Castella i Lleó - Província de Burgos


San Pedro de Cardeñas
(Castrillo del Val)

42º 18,263'N ; 3º 36,429'O    




Una llegenda ens diu que el monestir va ser fundat en el segle VI. De totes maneres, no hi ha cap document que certifiqui aquesta data i sembla que respon a la voluntat de fer creure que ens trobem davant d'un dels monestirs més antics de la península.


El que si podem afirmar és que el 24 de setembre de l'any 902, Gonzalo Téllez i la seva esposa van fer la seva primera donació a aquest cenobi. A partir d'aquest moment, les donacions d'aquesta família van augmentar, fet que va ajudar a créixer el monestir i la creació del seu famós scriptorium, datat per primera vegada l'any 914.

Aquest moment d'esplendor es veurà truncat l'any 934 quan Abd-ar-Rahman III va fer una important incursió per terres castellanes i va arribar fins al monestir. L'edifici va ser arrasat i segons la tradició, van ser martiritzats dos cents monjos. L'existència d'aquests màrtirs va disparar la fama del monestir i el va convertir en un important centre de peregrinació, sota la protecció i fervor d'alguns monarques castellans.

Un altre personatge que va contribuir al desenvolupament del cenobi va se Rodrigo Díaz de Vivar, "el Cid", que va ser procurador del monestir. Tres anys després de la seva mort (1099), van ser traslladades les seves despulles a aquest monestir, davant la necessitat d'evacuar la ciutat de València, on fins aquell moment estava enterrat . La seva sepultura es troba en una capella adossada al braç nord del transsepte.


Va ser construïda en 1735 en estil barroc.  Al bell mig de la sala trobem les tombes del Cid i de la seva esposa Doña Jimena.  

Sepulcre del Cid  Sepulcre de Doña Jimena


En honor al "Campeador" es va esculpir una imatge seva, de grans dimensions, sobre l'entrada principal del cenobi.


A mitjans del segle XII comença la decadència d'aquesta comunitat, que s'agreujarà durant els segles XIII i XIV. La situació econòmica és tan precària que en 1502 es absorbit per la Congregació Benedictina de Valladolid.

En 1808 es ocupat per les tropes franceses, que el saquejaran, profanaran el panteó i ensorraran algunes dependències. Aquest va ser el primer pas per la destrucció del monestir. El segon pas va venir pocs anys més tard amb la desamortització de 1835. El cop final el va rebre durant la Guerra Civil, quan es va fer servir com a camp de concentració. Per sort, en 1941 torna la vida al monestir de la mà d'uns monjos arribats des de San Isidoro de Dueñas.


El conjunt monàstic ha patit nombroses modificacions, que han fet desaparèixer en gran mesura les traces romàniques. Destaca d'aquesta època la torre campanar, adossada al sud de l'actual temple. Té planta quadrada i es va edificar a finals del segle X o principis del XI. Està dividida en sis plantes. En les dues inferiors només hi ha finestres en forma d'espitllera obertes en el costat sud. En el tercer pis s'obre una finestra de mig punt decorada amb columnes en els extrems. La del costat nord va quedar dins de la nova església i es pot veure en la part superior del transsepte.


Són també molt interessants les finestres del quart nivell, que són geminades. Aquestes van ser reconstruïdes a mitjans del segle XX, doncs havien estat parcialment cegades. També són geminades les del cinquè pis, que va ser afegit encara durant l'època romànica, Només s'obren finestres en els murs nord i sud.  Aquestes estan protegides per un guardapols escacat. Els capitells dels dos pisos estan esculpits amb motius vegetals i geomètrics de factura molt arcaica. També es poden veure algunes cares i aus.

El darrer pis, en el que s'obren quatre grans finestres,  va ser afegit en el segle XV.

D'aquesta època també és l'església, construïda en l'estil del Cister.

Vista general de l'església    Interior del temple


Destaca la seva lluminositat, en part deguda a la pedra calcària de to gris dels murs i la pedra blanca utilitzada en les columnes i nervadures.

Interior del temple   Interior del temple


El temple té una planta de creu llatina, amb una nau i transsepte.


La capçalera està formada per un absis poligonal, que s'il·lumina gràcies a cinc grans finestres.


En els dos trams més occidentals de la nau s'obren capelles laterals, ocultant des de l'exterior la planta de creu.

En el costat de l'Evangeli del transsepte s'obre la capella dels Màrtirs.


S'accedeix al temple des de l'exterior per una senzilla porta gòtica, situada als peus de la nau. Està formada per quatre arcs apuntats en gradació, que protegeixen un timpà on hi ha tres imatges esculpides.


Com hem comentat anteriorment, en el segle XII, el monestir gaudeix d'un moment d'esplendor que comportarà una renovació de les dependències monàstiques. És el moment en que es construeix el claustre romànic, del que només es conserva la galeria nord i l'accés a la sala capitular. La galeria est va ser reconstruïda a imatge de l'original, mentre que les altres estan realitzades en estil renaixentista. Malauradament no us podem oferir unes bones imatges del claustre, doncs està exclòs de la visita turística i només es pot contemplar des de la sala capitular.


Es conegut com el claustre dels màrtirs, doncs segons la tradició va ser en aquest lloc que els 200 monjos van ser martiritzats.


La galeria està formada per arcs de mig punt fets amb dovelles vermelles i blanques alternativament.


Només es conserven alguns dels capitells romànics originals, esculpits en pedra tova vermella amb motius de clara inspiració coríntia.


S'accedeix a la sala capitular per una porta d'arc apuntat, que es recolza en dos capitells esculpits amb motius vegetals. Novament, hem de demanar disculpes per no poder oferir una imatge d'aquesta façana, doncs com ja hem comentat, no es permet l'accés al claustre.


Flanquejant la porta hi ha dues parelles  de finestres geminades. Per la part que dóna al claustre, es va esculpir una flor circumscrita en l'espai que hi ha sobre la columna.


Les dues finestres descansen en columnes, que tenen els seus capitells vegetals, d'estil corinti molt simple.

Capitell de la sala capitular  Capitell de la sala capitular


La sala capitular, també construïda en estil gòtic, està coberta amb una  volta nervada, la clau de la qual està decorada amb l'escut del monestir.

Volta de la sala capitular   Clau de volta de la sala capitular


Aquesta sala ha estat habilitada com a museu, on s'exposen diferents elements litúrgics i de decoració  de totes les èpoques, així com diverses monedes. Alguns d'aquests objectes van ser robats en el febrer del 2012, però per sort, la Guardia Civil els va poder recuperar als pocs dies d'haver estat sostrets del cenobi.


Un altre capitell, tot i que de característiques molt diferents als que hem vist en el claustre i la sala capitular, el podem trobar avui reutilitzat com a base d'un atril. És un capitell doble, esculpit amb motius vegetals i animals.

Capitells de l'atril  Capitells de l'atril