Franša - Llenguadoc Rossellˇ - Pirineus Orientals


Sant Jaume
(Vilafranca de Conflent, Conflent)

42║ 35,188'N ; 2║ 21,945'E    




Les primeres notÝcies de l'existŔncia d'un temple en aquesta zona, corresponen a la carta de fundaciˇ de Vilafranca de Conflent, el dia 9 d'abril de l'any 1090 o 1091. Aquest temple, autoritzat per Artau II, bisbe d'Elna, amb la condiciˇ que estiguÚs subjecta a la can˛nica agustiniana de Santa Maria de CornellÓ de Conflent, que havia de ser fundada per Guillem JordÓ de Cerdanya, fill del comte Guillem Ramon I de Cerdanya. 


El 4 de marš de 1097 Guillem JordÓ va fundar la can˛nica i el seu pare va demanar al bisbe que confirmÚs la dependŔncia de l'esglÚsia de Sant Jaume a la mateixa.


L'esglÚsia va ser constru´da en dos moments ben diferenciats. La nau de tramuntana es va edificar en el primer quart del segle XII, mentre que la del costat sud es va construir a finals del XIII.


La primitiva nau Ús la meitat d'ample que l'afegida posteriorment. La seva coberta no Ús l'original, ja que es va sobrealšar en el moment en que es va construir la segona nau i es van construir la gran arcada que comunica les dues naus. Es conserva part de la motllura on arrencava la volta original.


Els grans arcs descansen en columnes quadrades. El seu Óbac estÓ decorat amb motius vegetals.


La nova nau es va construir en l'espai existent entre el temple primitiu i la muralla, en l'indret on es trobava un petit claustre canonical. Com la nau nord, estÓ coberta amb una volta apuntada, tot i que en aquest cas Ús de major alšada.


En aquesta reforma tambÚ es ca derruir la capšalera original i es va allargar el temple per llevant.


TambÚ Ús d'aquesta Ŕpoca el campanar de torre, situat en l'angle nord-oest. El pis superior, on trobem grans finestres apuntades i el coronament amb merlets piramidals, es va realitzar durant el segle XIV.


El temple tÚ dues portes d'accÚs, actualment situades en el mur nord.  La mÚs occidental es troba en el seu lloc original. EstÓ constru´da en marbre rosat, molt caracterÝstic a la zona. EstÓ formada per dos arquivoltes en gradaciˇ, que envolten un timpÓ llis i que es recolzen en quatre columnes.


L'arquivolta exterior estÓ decorada amb caps humans i d'animals.


La segona, en canvi, presenta boles i rosetes i la tercera tÚ una decoraciˇ helico´dal i rosetes.


Tres de les quatre columnes sˇn llises, mentre que la interior del costat dret tÚ forma d'espiral.

Columnes del costar esquerre    Columnes del costar esquerre

Els quatre capitells estan bellament decorats. Van ser realitzats pel mestre de CuixÓ, doncs en el claustre del monestir es podien observar capitells prÓcticament iguals. Malauradament alguns d'aquests capitells  han abandonat el claustre del monestir i es troben en el museu The Cloisters de Nova York i en el Louvre de ParÝs.  En tots quatre podem veure petits caps humans sota l'Óbac. Els dos capitells exteriors estan decorats amb motius vegetals, mentre que en els interiors veiem esculpits a uns lleons.

Capitells del costat esquerre    Capitells del costat esquerre

Al damunt de les impostes dels dos capitells exteriors, trobem dos lleons, que tenen les potes davanteres sobre un cap humÓ.

Lleˇ del costat esquerre     Lleˇ del costat dret

La porta conserva el pany i el forrellat de tradiciˇ romÓnica.


En el moment de la construcciˇ de la segona nau, es va traslladar la porta que comunicava amb el claustre cap al mur nord, prop de la capšalera. A banda de ser mÚs senzilla, tambÚ Ús mÚs estreta i de major alšada que la principal.


Presenta una ˙nica arquivolta  decorada amb un entrellašat perlat, com el que podem trobar en les tribunes de Serrabona i CuixÓ.


En el capitell de l'esquerra podem veure uns grius alats disposats de manera oposada, per˛ amb un ˙nica cap i mossegant-se les ales. En el costat dret, en canvi, veiem parelles lleons amb el cap ˙nic en el registre superior i lleones llepant-se les potes en l'inferior. Novament sˇn motius que trobem tant en Serrabona com en CuixÓ.

Capitell esquerre    Capitell dret

Com succeeix en la porta principal, es conserva part del forrellat i la forja romÓnica.

Forrellat portalada   Forrellat portalada

Aquesta portalada tÚ un rŔplica exacta en l'esglÚsia de Santa Maria de BrullÓ. NomÚs es diferencien en que la de Vilafranca estÓ realitzada amb el marbre rosa del Conflent i la de BrullÓ amb marbre blanc de Ceret.

En l'interior del temple es conserva la pica baptismal del temple de Sant Andreu de Bell-lloc. EstÓ tallada en marbre i esculpida amb uns motius difÝcils d'identificar i de traša molt primitiva. EstÓ datada en el segle XII.

Pila baptismal    Pila baptismal

En l'escala que ens porta cap a la torre campanar podem trobar diversos capitells romÓnics.

Capitell    Capitells

TambÚ mereixen una especial atenciˇ les lÓpides que podem trobar tant en l'exterior del temple com en el seu interior.

LÓpida   LÓpida

LÓpida   LÓpida