Castella i Lleó - Província de Burgos


Catedral de Santa Maria
(Burgos)

42º 20,450'N ; 3º 42,259'O   




Els orígens de la catedral els hem de buscar el 8 de juny de 1074, quan sota el regnat d'Alfons VI, es va convertir en catedral el temple de Santa Maria que s'acabava de construir en Gamonal. Aquest temple va ser escollit per les infantes Urraca i Elvira per restituir la diòcesi d'Oca, destruïda pels sarracens, ja que en el seu interior hi havia una talla de la Verge, per la que sentien gran devoció.


En 1075, Alfons VI va cedir el seu palau de Burgos, per que es construís un nou temple, digne de ser la seu de la diòcesi. Aquest es va acabar dos anys més tard en estil romànic, si bé la seu episcopal no es va traslladar fins l'any 1088. Aquest trasllat va ser confirmat set anys més tard pel papa Urbà II.


A principis del segle XII, el bisbe Maurici va viatjar per França i Alemanya per tal de concretar el matrimoni de Ferran III amb Beatriu de Suabia. Aquest viatge va servir d'inspiració al bisbe, que va poder contemplar com el gòtic es començava a estendre per Europa. Així doncs, el 20 de Juliol de 1221, el bisbe Maurici, en presència del monarca castellà Ferran III, col·loca la primera pedra de la catedral actual.


En la seva fàbrica podem veure dos fases clarament identificables. La primera correspon a les obres realitzades durant els segles XIII i XIV i que corresponen a un gòtic més pur, inspirat en les grans catedrals europees. La segona, en canvi, correspon a un estil gòtic flamíger, que va ser impulsat pels gustos de la família Colonia.


El temple està format per tres naus, la central acabada en un gran absis amb girola.  Aquest està precedit d'un ampli presbiteri de tres trams.  Al voltant del deambulatori es van realitzar cinc capelles poligonals i dues rectangulars, imitant la planta de la catedral de Reims. Aquesta distribució s'ha anat modificant al llarg dels segles. En el segle XV es va substituir la capella central per la capella del Condestable.

Presbiteri i Capella Major     Cor i nau principal


En els murs que envolten la Capella Major es van col·locar uns relleus en pedra calcària, obra de Felipe Bigarny, que representen el camí de Jesús cap al Calvari, la Crucifixió, el Davallament de la Creu i la Resurrecció. Dos segles més tard, en 1681 es va completar el conjunt amb les escenes de l'oració en l'horta de les oliveres i l'Ascensió al Cel, ja en estil barroc. Aquestes imatges estan greument afectades per l'erosió, per què es van fer amb pedra de mala qualitat, que s'està esmicolant amb el pas dels anys.


Les naus estan dividides en sis trams i cobertes amb voltes de creueria.


Sobre els arcs formers de la nau principal podem trobar un trifori, format per arcs trilobulats, agrupats sota un arc escarser, que té el timpà esculpit amb flors de quatre pètals.


Al damunt del trifori s'obren grans finestrals, els vitralls dels quals van ser destruïts per l'exèrcit de Napoleó en dinamitar el castell. L'explosió va ser tan violenta que van rebentar les vidrieres. Només es va salvar la rosassa del braç sud del transsepte.


És en el braç sud del transsepte, que podem accedir al claustre, edificat en el segle XIII.


En la intersecció de la nau principal amb el transsepte s'alça un cimbori, construït en el segle XVI.


Aquest no és l'original, ja que en el segle XV es va construir una torre, que segons les cròniques de l'època era "extremadament alta i elegant, estava adornada amb nombroses columnes i coronat amb vuit pinacles".  En el mes de març de 1539 es va esfondrar i aquell mateix dia es va decidir construir un nou cimbori sota les ordres de Juan  de Vallejo, ja en estil plateresc.


Té planta octogonal i dues plantes, profusament decorades i amb amplis finestrals. La volta destaca per la seva bellesa. Està calada, el que  permet el pas de la llum per il·luminar el creuer.


Les capelles laterals del temple han estat profundament reformades al llarg dels segles, especialment en època barroca. Una de les més interessants és la capella de la Presentació. Va ser construïda en gòtic tardà, entre 1519 i 1524, com a capella funerària del canonge Gonzalo Díaz de Lerma. Està coberta amb una volta estrellada, que té la part interior calada, inspirada en la que cobreix la Capella del Condestable, però molt més senzilla.

Volta de la Capella de la Presentació


La façana oest és un dels elements més característics del temple. Està inspirada en les catedrals de París i Reims.


Destaquen les dues grans torres, que flanquegen la façana. En el segle XV, Juan de Colonia va augmentar la seva alçada amb unes agulles piramidals de molt bella factura i fins calats gòtics.


La porta central estava dedicada a Santa Maria. Tres arcs apuntats emmarcaven la porta Reial o Porta del Perdó. Va ser realitzada en el segle XIII i estava considerada com una de les més belles de l’art gòtic castellà. Malauradament en 1663 presentava un estat de degradació tant important que es va haver de refer en estil neoclàssic. Les portes laterals van córrer la mateixa sort, si bé en els seus timpans es van col·locar uns relleus amb les escenes de la Concepció i de la Coronació de la Verge.


Per sobre de la porta central trobem una gran rosassa del segle XIII, decorada amb una estrella de sis puntes, envoltada per flors de quatre pètals circumscrites.


Al seu damunt es va construir una galeria, formada per dos grans arcs gòtics, que allotgen vuit arcs polilobulats, on trobem les imatges dels vuits primers reis de Castella. Corona la galeria una barana esculpida on trobem una imatge de la Verge, afegida en el segle XV.


En el braç sud del transsepte s’obre la Porta Sacramental o Sarmental. Va ser construïda entre 1230 i 1240.


En el timpà podem veure a Crist en Majestat, envoltat pels quatre evangelistes, representats en els seus pupitres i també pels seus símbols del Tetramorf. Malgrat ser un argument típicament romànic, ja mostra clarament les línies gòtiques. S’atribueix la seva factura a un artista franc conegut com Mestre de Beau Dieu de Amiens, degut a les grans similituds que manté amb la Catedral de Amiens.  En el dintell es va representar l’apostolat, realitzat per un altre escultor, conegut com el Mestre de Sarmental. Envolten el conjunt tres arquivoltes, on estan representats els 24 ancians de l’Apocalipsi, tocant instruments i un cors d’àngels.


En el mainell de la porta trobem la imatge d’un bisbe. Es tracta d’una escultura moderna, que substitueix a l’original, que es trobava molt deteriorada. Els estudiosos no es posen d’acord sobre qui és el personatge representat. Mentre que per a uns es tracta del bisbe Maurici, impulsor del temple, altres creuen que podria tractar-se de Asteri d’Oca o bé de San Indaleci, primer bisbe d’Almeria i portador de la paraula de Déu per les terres burgaleses. En els muntants on descansen les arquivoltes es van representar les imatges de Moisès, Aaron, San Pere i Sant Pau. Hi ha dues imatges més, que no s’han identificat.


Dos robustos contraforts, rematats per pinacles, flanquegen la façana. En la part superior trobem una galeria, formada per tres arcs apuntats, decorats amb calats amb flors de quatre pètals. En l’interior dels arcs trobem escultures de Crist administrant l’Eucaristia, acompanyat pels dotze apòstols.


En el braç nord del creuer trobem la Porta de la Coroneria o Porta dels Apòstols.


Està situada a un nivell més elevat que el terra del temple i per poder salvar el desnivell, es va construir l’Escala Daurada en 1519. Està inspirada en obres del renaixement italià i permet salvar un desnivell de vuit metres amb una exquisida elegància.


La portalada es va realitzar entre 1250 i 1257 per artistes locals sota les ordres del Mestre Enrique. Malgrat ser una portalada romànica, manté encara la tradició temàtica romànica. El timpà està dividit en dos nivells, on es representa el Judici Final. En el registre superior veiem a Crist com a jutge, amb Maria i Sant Joan implorant clemència pels pecadors.  Els envolten els àngels que porten els símbols de la Passió: la llança, la columna i la Creu.


En el registre inferior es veu a diversos personatges, que envolten a Sant Miquel, que està pesant les ànimes. Uns dimonis situats a la seva esquerra intenten desequilibrar la balança. A la dreta veiem una casa amb la porta oberta, que representa el Paradís, on ja trobem un rei, una reina, un monjo, un franciscà i uns nobles gaudint de la Glòria Eterna.


Les arquivoltes estan decorades amb serafins, àngels i  amb escenes de la resurrecció dels morts.


A banda i banda de la portalada trobem uns arcs cecs apuntats, que allotgen les imatges dels dotze apòstols.

Apòstols    Apòstols


Com en les altres façanes, corona el mur una galeria d’arcs on hi ha dotze estàtues corresponents a membres de la reialesa castellana.


La porta va ser reformada en 1786, suprimint en mainell on estava representat Déu Pare, per una porta d’estil barroc. Aquesta va ser tancada al poc temps d’haver-la reformat, ja que era utilitzada per molts veïns com una drecera per anar a la part baixa de la ciutat, amb el corresponent soroll.