Principat d'Astúries


San Pedro de Villanueva
(Cangas de Onís)

43º 22,004'N ; 5º 9,060'O   




L'antic monestir benedictí es va fundar en època d'Alfons I el Catòlic (739-757), que el va fer construir sobre un antic palau del seu cunyat Favila. D'aquest edifici no ens ha arribat res, ja que en el segle XII es va reformar completament el cenobi.


El temple es va construir amb planta basilical de tres naus, però en 1775 es va reformar totalment el temple per adequar-lo a les necessitats del culte de l'època, unificant les naus en una de sola.


Només es va mantenir amb l'estructura original la capçalera, on encara es conserven els tres absis semicirculars, el central molt més gran que els laterals. Entre ells estan comunicats mitjançant arcs de mig punt.


L'absis principal està dividit exteriorment en tres sectors, gràcies a dues columnes adossades, acabades en capitells bellament esculpits amb motius fantàstics.


També són dignes de contemplar les mènsules on es recolzen les teulades de tots tres absis. En elles s'han representat bèsties salvatges, motius geomètrics i figures humanes, algunes de les quals mostren actituds eròtiques.


En les mètopes de l'absis principal es van esculpir motius vegetals i també nombroses figures humanes.


En la part central de l'absis principal s'obre una finestra de mig punt i d'una sola esqueixada. Està decorada amb una arquivolta, esculpida amb motius florals, protegida per un guardapols en forma de soga. L'arquivolta es recolza en dues columnes. El capitell de l'esquerra està esculpit amb dos lleons enfrontats, mentre que el del costat dret té motius vegetals.


La decoració escultòrica es completa en la porta d'accés, una de les peces més importants d'escultura romànica asturiana. Alguns autors la vinculen al mateix mestre que va fer la Cambra Santa d'Oviedo.


Actualment està protegida per un porxo, que és la base de la torre campanar. Aquesta va ser edificada en 1689, mentre que la portalada data de finals del segle XII.


Està formada per quatre arquivoltes de mig punt en gradació decorades amb motius florals i puntes de diamant.


Les arquivoltes descansen en tres parelles de columnes, que tenen els capitells decorats. Destaca la fina talla d'aquests capitells, especialment els del costat esquerre, on trobem un capitell on es narren diverses escenes de la vida del rei Favila com una escena de caça, el petó de la seva dona Froiluba a la porta del castell i una lluita amb un ós. També podem veure altres escenes cortesanesi grius en el capitell més interior. Els capitells del costat dret són de tipus vegetal.


El temple tenia dues portes d'accés més: una altra en el mur sud, ara cegada i una en el mur oest, coneguda com l'entrada al Palau i que comunica el temple amb la capella de Sant Miquel. Es creu que aquest espai podia ser l'antic panteó reial. És en aquest punt que trobem les restes del primitiu claustre romànic, substituït per un de barroc entre 1674 i 1694. Es tracta de tres arcades de mig punt recolzades en parelles de columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals molt esquemàtics.


En l'actualitat aquesta estança forma part del Parador Nacional en que es va convertir el monestir a finals del segle XX. Gràcies a això s'ha pogut conservar el conjunt, que havia entrat en decadència arran de la desamortització de 1835. L'església continua desenvolupant tasques parroquials.


En arribar a aquest edifici, dels més importants del romànic asturià, em va sorprendre que només s'obri en horari de culte i més tenint en compte que gairebé no es celebren misses. Tenint en compte que està porta a porta amb el parador, les visites en èpoques turístiques haurien de ser molt més àmplies, ja que també són dignes de contemplar els capitells dels arcs triomfals.


Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis
Tornar al mapa d'Astúries www.artmedieval.net