Castella i Lleó - Província de Burgos


Nostra Senyora de l'Assumpció
(Pinillos de Esgueva)

41º 49,342'N ; 3º 50,289'O    




Els orígens de Pinillos de Esgueva es remunten al segle X, tot i que els primers documents que en parlen daten de l'any 1029, quan formava part de l'Alfoz de Clunia. Posteriorment va passar a dependre del bisbat d'Osma i a partir del segle XIV va passar de mà en mà per diverses famílies nobles.


En el segle XII la població va gaudir d'un moment d'esplendor i creixement demogràfic, que va propiciar la construcció d'aquest temple durant la segona meitat del segle. Es tracta de l'edifici més significatiu del romànic rural de la coneguda com a Escola d'Esgueva.


Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un bell absis semicircular.


La capçalera està decorada amb arcs cecs, poc habituals en aquesta zona de Castella i columnes adossades.


Les columnes estan rematades per un capitell, decorat amb motius vegetals.

Capitell de l'absis  Capitell de l'absis  Capitell de l'absis


Els arcs cecs estan agrupats per parelles. En l'espai d'unió comú trobem una mènsula esculpida amb motius vegetals i geomètrics.


La nau està coberta amb una volta de canó, dividida en tres trams mitjançant arcs formers.


Aquests es recolzen en columnes circulars que tenen els capitells esculpits. La seva factura és una mica tosca, però aquest fet és precisament allà on recau la seva bellesa.  


En el costat sud de l'arc triomfal veiem un capitell on es va esculpir una sirena de doble cua.

Capitell amb una sirena de doble cua   Capitell amb una sirena de doble cua


El capitell del costat nord, de factura més tosca,  representa a quadrúpedes.


El següent tram de la nau està construït a mode de creuer, amb una alçada superior a la resta del temple i amb la volta de canó disposada perpendicularment respecte a l'eix del temple.


Els capitells de l'arc que comunica el creuer amb la resta de la nau són els més interessants de tot el temple. En el costat nord veiem tot un ventall de feres, entre les que trobem un lleó lluitant amb un home.  Serà Samsó?  És curiosa la disposició dels animals feréstecs esculpits en l'àbac.

Capitell amb feres i un home lluitant amb un lleó   Capitell amb feres i un home lluitant amb un lleó


En el costat de l'Epístola trobem el capitell més conegut, ja que en ell s'hi van esculpir un centaure, una sirena i una figura humana.

Capitell amb una sirena, un centaure i un home   Capitell amb una sirena, un centaure i un home


El tercer arc té uns capitells de factura molt més senzilla i de temàtica vegetal.

Capitell vegetal   Capitell vegetal


Sobre la porta de la sagristia, trobem una petita finestra, formada per un arc de mig punt, recolzat en dos columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals.


La porta d'accés al temple s'obre en el mur sud. Està formada per quatre arquivoltes de mig punt, protegides per un guardapols. Les arquivoltes estan decorades amb escacats, boles i motius vegetals.


En la dovella central de l'arc interior, hi ha esculpit un crismó.


Els arcs es recolzen en dos parells de columnes, que tenen els capitells esculpits.

En el capitell més exterior del costat esquerre es van esculpir algunes aus, mentre que en el capitell interior hi ha quatre personatges, situats dins petits arcs de mig punt.

Capitell amb aus     Capitell amb homes esculpits


En el costat dret es representa a una serp i a dos lleons custodiant l'Arbre de la Vida.

Capitell de la serp      Capitell amb els lleons custodiant l'arbre de la Vida