Principat d'Astúries


Sant Salvador de Valdediós
(Valdediós, Villaviciosa)

43º 26,203'N ; 5º 30,429'O   




Ens trobem davant del darrer conjunt palatí de la monarquia asturiana. L'únic testimoni que queda en peu de tot el recinte és l'església de Sant Salvador, coneguda com el Conventín. Va ser consagrat el 16 de setembre de l'any 893 en una solemne cerimònia, que va comptar amb la presència de set bisbes, tal i com consta en una làpida de marbre, que podem veure en l'anomenada capella dels bisbes. Es tracta d'un petit pòrtic situat al final del mur sud, desprès del pòrtic reial.


El temple té planta basilical de tres naus dividides en quatre trams. La central és molt més ample que les altres dues i estan separades entre si per pilars de planta rectangular, que sustenten arcs de mig punt.  Les bases dels pilars més propers a la capçalera tenen unes marques que respondrien als punts d'anclatge del reixat que servia per dividir el temple, d'acord amb el ritual hispanovisigot. Totes les naus estan cobertes amb volta de canó.

La capçalera està formada per tres capelles rectangulars, coberts també amb volta de canó, recobertes amb restes de pintures murals. Sobre la capella central s'alça la cambra secreta, que es comunica amb l'exterior a través d'una finestra de dos arcs. L'absis central s'obre a la nau a través d'un arc triomfal sustentat en dues columnes adossades.


Els seus capitells estan decorats amb grans fulles vegetals, similars als que podem trobar a Sant Salvador de Priesca. Pel que fa a les naus laterals, els capitells estan decorats amb fulles d'acant. Són capitells tardorromans, probablement reutilitzats de la propera vil·la romana de Boiges. El fust també sembla aprofitat, tant de les naus laterals com de la central, ja que els materials utilitzats són nobles i no en trobem cap altra mostra similar en tot el Concejo de Villaviciosa.


A l'absis principal trobem una finestra formada per tres arcs. A la llinda hi ha una inscripció referent a la consagració del temple. Sobre aquest hi trobem pintades les tres creus del Gòlgota. Tot el conjunt està emmarcat per dues columnes amb capitells esculpits amb motius similars als de l'arc triomfal.


A l'interior del temple podem veure restes de policromia en tots els murs i cobertes. Malauradament només ens han arribat alguns fragments. A la capella principal podem veure uns grans àngels pintats amb posterioritat sobre els motius geomètrics pre-romànics.

Als peus de l'església i sobre el pòrtic, s'alça una tribuna reial. S'accedeix a ella per una escala situada en la nau del costat sud.

La façana principal està dividida verticalment, mitjançant dos contraforts, en tres espais, corresponents a cadascuna de les naus. En el cos central hi trobem un arc de mig punt que dóna pas al pòrtic d'entrada a l'església. En ell podem veure dues estances laterals, destinades a aixopluc dels peregrins. Per sobre del pòrtic podem veure una finestra geminada de dos arcs coronada amb un relleu esculpit de la Creu de la Victòria, símbol utilitzat per Alfons III. Remata la façana una espadanya amb un merlet de clara influència califal.


A la façana sud trobem un element que fins al moment no s'havia donat en el pre-romànic asturià. Es tracta d'un pòrtic estret i allargat, cobert amb volta de canó dividida en cinc trams per arcs torals de mig punt. Aquests es recolzen en capitells decorats amb motius vegetals. El del mur nord es recolzen en columnes adossades, mentre que els del costat sud no tenen fust. Aquest pòrtic es conegut com l'Atri Reial.


Al costat d'aquest edifici s'alça el monestir de Santa Maria de Valdediós, l'únic monestir cistercenc asturià que manté l'estructura original. El temple és una obra romànica del segle XIII. La resta de dependències es van construir entre els segles XVI i XVIII. Durant la meva visita a Valdediós, el monestir s'estava restaurant i no es realitzaven visites. Hauré d'esperar a una altra ocasió.