Principat d'Astúries


Monestir de Sant Salvador
(Cornellana, Salas)

43º 24,527'N ; 6º 9,375'O    




Es va fundar l'any 1024 a partir d'un temple que va fer edificar la infanta Cristina, filla del rei Bermudo II de Lleó. La infanta, desprès de la mort del seu marit l'infant Ordoño, fill de Ramiro II, va decidir vestir els hàbits.


En el segle XII el monestir passarà a dependre de l'ordre de Cluny, que el reformaran completament  i es convertirà així en un dels monestirs més importants d'Astúries.

D'aquest monestir romànic queden poques estances en peu. La més destacada és l'església, tot i que molt modificada pel pas dels segles. Té planta basilical amb tres naus separades per arcs de mig punt sustentats en pilars de planta rectangular amb columnes adossades. La nau central destaca per la seva alçada, deguda a la restauració que es va fer durant el segle XVII. Té volta de canó i està decorada amb pintures al fresc amb motius geomètrics.

Interior del temple

La capçalera està formada per tres absis semicirculars coberts amb volta de quart d'esfera i precedits d'un arc triomfal. El principal està dividit horitzontalment per tres línies d'imposta la inferior decorada amb motiu de tauler d'escacs. Aquesta imposta també recorre els dos absis laterals. L'absis principal també està dividit verticalment per dues columnes cilíndriques. Sota les cobertes dels absis trobem mènsules, algunes de les quals esculpides en motius geomètrics. En el centre de l'absis principal s'obre una finestra de mig punt amb tres arcs en gradació. Des de la capçalera podem observar l'antic campanar de torre. Té planta quadrada i en la darrera planta torbem dues finestres de mig punt a cada costat. 

CapçaleraMènsules esculpides

La façana del monestir i de l'església són barroques. La de l'església està flanquejada per dues torres quadrades amb grans finestrals en els seus pisos superiors i és de gran sobrietat. La del monestir està dividida en tres nivells, coronada per un frontó on figura l'escut de Castella i Lleó i te reminiscències renaixentistes.


El claustre actual també és barroc i té dues plantes. Les galeries inferiors estan cobertes amb volta d'aresta. Els arcs que s'obren al pati són de mig punt i recolzats en pilars quadrangulars, que tenen esculpits motius decoratius de caire vegetal. El pis superior està confeccionat a mode de balconada.

Claustre

A inicis del segle XIX el monestir entra en decadència. En 1835 es produeix la desamortització i l'església es converteix en parròquia sota l'advocació de Sant Joan Baptista, patró de la ciutat.