges de Sant Marc i Sant Lluc estan relativament ben conservats,
mentre que Sant Joan i Sant Mateu estan parcialment esborrats.
En el cilindre absidal estan representats els apòstols. La part millor
conservada és la que hi ha a la dreta de la finestra. Allí veiem als
apòstols Felip, Andreu, Judes, Simó i Joan. A l'esquerre es conserven tres
apòstols més, molt fragmentats i sense identificar.
En el mur sud del presbiteri trobem la figura d'una dona, que s'ha
interpretat com Santa Basilissa, l'esposa de Sant Julià, patró del temple.
La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per tres
arquivoltes de mig punt en gradació.
Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls.
Al seu darrera veiem un cos més elevat que la resta del temple, que té una
coberta de fusta a dos aigües.
|