Principat d'Astúries


Església de San Miguel de Lillo
(Oviedo)

43º 22,820'N ; 5º 52,115'O   




Situada dins de l'antic recinte palatí del mont Naranco. Va ser feta construir per Ramiro I cap a l'any 848, moment en que es va iniciar la construcció del palau. Inicialment va ser consagrada a Santa Maria i a l'arcàngel Sant Miquel.

Vista general

De l'església primitiva només ens ha arribat una tercera part. Tenia planta rectangular, dividida en tres naus, la central més ampla que les laterals. Al segle XIII es va enfonsar parcialment. Les claus per entendre aquest fet es que els fonaments sobre els que està construït no eren prou robustos i que l'indret triat per a la seva construcció no era el més indicat, per estar a prop d'un rierol, les aigües del qual van desgastar els fonaments. També s'apunta com un motiu l'excessiva alçada de les naus (onze metres la central i vuit les laterals).

Vista lateralCapçalera

Desprès d'aquest esdeveniment es va traslladar l'ara de l'altar a un dels miradors de Santa Maria del Naranco, que ja havia perdut les seves funcions de palau. Posteriorment es va optar per tancar el temple just desprès del segon tram de la nau, reaprofitant els materials procedents de l'ensorrament, per això es poden veure fragments decoratius encastats en els murs del temple.

Detall esculpit           Finestra de l'absis i motiu decoratiu reaprofitat

Avui en dia només podem contemplar el vestíbul i el primer tram de les tres naus.


La imatge del temple no deixa de ser curiosa, doncs és un edifici molt alt comparat amb la poca longitud de les naus actuals. Aquestes estan cobertes amb volta de canó, però amb disposició diferent en les naus laterals i en la central. En aquesta la volta es paral·lela a la direcció de la nau, mentre que les laterals són perpendiculars.

TribunaSostre

Com en el cas de San Julián de los Prados, no es permeten les fotografies a l'interior del temple. En aquest cas encara és més sorprenent la negativa, ja que les visites es realitzen en grups molt reduïts, per les dimensions del temple i sempre acompanyats per un guia, que en Santa Maria del Naranco si que permet fer fotografies. Quin mal es fa als monuments si es fan les fotos sense flash? Cap... Les fotos de l'interior que podeu contemplar i que porten la identificació d'ArtMedieval van ser fetes d'amagat o a través de les finestres en meva segona visita. La resta d'imatges són del Banc d'imatges del Ministeri d'Educació i Ciència. En tots dos casos les imatges no tenen la qualitat desitjada, però ens permeten comentar millor els detalls de l'interior del temple.


Les naus estan separades per uns arcs que es recolzen en grans columnes.


Aquestes tenen els capitells decorats amb motius geomètrics i vegetals.


El que més destaca de les columnes és la seva basa on hi ha esculpides les imatges dels quatre evangelistes, en cada costat.


Sobre el vestíbul d'entrada s'alça la tribuna reial. A banda i banda de la tribuna hi ha dues petites cambres, segurament dedicades al descans dels monarques durant les cerimònies llargues. L'accés a aquestes cambres es fa a través d'un arc de mig punt decorat amb motius geomètrics i trenats. Sobre la tribuna hi ha una cambra sense accés, de característiques similars a la cambra secreta existent a les capçaleres dels temples pre-romànics asturians.


Els murs interiors estaven decorats amb pintures murals . Aquestes són posteriors a les que trobem en Sant Julián de los Prados, ja que s'abandona el model romà, on predominen les formes geomètriques i els motius purament decoratius, per centrar-se en la figura humana, malgrat que encara es poden veure cercles i hexàgons.


En el mur sud es poden observar restes d'un fragment mural on es representava a la Sagrada Família. Les figures estan clarament desproporcionades, però es tractaria de les primeres representacions humanes del pre-romànic espanyol. Els colors predominants són el vermell, el groc i el verd. A les voltes també es poden observar encara algunes restes pictòriques.

Pintures      Volta de la nau sud


A banda i banda de la porta d'accés trobem dues grans peces de pedra esculpides. Els relleus són una reproducció d'un díptic de marfil tardoromà de l'any 506. En ell es representava al cònsul Arebindus inaugurant uns jocs. És molt probable que la monarquia asturiana en tingués una còpia i el fet d'esculpir una reproducció en l'església palatina s'ha d'interpretar com un signe de poder.

Escultures de la portalada      Escultures de la portalada

De les gelosies originals només es conserven quatre. Tres han estat protegides amb vidres blindats per evitar actes vandàlics, com el llançament de pedres. La quarta, una petita rosassa que il·lumina la nau central, està fora de l'abast del brètols i no s'ha protegit, podent-la admirar sense problemes. La resta de gelosies són de factura moderna seguint el model de les que es conserven.

Gelosia protegida per un vidre blindatGelosia protegida per un vidre blindatGelosia protegida per un vidre blindat

Gelosia


També voldria destacar el mal estat en que es troba aquest temple i el seu entorn, un dels més importants dels que va construir la monarquia asturiana. Espero que un cop acabats els treballs de restauració de Santa Maria del Naranco es comenci a rentar-li la cara a San Miguel de Lillo. Un monument que és Patrimoni de la Humanitat bé s'ho val.