L’església de Nostra Senyora de l’Assumpció d’Uzquiano, és d’estil romànic tardà, construïda a finals del segle XII i principis del XIII, amb notables influències gòtiques.

Consta d’una sola nau amb absis rectangular i per dos contraforts en el mur nord. Destaca la finestra de l’absis de mig punt, situada en el mur est. Està formada per tres arquivoltes, recolzades en columnes que estan acabades en bases bulboses com a la porta d’entrada.

Els seus capitells estan esculpits amb motius vegetals.

La curiositat del edifici és que té dues portes d’entrada, la seva original, sota un pòrtic afegit en època barroca i una altra procedent de l’església del poble abandonat d’Ochate.

La portada original presenta cinc arquivoltes apuntades, en forma de bossell i recolzades en columnes que acaben en bases bulboses damunt d’un sòcol.

Els seus capitells són senzills i de motius vegetals, tret d’un que presenta dues aus picotejant un cap humà.

Damunt dels capitells hi ha una línia d’imposta decorada amb una sanefa de puntes de diamant, igual que la que podem trobar en l’arc d’entrada.

L'altra portalada, traslladada des del poble d’Ochate, va ser feta en el segle XIII. També és apuntada, amb quatre arquivoltes decorades amb motius vegetals i botons florals. És d’una gran elegància i rica en decoració. El seu guardapols llis està sostingut per dues mènsules. Tot el conjunt està emmarcat per dues columnes.

Com en molts altres casos, els capitells de la portalada representen l'eterna lluita entre el Bé i el Mal, amb els elements que representen el Cel a l'esquerra  i a l’Infern a la dreta.

El capitell més exterior del costat esquerre ens mostra un parella entre la qual hi ha un animal. En el següent veien a un àliga atacant a una llebre. El tercer capitell està decorat amb motius vegetals. Completa el conjunt un capitell on s'ha esculpit una parella de “reis-gall”, coronats.

També estan esculpits els dos muntants. En el de l'esquerra veiem a un condemnat instigat per dos dimonis, mentre que en el de la dreta hi ha representat un àngel. Al damunt dels muntants, en el vèrtex de la imposta, veiem dues cares humanes.

Si continuem el recorregut pels capitells de la portalada, veiem en primer lloc a un capitell esculpit amb motius geomètrics. En el segon capitell tornem a trobar una àliga que picoteja una llebre. El tercer capitell és de tipus vegetal, mentre que en el més exterior hi ha una cara humana.

En les bases de les columnes, hi ha esculpida la la meitat d’una flor envoltada d’un cercle, un element vinculat als moviments solars o be al pas del temps.

La sumptuositat d’aquesta porta d’Ochate no concorda amb el que fou la seva parròquia, construïda tres cents anys després, ni amb el tarannà d’un poble de quatre cases habitades per humils pastors i pagesos. Per tant, es creu que procedeix d’un altre lloc.

Existeixen uns documents del segle XIII que parlen del poble de Chochat i la seva església, Sant Pere de Chochat. El poble fou abandonat ràpidament degut a la política territorial d’Alfons X, i probablement, es van aprofitar elements de l'església de Sant Pere, cosa molt freqüent a la zona, i va passar a formar part de la portada d’Ochate.

En l'angle sud-oest està adossada la torre del campanar, afegida posteriorment. En el darrer pis veiem diferents elements barrocs com poden ser la cornisa amb metopes i relleus geomètrics.