Es desconeix la data de la seva construcció, si bé les seves semblances amb San Julián de Prados i Santa Maria de Bendones fan pensar que són de la mateixa època.

Presenta planta basilical amb tres naus de quatre trams separades per arcs de mig punt, lleugerament peraltats, que es sustenten en pilars de planta quadrada. Les naus tenen coberta de fusta.

La capçalera està formada per tres capelles rectangulars. Estan cobertes per volta de canó que es recolza en una línia d'imposta. Les capelles estan comunicades entre elles a través d'un arc de mig punt que s'obre en els murs divisors. En el mur dret de la capella principal hi podem trobar un petit habitacle on es segurament s'hi guardaven relíquies. Sobre aquesta mateixa capella s'alça la cambra secreta. Està il·luminada per una finestra de tres arcs de mig punt, el central més gran, recolzats en fines columnes.

En ser la nau principal més alta que les laterals, permet que hi hagi unes finestres rectangulars en la part superior, que il·luminen el temple. Les gelosies que les cobreixen són factura moderna.

El temple tenia adossades en les façanes laterals dues petites cambres, de les quals només en queden part dels fonaments i unes portes en els murs de l'església.

En 1936, com moltes d'altres esglésies asturianes, va ser incendiada i es va derruir en part. L'any 1940 es va iniciar la seva reconstrucció, que es va prolongar fins a la dècada dels setanta.  Durant aquestes obres es va crear el vestíbul pel que s'accedeix al temple, seguint les restes dels fonaments trobats.

Malgrat l'incendi, encara es poden observar restes de pintures en els seus murs.

El campanar que podem veure en el sector nord-oest pertany a la restauració feta durant els anys setanta, sense que hi hagi cap constància existència anterior.